Menu

Northward - Northward

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 19-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Tota una sorpresa aquest treball de hard rock que ens presenten Floor Jansen i Jorn Viggo Lofstad, s'ho tenien amagat des de feia 10 anys però quan han tingut temps lliure en les seves habituals formacions s'hi han posat i han donat via lliure a altres inquietuds fora del que estem acostumats a veure'ls. Anem per parts però. Poques presentacions cal per Floor Jansen, actual vocalista de Nightwish que des que va entrar a la banda no és exagerat dir que la seva vida va donar un tomb.

Per molts potser la figura de Jorn Viggo Lofstad és més desconeguda però també acredita una notable carrera com a guitarrista dels progressius Pagan's Mind. Fa uns deu anys van coincidir en un escenari fent versions i l'entesa va ser tant remarcable que van decidir creuar camins musicals en algun moment. L'objectiu musical poc tindria a veure amb tot pel que se'ls coneix ja que van voler que un altra de les seves passions musicals aflorés, el hard rock.

El passat 2017 i quan Nightwish van aturar la seva activitat (just quan Floor va ser mare... jo no sé d'on treu temps aquesta dona) van trobar a partir del març temps per recuperar aquells temes que ja tenien fets i un cop revisats i comptant amb l'ajuda del productor Jacob Hansen es van immortalitzar en aquesta gravació. No han estat sols, Morty Black (TNT) s'ha encarregat del baix mentre que la bateria ha estat al càrrec de Django Nilsen i Stian Kristoffersen (Pagan's Mind). També han comptat amb la germana de Floor, Irene amb qui fan un duet per primer cop en una gravació. Finalment Ronny Tegner també de Pagan's Mind toca el piano en un dels temes.

Analitzant el contingut el disc s'obre amb un dels millors temes i, de fet, el primer que es va donar a conèixer While love died. Gran riff, tornada enganxosa i Floor cantant ben diferent de com la tenim acostumada. Molt més cru i visceral. Ella mateixa ha mencionat Skunk Anansie com una influència. Gran lletra antimasclista. Get what you give té una gran melodia inicial així com guitarres força dures acompanyant la veu de Floor. Tornada molt melòdica i una part central més experimental i quasi jazzística. La part final ens mostra un registre vocal ben ampli de Floor de nou fora del que estem avesats, en terrenys més operístics.

Storm in a glass es desmarca completament de l'escoltat fins ara. Un tema quasi pop on si escoltes només la tornada creus que has canviat de disc. El solo ens recupera la part rockera i tot i no ser mal tema queda una mica desencaixat. Drifting Islands s'inicia de manera molt agressiva per anar a unes subtils línies de baix que condueixen un bon duet de Floor amb la seva germana com dèiem abans. Tema directe i concís. Paragon és un dels temes més melòdics i amb elements èpics. Bons cors, de fet, Floor ha confessat que és una de les seves preferides i curiosament destaca la seva interpretació vocal per sobre de tot. Seguim amb Let me Out de nou amb riffs molt durs tot i que, com és costum, la tornada esdevé super-corejable i melòdica. Els canvis són constants entre les parts contundents i les netes. El solo no destaca però enllaça bé amb la part final. El tema més experimental podria ser Big Boy on les guitarres intenten imitar sons electrònics. Les lletres parlen de la mateixa experiència de Floor en un món d'homes i com han millorat les coses en aquest sentit en l'escena.

Timebomb és un dels primers temes que es van compondre i l'únic que té teclats. Molt melòdica i en la part final destaca de nou Floor i és que en tot el treball se surt amb grans interpretacions. Bridle Passion és una pausa reconfortant a mode de peça acústica on de nou Floor té un dels seus moments de lluïment, de fet el tema contrasta amb I Need on una insistent línia de baix ens porta a un tema que s'inicia recordant als Led Zeppelin més clàssics per esclatar en una allau guitarrera en un tema molt enèrgic on el solo i un petit espai per la bateria donen un toc distintiu.

La darrera peça-títol vol acabar el disc de forma majestuosa amb un tema llarg de set minuts i molts elements que li donen gran riquesa musical. És un tema que busca la melodia i certament ens n'ofereix de precioses amb Floor lligant unes línies vocals a destacar en un tema que explica la seva relació amb el nord precisament ja que ara viu a Escandinàvia, la seva banda ho és, el seu marit... El tema es va endurint i en la part central certament sembla un altre barrejant distorsió i acústiques per tornar finalment amb la melodia en una peça que no li fa justícia acabar amb un fade out.

 

Accés