- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Discos
Inversus - Requiem Pandemia
Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 13-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10
Tres llargs anys han passat des que els lleidatans Inversus ens fessin avinent la seva darrera proposta discogràfica, aquell La era del Cuervo que ja ens hem vam fer ressò en la corresponent ressenya. Era temps ja que les noves idees i tots els canvis esdevinguts en la formació es veiessin immortalitzats en una gravació que un cop tota la feina de composició i arranjaments està enllestida.
Des de Simfonia Metàl·lica no vam perdre l'oportunitat, un cop vam saber que el grup estaven gravant, de poder assistir a algunes de les sessions del nou Requiem Pandemia que es feien als acollidors Nomad de Lleida. Gràcies a la bona disposició del grup i dels mateixos Nomad i el gran Xavi Esterri vam poder veure durant un parell de jornades com s'anava treballant i els primers resultats. Ho vam fer avinent en aquest humil espai cibernètic en un "studio report" on donàvem les nostres impressions sobre el vist i escoltat allà i ara és el moment de prestar atenció a la feina feta en el resultat final, el nou disc dels Inversus, Requiem Pandemia.
El treball ha tingut un camí molt similar en quasi totes les seves fases ja que al igual que l'anterior, i tal com ens confessava el mateix grup en una entrevista en el període posterior a La era del Cuervo, el crownfunding seria la fórmula de nou per mirar de sufragar les despeses que avui dia ha d'assumir qualsevol banda humil alhora de voler gravar material i editar-lo. Així està la indústria musical avui dia, no s'aposta, només es va a cavall guanyador.
He de reconèixer que Vidres a la Sang és una de les meves bandes favorites dins del denominat Metall Extrem fet a Catalunya. Però per aquest precís motiu vull aclarir que amb aquesta ressenya intentaré ser el més objectiu, dins de les meves possibilitats, que pugui. Així i tot, us avanço que els de Terrassa han donat a llum un disc veritablement rodó.
Siroll són una d'aquelles bandes que estan en això per una passió sense remei per l'escena. La sort els somriurà més o menys però no es deixen influenciar per res i tiren endavant amb el que creuen i per ells mateixos. La posició no és fàcil. Si ja des d'una gran urbs les coses avui dia estant complicades en el món de la música, més encara de la música extrema, intentar moure tot això des de la Catalunya central i reivindicant-ho sense embuts encara més.
No ens cansem de dir-ho, casa nostra té un ventall de bandes de tots els estils que per poc que un tingui interès per descobrir veurà que el nivell és altíssim. La qualitat hi és, la sort que tingui cada grup alhora de moure's, prendre bones decisions i posar tota la carn a la graella això ja és un altra cosa. Els Crisix ho van tenir clar des del primer moment. Més d'un cop ens ho han explicat en entrevistes, des del primer moment anaven seriosament, si no sortia doncs mala sort però no seria per falta de voluntat. Des d'aquell llunyà Wacken que van poder amb tothom i es van emportar la Metal Battle ha plogut molt, són 10 anys ja que ens porten en aquest 2018 amb un nou disc sota el braç, el quart, Against the Odds on mantenen totes aquelles ganes.
No ens cansem de dir-ho, a casa nostra tenim grans bandes de metall de tots els estils. Les dificultats per donar-se a conèixer i intentar fer-se un lloc en aquesta jungla d'oferta que existeix no són poques però la qualitat hi és. Barcelona el 2012 va veure néixer la banda que ens ocupa, Nuckin' Futs, thrash metal de la vella escola en la línia de les grans bandes clàssiques que tots podeu tenir al cap i aquells referents de la Bay Area. Això sí, m'atreviria a dir que amb una bona dosi de tècnica incorporada i una execució molt més curosa.