Logo

Nightrage - Abyss Rising

Discogràfica: Despotz Records
Data sortida: 18-02-2022
Nota Simfonia Metàl·lica: 6 /10

Nightrage-Abyss RisingNo he seguit la trajectòria de Nightrage, gens. Ara m'hi he topat una mica sense voler-ho i investigant una mica fàcilment pots deduir que si un estil com el death melòdic d'arrel sueca... el so Gotheborg vaja!, t'agrada i tens davant una formació que està treien discos des del 2000, ha comptat en algun moment amb membres com Gus G o Tomas Lindberg, i més recentment com a músic de sessió a Jesper Stromland com a mínim mereix atenció. Per posar-nos una mica més en antecedents dir que el grup en un inici es va fundar a Salonica (Grècia) de la mà de Marios Iliopolus (ex-Exhumation) i el seu millor amic Gus G. Posteriorment es va traslladar a Suècia on ha desenvolupat la major part de la seva carrera reformant-se totalment.

Així doncs hem disposo a fer una primera aproximació totalment verge, cosa que pot ser considerada poc menys que una heretgia, per valorar una banda i un treball que ja compta amb vuit discos a les seves esquenes sense comptar aquest. El disc ens ofereix tretze tracks que s'inicien amb el tema-títol Abyss Rising arrencant a una velocitat controlada que recorda més el thrash i el seu característic tumpa-tumpa en un inici tant a nivell instrumental com vocal que m'ha recordat uns Dark Tranquility primigenis. Des d'un primer moment buscant la melodia tant en el riff com en la pre-tornada. Des del primer moment notaràs que busquen la part melòdica en tot moment, allò que feien tant i tant bé In Flames en la primera part de la seva discografia. Cert que li notarem un toc ben proper a totes les corrents de metall més modern.

Swallow Me abusa de les influències dels citats In Flames en els primers 30 segons. Posteriorment esdevé un tema quasi de heavy metal clàssic amb veu esguerrada i gutural. En dona bona mostra un solo complint tots els cànons. Les melodies i dibuixos de guitarra li van donant color en un tema que es deixa escoltar però que no resulta nou ni sorprenent. Nauseating Oblivion és conduïda durant tota la peça pel doble bombo desenvolupant alguns riffs i melodies enmig fins i tot de veus netes a mode de cors. La part central ofereix guitarres doblades mostrant de nou gust per vessant molt més clàssiques. Acústica en la part final amb veu neta per la traca final amb més del mateix. Dance of Cerberus es mostra hímnica doblant guitarres en l'inici per posteriorment arrencar en velocitat. Aporta la novetat d'alguna part on canvia tempos i cert toc progressiu però definitivament han apostat per un tema veloç i per no donar treva ni en la tornada per molt que doblin de nou les sis cordes. Això sí, intercanvi de solos a lo Judas-Slayer. Falsyfing life mostra clarament la tendència cap als sons moderns sobretot en el tractament vocal amb un riff melòdic recurrent durant tot el tema que fàcilment se't queda enganxat.

El següent que ens trobem és Portal of Dismay. Interlude, una mena de intro de sons entre cibernètics i pretesament tenebrosos que ens porten a Shadows Embrace Me amb 4 minuts i segons de durada és el tema més extens del disc i la veritat que la millor. La més versàtil estilísticament i aglutinant influències de metall clàssic, death melòdic i un tractament vocal modern. Les guitarres són protagonismes amb riffs, solos i constants canvis. Més peces com aquesta hagueren elevat molt més el nivell. 9th Circle of Hell baixa el nivell i no atrapa en cap moment. The Divergent ens ofereix un passatge guitarrer instrumental de dos minuts que no tens clar què busca, rememorar influències clàssiques i barroques passades a la guitarra elèctrica podria ser un motiu. Cursed By The Gift Of Sight recupera les bones sensacions amb una peça de bon heavy-death que et farà agafar ganes de fer headbanging. False Gods repeteix cànons i es fa repetitiva no així Pest Ridden Tide que de nou ofereix una bona peça de death melòdic però que calca massa esquemes ja vistos. Finalment Silence of the Darkened Soul és una outro instrumental guitarrera per tancar un disc que es deixa escoltar de grat si t'agrada el gènere però que malauradament no em fa agafar ganes d'investigar més en la seva discografia.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats