Menu

ANGELUS APATRIDA - Cabaret de la Guillotine

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 04-05-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Angelus Apatrida-Cabaret de la GuillotineSi parlem de thrash metal a l'estat espanyol cal fer esment a una banda que amb treball constant i demostrant treball rere treball la seva qualitat s'han guanyat el dret a ser considerats com tot un referent dins el gènere. Parlem dels Angelus Apatrida que després de Hidden Evolution i girar insistentment per Europa arribant fins i tot a sud-Amèrica i Austràlia durant dos anys s'han fet una reputació sòlida com a banda de directe amb bones composicions.

La seva aposta pel thrash de la Bay Area amb influències de les grans bandes del gènere alemanyes amb tocs de death metal i de la New Wave of British Heavy Metal han fet que disc a disc hagin aconseguit arribar a un ventall més ampli de sectors de l'escena.

El seu segell actual, i des de fa uns anys, Century Media té clar que són un dels noms a tenir en compte i després que passessin bona part del 2017 treballant en nous temes a finals del mateix any van entrar a gravar-los i ara es bolca en el llançament. En motiu de l'edició del disc vam tenir oportunitat de conversar llargament amb el vocalista i guitarrista Guillermo Izquierdo en una conversa que podeu recuperar encara en aquest enllaç.

El disc s'inicia amb un dels millors temes del treball Sharpen the Guillotine un tema ple de dinamisme, melodia (especialment les vocals), canya i un solo marca de la casa. Tota una declaració de principis que alhora és perfectament reconeixible pel grup té el punt just de "comercialitat" per poder enganxar un públic no tant afí al thrash i sí al speed o el heavy més tradicional. Betrayed entra amb unes melodies de guitarra enganxoses que es van desenvolupant per tot el tema i una tornada molt corejable. Ministry of God segurament seria el primer tema més purament thrasher amb una pre-tornada totalment desbocada en la bateria amb un doble bombo imparable. The Hum és un dels temes més diferents que pugui haver fet el grup intercalant els solos amb les estrofes en una nova idea pel grup respecte a altres discos. Downfall of the Nation és també un altra de les peces que més deixaran contents els puristes del thrash amb uns riffs i bateria amb tot el vigor intercalats amb mitjos temps ideals pel headbanging. Segueix la mateixa tònica One of Us, segurament el tema més esperable del grup coneixent tota la trajectòria, velocitat des de l'inici i recordant les bandes clàssiques del gènere. The Die is Cast va pel mateix camí, no així Witching Hour un tema amb moltes cares. Elements més del metall clàssic i fins i tot progressius, girs inesperats sent amb tot plegat un dels més extensos del treball.

Capítol apart mereix Farewell. Un tema absolutament rodó el miris per on el miris. Guillermo l'ha qualificat com el seu particular Fade to Black i no puc estar més d'acord. Un tema que es pot qualificar si vols de balada, més melòdic o assequible però on definitivament han estat tocats pels Déus. Una preciosa melodia, gran tornada i la part central contundent per donar el contrapunt. Dedicada a un amic del grup que va traspassar per una greu malaltia conté a més tot el sentiment possible.

El grup no ha deixat mai de banda les seves posicions i idees de la nostra societat com mostren a Martyrs of Chicago on recorden les fets que van donar origen a la festa de l'1 de maig, molt més que un dia festiu, un dia per recordar per a què han lluitat els treballadors durant segles i seguir fent-ho. Ja que fem esment a la temàtica d'aquest tema el disc en general continua explicant les històries i vivències diàries que  passen pel cap del mateix Guillermo com a principal lletrista. Observacions, interessos culturals, la seva visió del món i el mateix estat espanyol o fets històrics com el que dóna nom al disc. Cal dir en aquest sentit que les interpretacions vocals són les millors que ha fet mai Guillermo, fins i tot amb el tema de la llengua anglesa, al nivell de qualsevol banda internacional. De fet, ells ja ho són.

Accés