Menu

New Years Day - Unbreakable

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 26-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

New Years Day tornen a l’actualitat amb la seva nova referència Unbreakable. Després de l’experiència del seu EP de versions Diary of a Creep on van homenatjar sense cap por a bandes tant diverses com No doubt, New order, Pantera o Linkin Park,  han aconseguit agafar aquests nous elements per  refrescar el seu estil i donar-se un nou impuls creatiu. Es noten  amb confiança sense cap temor i poden anar del hard-rock i emocore fins al trip hop i realment no importa, la líder Ash Costello es treu de les entranyes qualsevol cançó que barreja ràbia, enuig, desesperació o sensualitat.

Comencem a desgranar l’àlbum amb la primera peça Come for me un bon tema d’obertura, directe a la jugular, riff entretallats estil metal alternatiu dels 90 on es disparen sintetitzadors i efectes, amb cors que fan recordar als seus compatriotes In This Moment època  Blood. Seguim amb Miss Understood, ens ensenyen les seves noves credencials i potser una tònica constant en l’estructura d’aquesta col·lecció de cançons. De començament suau i tranquil passa a l’explosió de riff de la tornada. Skeletons també mostra la mateixa forma de procedir, d’anar a la tranquil·litat a l’explosió, aquí tenim sens dubte el millor cor de tot el disc. Unbreakable es presenta densa, pesada, gràcies a les afinacions que recorden als Korn, de tornada pop creant un contrast molt interessant. Shut up provocarà que els vells fans de New Years Day revisin més de dos vegades la portada del disc per veure si és la mateixa banda. Això sí, doneu-li una oportunitat ja que és del millor del disc. Canvis de ritme, el trip hop amb riffs densos i la veu de Costello que és on més ens remet a una dels seus ídols, Gwen Stefani.

Done whit you comença amb cors celestials on ràpidament entra un riff trencador per acabar amb la seva pau, destaquem la tornada amb tota l'energia de la que són capaços. Arribem a l’equador del plàstic amb Poltergeist, es la cançó que baixa l’ànim de l’àlbum, és tranquil·la però no aporta res nou i tampoc res que recordis comparat amb les demés. Break my body, més de la vella escola del metall industrial i alternatiu, amb sintetitzadors molt marcats, a partir d’aquí es crea una tònica molt similar amb els temes posteriors, ja que si t’agrada aquesta cançó segurament t’agradarà la resta. No inventen res ni tampoc volen revolucionar el gènere, simplement el que fan ho fan bé, així que Sorry Not Sorry, My Monsters i I Survived tanquen de bona forma el plàstic.

New years day  ens han demostrat amb 42 minuts el bon moment que passen com a banda. Tant i així, per demostrar el seu bon moment  cal afegir  que han col·laborat recentment en una gira amb bandes que tenen en comú a front-womans com a líders i vocalistes com In this moment i Halestorm fent que la seva legió de fans augmenti. Destaquem d’aquest àlbum que cada cançó brilla per si sola, però precisament peca que no hi ha massa varietat d’estil.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?