Discogràfica: Century Media
Data sortida: 26-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

New Years Day tornen a l’actualitat amb la seva nova referència Unbreakable. Després de l’experiència del seu EP de versions Diary of a Creep on van homenatjar sense cap por a bandes tant diverses com No doubt, New order, Pantera o Linkin Park,  han aconseguit agafar aquests nous elements per  refrescar el seu estil i donar-se un nou impuls creatiu. Es noten  amb confiança sense cap temor i poden anar del hard-rock i emocore fins al trip hop i realment no importa, la líder Ash Costello es treu de les entranyes qualsevol cançó que barreja ràbia, enuig, desesperació o sensualitat.

Comencem a desgranar l’àlbum amb la primera peça Come for me un bon tema d’obertura, directe a la jugular, riff entretallats estil metal alternatiu dels 90 on es disparen sintetitzadors i efectes, amb cors que fan recordar als seus compatriotes In This Moment època  Blood. Seguim amb Miss Understood, ens ensenyen les seves noves credencials i potser una tònica constant en l’estructura d’aquesta col·lecció de cançons. De començament suau i tranquil passa a l’explosió de riff de la tornada. Skeletons també mostra la mateixa forma de procedir, d’anar a la tranquil·litat a l’explosió, aquí tenim sens dubte el millor cor de tot el disc. Unbreakable es presenta densa, pesada, gràcies a les afinacions que recorden als Korn, de tornada pop creant un contrast molt interessant. Shut up provocarà que els vells fans de New Years Day revisin més de dos vegades la portada del disc per veure si és la mateixa banda. Això sí, doneu-li una oportunitat ja que és del millor del disc. Canvis de ritme, el trip hop amb riffs densos i la veu de Costello que és on més ens remet a una dels seus ídols, Gwen Stefani.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 10-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 5/10

Vagi per davant que no he estat mai un seguidor de la carrera dels Possessed. Tot i això cal no treure cap mèrit i reconèixer la seva aportació i influència a primers dels vuitanta quan des d'aquell Seven Churches van potenciar que posteriorment personatges com el gran Chuck Schuldiner reconeguessin que van ser una influència. El quasi llegendari Jeff Becerra continua al capdavant com a membre fundador i principal compositor en aquest 2019 on la formació es completa amb Daniel Gonzalez a la guitarra (Nailshitter, Gruesome), Claudeous Creamer també a les sis cordes (Dragonlord, Serpent, Girth),  Robert Cardenas al baix (Coffin Texts, Masters of Metal, Agent Steel, Malice, Engrave), i Emilio Marquez (Brainstorm, Sadistic Intent, Engrave, Brujeria) a la bateria.

La composició del treball com deia ha recaigut principalment en Becerra i Daniel González que també ha co-produït el disc enregistrat als NRG studios on han confiat en l'experta mà de Peter Tätgren que ha mesclat i masteritzat els temes als seus Abyss a Suècia. Llàstima que aquesta ajuda no ha estat suficient per oferir un treball notable i és que es repeteixen esquemes vistos no tant sols en l'escena o altres bandes pretèrites i actuals si no en el mateix disc.

Chant of Oblivion se'ns presenta com a Intro a mode de peli de por amb pretesa magnificència, quasi ratllant l’exageració gratuïta i «cutre» enganxant ràpidament amb No More Room in Hell que no dóna ni un segon de treva a tota velocitat amb una volguda voluntat de buscar un so brut, embarbussat i poc polit. Musicalment poc a dir amb un riff a tota velocitat solo central, que sort en tenim per buscar la mínima variació a la peça.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 24-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Per fi el nou treball dels reis del Symphonic Death Italià!!! Des del 2016 que no editaven nou material, el controvertit King, on ja vàrem poder notar alguns canvis que amb aquest Veleno (verí) és on noten realment, començant per la portada a càrrec de reconegut Travis Smith (Opeth, Overkill entre altres) i pel productor Jacob Hansen dels Hansen Estudios de Dinamarca.

On de debò no han canviat gens ni mica és amb la seva  brutalitat, el seu simfonisme, l’exploració de noves sonoritats, tot plegat amb una  bona dosi d’orquestració, del que és el seu segell particular. Per posar un exemple, és com si als Cannibal Corpse els poses una orquestra de fons i un paio als teclats com el mateix Francesco Ferrini. Molts dirien que aquesta grandiloqüència pot denotar influències de Paganini, Bach o el mateix Mozart, això deixem-ho per als més puristes dels clàssics, el que sens dubte s’aprecia, és que els han escoltat i après molt d’ells.

La producció és impressionant, gran feina d'en Jacob Hansen, han comptat amb un quartet de corda, un percussionista clàssic i un cor barroc així com una munió d’artistes convidats, per donar forma a aquesta obra diguem-ne musico-teatral. El grup cuida molt aquests aspectes, tant a les fotos promocionals com als directes, i tenen un bon assortiment de vestuari i altre atrezzo d’època. Fleshgod Apocalypse actualment són un trio, liderat pel polifacètic Francesco Paoli veu i guitarra també enregistrant la bateria (abans ell només tocava la bateria) Paolo Rossi baix i veus netes (estil Vortex als vells Dimmu Borgir) i Francesco FerrinI als teclats i també amb la col·laboració de la soprano Veronica Bordaccini on la seva veu li dona aquest toc operístic i barroc que tant li escau al grup, a més als directes es fan acompanyar per músics de considerable talent.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 19-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

La banda sueca  Grand Magus capitanejada per  Janne "JB" Christoffersson, ens presenta el  seu novè disc Wolf God en el que celebren  20 anys de carrera. El disc consta de 10 temes, molts dels quals han estat gravats en una sola presa tal com la mateixa banda ha assegurat segurament per reivindicar més autenticitat i classicisme en aquesta era de gravacons digitals, pro tools i retocs d'estudi a tort i dret.

El plàstic s’obra amb la instrumental Gold and Glory, a cop de cello i contrabaix, molt cinematogràfica que ens dona pas al tema títol del disc Wolf God,tema a mig temps èpic i galopant contenint uns riffs pesats i potents amb una base rítmica poderosa. La veu de JB Christoffersson s’apodera del tema amb una tornada totalment pensada per corejar als concerts. A Hall Clad in Gold trobem una introducció rapida i contundent on baixen revolucions per la tornada on es transforma en un tema melòdic que d'aquesta manera ofereix un contrast interessant.

Llegeix més