Menu

Saratoga - Aeternus

Discogràfica: Maldito Records
Data sortida: 16-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Saratoga-AeternusSi alguna cosa ha caracteritzat la carrera de Saratoga ha estat la perseverança i la lluita per mantenir-se en l'escena passi el que passi i és que 27 anys de carrera són tot una fita. Especialment crec que és de justícia destacar a Niko del Hierro que en cada encarnació del grup ha estat allà per estar ferm i donar el millor de si. I no ha estat fàcil ja que si els canvis de formació sempre són un petit daltabaix, els canvis de vocalista ho són un punt més. Especialment si han tingut certa rellevància com Fortu (per ser el primer i un històric del heavy estatal) o Leo Jiménez (amb qui van aconseguir l'status d'una de les bandes més populars i reconegudes de heavy a Espanya) per citar els més destacats.

Així doncs en aquest punt i després de la gira de celebració dels vint-i-cinc anys del grup Saratoga torna amb un nou disc d'estudi, aquest Aeternus enregistrat als New Life Studios de Madrid amb Daniel Sabugal, tècnic de so en directe del grup i quasi un membre més del grup. Tenim doncs 10 noves peces 5 de les quals venen firmades per Jero Ramiro, 3 per Tete Novoa i 2 per Niko del Hierro.

Un versos en llatí a mode de pregària obren el disc que ens porta a un primer tema que sorprèn d'alguna manera que no sigui el típic tema mega-ràpid ultra heavy per marcar paquet amb les veus a ple crit si no un peça a mig temps de metall molt clàssic. Això sí, doble bombo sense descans i els aguts habituals de Tete que no falten. Jero Ramiro no ha perdut aquest toc tant especial a la guitarra que fan d'aquest El Olvidado de Dios prou bona opció per començar.

Ara sí, augmentem la velocitat a Una Vez Fuimos Heroes en un tema molt típic de la formació ideal pel lluiment de Tete. Bones guitarres doblades en el solo central que faran les delícies dels seguidors més fidels del grup. En un to més pausat Tres Ahorcados ens ofereix alguns girs i melodies de guitarra força interessants recolzats amb les pujades i baixades de Tete que li donen un dibuix melòdic notable. Molt bon tema, ple de detalls.

Renegado s'endinsa en terrenys progressius poc vistos en el grup. Gran so execució, tampoc és pot esperar menys d'uns músics tant reputats, especialment en la guitarra de Jero i unes veus de Tete buscant tons més greus que no li són fàcils. Diversitat és el que trobem en aquesta peça que li va més que bé al grup. Tierra de Nadie és una peça més clàssica del grup amb el crit esfereïdor inicial de Tete per arrencar la resta a tota velocitat especialment la bateria de Dani Pérez. A Si Tú No Estás el baix de Niko és el total protagonista, més present que mai i així s'obre per enllaçar amb un contundent doble bombo i una melodia de guitarra molt assequible que ens porta a una tornada molt corejable. Un tema escrit pel mateix Niko i dedicat a la música, havia de ser ell...

No podia falta una balada com Acuérdate de Mi. Guitarra acústica i la veu de Tete inicien el tema per anar a uns acords en elèctric en una fórmula mil cops utilitzada i sempre efectista. A destacar alguns passatges orquestrals que no desentonen gens. Culpo a Dios és un tema típic a cavall del doble bombo i el rascat continu de cordes a la guitarra. Tete lluint aguts i un bon solo central per un tema marca de la casa.

En la part final del disc trobem esquemes ja repetits en anteriors peces a Cien Mil Veces No que no et sabrà greu tornar escoltar si t'encanta l'estil amb les guitarres doblades en la part central i el solo però que avorriràs si no t'apassiona. La darrera peça, Siempre Hacia el Sol, és de les millors. Dinàmic i àgil, força variat on trobem des d'aguts d'escàndol a veus quasi guturals i melodies positives.

En definitiva, res que surti de l'esperat del grup que com sempre encantarà als fans i cansarà els no amants de l'estil ja que continuen repetint esquemes i sent massa rígids en la seva proposta.

Accés