Menu

Voivod - The Wake

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 21-09-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Abans que res, he de confessar que mai havia escoltat res dels canadencs Voivod, per tant aquesta ressenya serà la d’un oïdor primerenc.

Tot i els seus 36 anys carrera i 14 discos d’estudi, el meu contacte amb el grup es limitava a saber que un tal Jason Newsted havia tocat amb ells durant la passada dècada.

Però només escoltar el primer tall d’aquest The Wake, Obsolete Beings, he de dir que lamento no haver-los prestat atenció amb anterioritat. Sonen diferents, tot i que són virtuosos, la seva manera de tocar fa que no et fixis tant en la forma sinó en el fons, i és que la cançó que dona el tret de sortida té passatges tan hipnòtics com interessants. La veu del tal Snake, recorda a estones a Ozzy i a Brent Hinds de Mastodon (no serà al revés?), tenint el tema alguns fragments que em recorden molt als d’Atlanta, però sabent ara del cert que és Voivod qui ha creat escola. El solo de guitarra s’enganxa per la seva curiosa execució.

A The End of Dormancy la cosa baixa una mica, ritmes repetitius i la veu en un registre més trencat. Orb Confusion torna a seguir més de prop la senda marcada a l’inici, encara que més paranoica si cap i menys inspirada. La distorsió utilitzada pel guitarra Chewy ajuda a que no es converteixi tot en un pastitx difícil d’empassar.

Iconspiracy mostra moviments progressius i parts en que la veu s’esgarra fins arribar al que sembla el seu límit. També incorpora un òrgan a la meitat de la cançó que li dóna un toc sinistre que s’hi escau bastant, amen de tenir unes parts instrumentals enrevessades que faran les delícies dels fans del rock progressiu. Spherical Perspective segueix l’estela sinistra del tema anterior, encara que torna a abusar de ritmes percudits i pot fer-se una mica tediosa.

A Event Horizon més focs artificials a l’inici en forma d’arquitectura rítmica, i és que tenir uns músics d’aquesta qualitat s’ha d’aprofitar. Always Moving és un altre moment lluït de l’àlbum, juntament amb el tall que obre el disc, sent la que ens ocupa molt més llunàtica i espacial, amb l’afegit de guitarres acústiques i sintetitzadors a l’estrofa. Sonic Mycelium, el tema més llarg de l’enregistrament i el que el tanca, resumeix de manera clara i no tan concisa (són 12 minuts de cançó), tots els paisatges i racons que trobarem en The Wake, incloent un quartet de corda a la part final.

Com a conclusió, diré que és un disc amb alts i baixos, però que la particular visió del metal que tenen els Voivod em sembla molt interessant i admirable, i fa que a partir d’ara comptin amb un seguidor més.

Accés