Menu

Thundermother - Thundermother

Discogràfica: Despotz Records
Data sortida: 23-02-2018

ThundermotherLlàstima que l'actual situació de la indústria musical, i la mateixa societat on vivim amb absolutament tot tant atomitzat i sectoritzat, fa que destacar en aquest context sigui quasi un impossible per bé que facis les coses. Així doncs, centrant-nos en el món musical, propostes que anys enrere amb el suport necessari mostren maneres com per convertir-se en massives i crear noves grans figures de la música avui en el millor dels casos poden tocar en sales de 2000 persones i poder viure d'aquest art. Així estem.

Si ens centrem en el rock més clàssic el revival des de fa uns anys és evident. Moltes bandes han sorgit amb voluntat de recuperar l'essència i esperit del hard-rock més clàssic amb les arrels als 70. No són poques i de qualitat. Un exemple podrien ser les Thundermother.

Dos anys després d'aquell ja destacable Road Forever la banda sueca ens porta el seu tercer disc, un treball ple de canvis en tots sentits que haurien pogut ser traumàtics pel grup. A la primavera del passat 2017 el grup va patir quasi un daltabaix. Quatre dels membres de la formació van deixar el grup només mantenint-se Filippa Nässil que fidel a la seva visió del que havia de ser el grup va aconseguir reunir tres persones que han donat una espenta considerable a la formació. Així doncs, entren a la veu Guernica Mancini, a la bateria Emlee Johansson i al baix Sara Pettersson.

Amb aquesta formació comencen a tocar fins acabar la gira a Wacken, que no és poc. La posada de llarg per aquesta nova etapa és la gravació d'aquest tercer disc on ens ofereixen tretze noves peces d'alt voltatge. Sonen com mai en aquesta gravació produïda per Thomas Plec Johasson (tres cops guanyador dels grammy suecs) que et recordaran poderosament a clàssics com AC&DC o els actuals Airbourne per citar les influències més òbvies i esperables. Precisament l'inici amb Revival és una de les peces on és més evident aquesta influència, sona als australians 100% però no us deixeu enganyar, el grup té referents però va pel seu propi camí.

Whatever, un dels clips de presentació, és un tema enèrgic, ràpid, sense concessions on ja pots copsar el bon to i so de la gravació on cap instrument destaca sobremanera però tots mostren un equilibri que permet distingir-los perfectament. Tot un homenatge al bon rock'n'roll clàssic. Survival Song rebaixa mínimament la intensitat però el riff del tema t'enganxa conjuntament amb una línia de baix insistent i present. Molt més a rock clàssic i buscant la complicitat amb les dècades passades del segle XX sona Racing on Main Street on comencem a notar una de les protagonistes del disc, Guernica... ai Guernica!!!

Doncs sí, la sueco-veneçolana Guernica Mancini és al meu parer una de les parts destacades del disc. Amb una veu poderosa que és capaç de dominar i modular segons calgui aporta la força o tendresa que cal. Bona mostra n'és un dels temes més assequibles com Fire in the Rain, la seva veu és la raó de ser del tema. Sense aparent esforç aporta el clímax necessari. En cap moment baixa el nivell i la més festiva Haging at my door confirma tot el comentat fins ara.

Nova dosi d'energia amb Rip Your Heart Out amb el baix i la bateria agafant el protagonisme i conduint el tema durant els tres minuts que dura. És curiós com en aquesta ocasió la guitarra no és més que una acompanyant. Grans coses es poden fer amb el més bàsic. Els mitjos temps sempre funcionen i The Original Sin ho confirma així com que aquest pot ser un bon treball per aquells que gaudeixin de les gravacions ben fetes on es pot distingir clarament cada instrument. Si sou d'aquells que podeu escoltar un tema diverses vegades fixant-vos en un sol dels instruments per veure els dibuixos i interpretació us convido a fer-ho amb aquest disc. Espectacular.

Quitter repeteix esquemes ja excessivament repetits en anteriors temes però es deixa escoltar al contrari que We Fight for Rock'n'Roll, tres minuts que poden esdevenir l'himne de directe del grup, corejable 100%. Follow Your Heart és el tema més eclèctic i obert a nous camins. Des del rock més clàssic a tocs country i de les melodies més encisadores de tot el disc. Children of the Rampage i Won't Back Down són les peces finals que no fan més que deixar-nos amb ganes de veure aquesta banda en directe. Sembla que en la segona part del 2018 serà possible. De moment un convidem a revisar la nostra conversa amb Guernica Mancini on ens comenta les seves impressions sobre el disc i el moment del grup en una recent entrevista. Molt recomanable!!!

Accés