Discogràfica:    Autoeditat
Data sortida:    16-11-2012

Per la meva primera aportació a la web volia fer alguna cosa especial, alguna cosa que no faig normalment com són les ressenyes de discs. La veritat és que he de reconèixer que sóc el primer que es posa nerviós quan llegeix una ressenya d'un grup que m'agrada i el periodista només interpreta el paper de crític fent especial menció de les coses que a ell no li agraden i que sota el seu punt de vista són negatives, convertint la ressenya en un assumpte totalment personal i que no ajuda ni aporta res a un lector que, probablement, desconeix per complet a la banda.

Obsidian Kingdom es van formar a l'any 2005 i després de treure dos Ep's (Matter de l'any 2007 i 3:11 de l'any 2010) han tret aquesta obra que espero els porti on es mereixen arribar per tot el seu esforç, és per mi sense cap tipus de dubtes, un dels àlbums que formaran part del meu rancking personal dels millors treballs discogràfics d'aquest any 2012. El disc en qüestió porta el nom de MANTIIS i són, senyors i senyores, de Barcelona.

Llegeix més

Discogràfica:    XTREEM MUSIC
Data sortida:    setembre-2012

Una recomanació no per novetat i si voleu tampoc per gran qualitat si no per història. Fuck Off és una banda fundada el 1987 a Barcelona que al 1988 van treure un single amb dos temes, Fuck Off i People in War de gran impacte entre els seguidors dels thrash estatals. Al setembre del mateix any graven el seu primer disc Another Sacrifice als Mediterraneo Sound d'Eivissa confirmant l'impacte i repercussió de la banda. Sorgeixen problemes amb el vocalista Joe i el segon Hell on Earth apareix el 1989 amb el guitarrista Pep a les veus. Destaca per una pronuncia lamentable de l'anglès tot i tenir bons temes.

Des d'aquest punt els problemes entre els membres es succeeixen i fan que la banda deixi de funcionar discogràficament i també en els directes separant-se fins el 2010 quan Pep, que tenia registrat el nom de la banda amb permís de Joe, inicia converses amb tots els membres de FUCK OFF per tornar a reunirse, però al final només ell i Joe es posen d'acord i davant la negativa dels demés, opten per incorporar gent nova, sent el primer d'ells Toni Sáez, al que ja se li havia ofert el lloc el 1990. Actualment PICAP reedita el seu segon disc i el propi segell del grup reedita el primer disc amb preses diferents. Només espero que no sigui tant pobre com una anterior reedició de Hell on Earth fa uns anys...

Discogràfica:    Xtreem Music
Data sortida:    Febrer-2012

Tota una confirmació aquest segon treball dels barcelonins Aggression. Desprès d'apuntar bones maneres amb el seu primer Moshpirit amb un thrash tècnic i amb bones idees en aquest segon disc han perfeccionat el seu estil, aconseguit una millor gravació amb unes composicions molt més treballades i un nivell instrumental més que tècnic que els hauria de posicionar en un lloc preferent no tant sols de l'escena local si no que podrien fer-se un lloc arreu d'Europa com han fet bandes com Angelus Apatrida. Han tingut canvis en la seva formació que ha fet crèixer aquesta gravació efectuada als estudis Sweet Home de Barcelona i amb portada de l'il·lustrador alemany Eliran Kantor.

Des de la inicial False Flags et sorprén el nivell musical aconseguit i la claredat en la gravació a més d'una millora més que notable en tots sentits de Pol Luengo a les veus. Altres peces com Dehumanized mostren clarament la vessant més técnica del grup en aquest disc o sorpreses com la instrumental Get mad a més d'una notable versió del YYZ dels progressius Rush. No us perdeu l'entrevista que els vam fer en motiu d'aquest llançament a la secció corresponent de la nostra web.

Discogràfica:    Kaiowas Records
Data sortida:    26·09·2011

Poques bandes han tingut una carrera tant meteòrica com accidentada. I és que des que van guanyar la final estatal per participar en la final de la Metal Battle al festival de Wacken i guanyar-la no han parat en cap sentit. El premi els obria la porta a una gravació discogràfica amb el segell del festival que no es va poder consumar per problemes econòmics del segell i quedar-se en certa manera a l'espectativa. Per si fos poc el requeriment de Sony que els impedia utilitzar el nom que havien adoptat d'inici, Crysys, ho fa tot una mica més complicat.

Tot plegat els va donar l'oportunitat de seguir madurant els temes fins que els van poder enregistrar amb Kaiowas i finalment treballar amb Andy Classen en la mescla i la masterització per aconseguir un debut més que notable. Tretze temes de thrash metal clàssic amb un regust dels 80 que farà les delícies dels més nostàlgics. Bandes com Testament, Exodus o Forbidden són clares influències en peces com Internal Pollution o Ultra thrash tot i que resulta difícil destacar algun dels temes ja que resulta un treball força homogeni. Caldrà seguir-los la pista ja que la joventut de la banda ens pot deparar grans coses en futures propostes. Recomanat de totes totes.