Menu

Angra - Omni

Discogràfica: EAR MUSIC/TOP ARTIST
Data sortida: 16-02-2018

Angra-OmniLluny està Angra del rebombori que van provocar aquells llunyans dos primers discos que ràpidament els van posar en el mapa metàl·lic mundial en el marc favorable que bufava llavors per tot el power metal. Les coses han canviat i de quina manera. De la formació que tots podem recordar només queda Rafael Bittencourt i amb la marxa de Kiko Loureiro a Megadeth es va desfer una de les parelles més brillants de guitarristes d'Amèrica del sud. Si això li sumem els canvis de vocalista, una de les parts més visibles i presents de qualsevol banda, sembla que ens trobem davant un grup diferent. Edu Falaschi era un desconegut per molts i va encaixar en el grup i la veritat que tinc la impressió que Fabio Lione ha costat d'acceptar per bona part dels fans del grup. Això que ja fa un temps que és membre estable.

La qüestió és que presenten nou treball en aquest 2018, el novè de la seva trajectòria, que 26 anys després vol tornar a posar el grup en una bona posició. Ara Felipe Andreoli (baix), Fabio Lione (veus), Marcelo Barbosa (guitarra) i Bruno Valverde (bateria) acompanyen el fundador Rafael per aquest Omni. El treball s'ha enregistrat amb Jens Bogren a Suècia repetint l'experiència de l'anterior Secret Garden en el que com el mateix Bittencourt ha confessat en una recent entrevista a Simfonia Metàl·lica és una pota més del grup actualment.

Estem davant d'un disc conceptual, un conjunt de contes curts de ciència ficció que tenen lloc a diverses ubicacions el temps de manera simultània. La columna vertebral de la trama es basa en la idea que a l'any 2046 un sistema d'intel·ligència artificial canviarà la percepció i la cognició humanes. Un sistema que permetrà la comunicació conscient entre els éssers humans presents i futurs. No és nou que els brasilers ens ofereixen tot un concepte per un disc però aquest cop podríem dir que han doblat l'aposta...

Un cop acostumats a la veu de Fabio amb l'estil habitual d'Angra, i la veritat que ha costat no pensar en Rhapsody, podem trobar tots els elements característics del grup portats a l'extrem al meu parer. Des de la inicial Light of Transcendence on el power i la velocitat prenen el protagonisme explotant la gens menyspreable veu de Lione. Travelers in Time ens ofereix les primeres pinzellades d'aquell toc brasiler tant característic. Una de les sorpreses més notables és Black Widow's Web amb la participació de la vocalista brasilera Sandy i Alissa White-Gluz on el duel entre les tres veus i els seus respectius registres és un dels trets més destacables i valorables. Insania s'endinsa més en passatges progressius i melòdics al contrari que The Bottom of my Soul que passa per ser una de les més melòdiques amb certes influències aràbigues. War Horns és un típic tema de power metal ràpid i melòdic on per cert participa Kiko Loureiro i Lione té la oportunitat de lluir-se. Caveman es rebel·la com el tema que reivindica plenament les arrels de les tribus brasileres i els seus cants. Magic Mirror és un dels tema més llargs amb tota mena de canvis i passatges , una mica carregat la veritat, que contrasta amb Always More, un tema relaxat i molt pop.

Les finals Silence Inside, la més llarga del disc passant dels vuit minuts, i Infinite Nothing pretenen posar el llistó ben alt amb temes èpics plens d'arranjaments de corda i percussió. En definitiva, un bon treball dels Angra que els pot recuperar per bona part dels fans que amb els anys els han arraconat amb els canvis de formació.

Accés