Menu

Farmer Boys - Born Again

Discogràfica: Arising Empire
Data sortida: 02-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Han passat catorze anys des del seu últim disc d’estudi, The other side, i els germànics Farmer Boys (Stuttgart,1994) ens presenten aquest Born Again, amb la il·lusió d’una banda novell. Però catorze anys donen per a molt i podem trobar diferències significatives en l’evolució de la banda. Sonen molt bé, però s’han suavitzat i els hi falta la mala llet d’anteriors obres.

La producció és impecable, tot està al seu lloc i és contundent en les parts més dures i s’entén a la perfecció quan hi ha més presència de teclats i cordes. I parlo de cordes perquè en aquest enregistrament compten amb el violoncel de Max Lilja, ex d’Apocalyptica. Lilja es fa present només iniciar l’àlbum, ja que la introducció de Cosmos és una suite perfecta per al seu instrument i els teclats, i conté un in crescendo èpic que empalma directament amb Faint Lines. I aquí comença la veritable essència d’aquest Born Again, riff poderós amb secció rítmica mastodòntica i estrofa amb tornada ensucrades, tot i reconèixer que enganxen gràcies a la melodia vocal.

Fiery Skies accelera el tempo i després d’una arrencada més agressiva, la tornada, tot i la canya, desborda comercialitat pels quatre costats. Si això li sumem l’interludi al més pur estil Europe, ens queda un hit de ràdio formula encobert. I per sinó en teníem prou, a You and Me, la cosa encara s’endolceix més, amb forta presència de teclats i cors grandiloqüents.

Isle of the Dead és la balada, i contràriament al que podríem pensar, és un dels punts àlgids del disc. La veu de Matthias Sayer es troba com a peix dins l’aigua en aquest registre, i les melodies que ens ofereix són de gran qualitat. Tears of Joy  aporta una bona introducció, però en general és una altra mostra per saber de quin patró està tallat aquest disc, bons riffs i melodies poppies. Mountains serveix de preludi orquestral per a Stars, que obre amb unes guitarres que sonen gegants, seguides de línies de veu enganxoses que confirmen la pauta a seguir. Oblivion és el moment més inspirat de l’àlbum, la tornada és de les millors i el solo de guitarra sobresurt amb diferència de la resta. A In the Last Days pugen el ritme i la potència fins que despullen la veu i els teclats al clímax i fan que baixi una mica el tremp. Revolt conté el que segurament és el millor riff de tots, però la tendència repetitiva que gairebé sempre adopten al compondre fa que la cançó passi sense ni pena ni gloria. Born Again és el tall que acomiada aquest llarga durada, un mig temps on torna a brillar la veu de Sayer i que cap al final es va tornant en banda sonora de pel·lícula, no en va, el senyor Sayer ha treballat a l’estudi del conegut compositor Hans Zimmer durant el seu periple als Estats Units, essent premiat pels seus treballs com a compositor.

Per anar acabant, ens trobem davant d’un Born Again que no arriba al nivell del seu predecessor The Other Side (2004), però que té parts molt bones en les veus, en el so en general i composició, llàstima que en aquest últim apartat no vulguin arriscar una mica més i tendeixin a abusar d’una formula de crear hit singles que es pot tornar una mica difícil de digerir.

Accés