Produït pel baixista del grup Leif Elding el so és més contundent que mai. Amb unes guitarres pesants i alhora vigoroses i clares, Marcoli a bon nivell i uns temes que recuperen des de l'essència del doom més dogmàtic fins la rapidesa i melodia d'una evolució ben encaminada.

Si fem un petit recorregut pels temes trobem des de els mig temps maxacants Black Dwarf i Witches amb força melodia fins a la bellesa de Seven Silver Keys. A més de clares referències al passat que podem trobar a Assassin Of The Light i Copernicus, conformant el que cada cop costa més de trobar, una obra que es pugui escoltar de manera global sencera.

Sempre n'hi que donen per morts el thrash, el doom o qualsevol dels gèneres que integren l'escena del heavy metal però jo ja no hem crec res. Tant sols vull gaudir de bons treballs siguin de l'estil que siguin, i aquest ho és sense discussió. Si gaudeixes de la fosca bellesa dels treballs de My Dying Bride o la contundència dels Cathedral aquests van ser els seus mestres. No t'ho deixis perdre.

Tant sols espero poder-ho veure en directe. Memorable.