Menu

Chrome Division - One Last Ride

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 16-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Chrome Division, o l’alter ego d’un tal Shagrath de Dimmu Borgir, son una banda noruega de Hard Rock que a finals de 2018 ens presentaven aquest One Last Ride. Desprès de cinc discos, el que ens ocupa presenta un canvi important en la formació, ja que el cantant original Eddie Guz, fora de la banda des de 2009, torna a encarregar-se de les veus substituint Shady Blue.

L’àlbum s’inicia amb Return From The Wastelands, una intro al més pur estil spaghetti western amb spoken words incloses. I a partir d’aquí, comença la veritable festa, i és que aquest disc és precisament això, cançons per anar de festa. So Fragile ens ofereix un bon riff i una tornada que si no fos per la veu rugosa de Guz ens podria recordar els primers Guns’n’Roses. El solo de guitarra per emmarcar, excel·lent. La següent, Walk Away In Shame, més ràpida i rockera encara, presenta la col·laboració de la cantant Misssela a les veus, i sembla que s’hagin passat amb el vocoder. Tal com està plantejada, podríem estar parlant del single.

Back In Town, tant o més ràpida que l’anterior, convida a anar fer birres i brindar pels solos que s’està marcant Mr. Damage en gairebé tots els temes. You Are Dead To Me trenca la línia mostrada ja que baixa el tempo i mostra reminiscències de Led Zeppelin o Glenn Hughes, si n’obviem les veus. A The Call hi trobem un bon riff i una tornada que desmereix una mica la cançó. Amb I’m On Fire Tonight tornen a la canya i sí, el coro pot ser una mica previsible, però entra molt bé, i fa que, juntament amb el bon treball a les guitarres, sigui de les peces més rodones.

Staying Until The End recorda musicalment a Motley Crüe al principi i varia l’estil de melodies mostrat fins ara a la tornada. This One Is Wild fa honor al seu títol i és de les més festives, amb Misssela tornant a col·laborar a les veus. One Last Ride segueix la pauta amb un altre bon riff i el que sembla una altra veu (rapejant?) a la part final. We Drink és molt canyera i ja fa directament una oda al mam, només cal veure el títol. Tanquen amb la outro èpica i lírica de Towards The Unknown amb rugits de Harleys emprenyades al final.

Chrome Division han fet un disc festiu que sona bé, s’empassa bé i no es fa tediós. Amunt les gerres!

Accés