Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 21-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Sí, ho has llegit bé, Angoixa són d’aquí, catalans, però si només escoltessis la música sense saber-ne res més segur que pensaries que són suecs com a mínim. La banda Barcelonina de death, de la vella escola, ens presenta el seu tercer treball, poderós, contundent i directe a la jugular, lletres punyents sense embuts, que t’esclaten a la cara per dir-te, som aquí! i reivindiquem la nostra ràbia i frustració, per a què ens la fem nostra, i personalment amb molt de gust accepto.

Treball integrat per vuit temes, d’un death clàssic sense floritures, però amb una tècnica molt depurada. Des del començament la frase: Germans, germanes preguem, del tema Déus de la Falsedat, ja ens imposen la seva lletania i la manera d’enfocar el treball. Conjuntament amb esclaus de la por, conformen una entrada al disc on veus per on aniran els trets, canvis de ritme constants i una veu totalment visceral que no et dona respir. Més que odi, és un tema a mig temps, bastant similar a El turment dels caiguts, on s’aprecia més aquesta pesadesa i blast beats que recorden la old school death nòrdica. A Rere al mirall és on potser hi ha, aquest començament amb sintetitzadors on fa que et trobis en una espècie de somni còsmic, i que de sobte et torna a la realitat dura i desesperada.

Llegeix més

Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 13-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Tres llargs anys han passat des que els lleidatans Inversus ens fessin avinent la seva darrera proposta discogràfica, aquell La era del Cuervo que ja ens hem vam fer ressò en la corresponent ressenya. Era temps ja que les noves idees i tots els canvis esdevinguts en la formació es veiessin immortalitzats en una gravació que un cop tota la feina de composició i arranjaments està enllestida.

Des de Simfonia Metàl·lica no vam perdre l'oportunitat, un cop vam saber que el grup estaven gravant, de poder assistir a algunes de les sessions del nou Requiem Pandemia que es feien als acollidors Nomad de Lleida. Gràcies a la bona disposició del grup i dels mateixos Nomad i el gran Xavi Esterri vam poder veure durant un parell de jornades com s'anava treballant i els primers resultats. Ho vam fer avinent en aquest humil espai cibernètic en un "studio report" on donàvem les nostres impressions sobre el vist i escoltat allà i ara és el moment de prestar atenció a la feina feta en el resultat final, el nou disc dels Inversus, Requiem Pandemia.

El treball ha tingut un camí molt similar en quasi totes les seves fases ja que al igual que l'anterior, i tal com ens confessava el mateix grup en una entrevista en el període posterior a La era del Cuervo, el crownfunding seria la fórmula de nou per mirar de sufragar les despeses que avui dia ha d'assumir qualsevol banda humil alhora de voler gravar material i editar-lo. Així està la indústria musical avui dia, no s'aposta, només es va a cavall guanyador.

Llegeix més

Discogràfica: Blood Fire Death, Discos Macarras, Hecatombe
Data sortida: 23-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

He de reconèixer que Vidres a la Sang és una de les meves bandes favorites dins del denominat Metall Extrem fet a Catalunya. Però per aquest precís motiu vull aclarir que amb aquesta ressenya intentaré ser el més objectiu, dins de les meves possibilitats, que pugui. Així i tot, us avanço que els de Terrassa han donat a llum un disc veritablement rodó.

Després de vuit anys d'inactivitat com a banda (que no els components, ja que tots han tingut una vida més enllà de Vidres) han tornat amb una potència i creativitat que potser no tothom s'ho imaginava i, que estic segur, sorprendrà a més d'un. En aquest temps de descans es nota que han crescut moltíssim com a músics i han madurat d'una manera que es podria denominar lògica i natural.

Set de sang és un disc extrem però a la vegada ens trobem amb un àlbum ple de matisos que intentaré desglossar al llarg d'aquest escrit.

Aquest últim treball obre les portes amb l'himne Els vents que bufen a favor. Una cançó amb un inici molt extrem, ple de parades i canvis de ritme. Però a mesura que va avançant ens deixa veure unes melodies vocals que s'aniran repetint al llarg del disc, i que es convertiran, des d'ara, en marca de la casa. Sempre m'ha agradat molt la veu extrema i gutural de l'Eloi però com amant de la música progressiva i experimental, agraeixo que s'hagi atrevit a experimentar registres vocals més enllà dels grows típics del Metall Extrem.

Llegeix més

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 19-10-2018

Siroll són una d'aquelles bandes que estan en això per una passió sense remei per l'escena. La sort els somriurà més o menys però no es deixen influenciar per res i tiren endavant amb el que creuen i per ells mateixos. La posició no és fàcil. Si ja des d'una gran urbs les coses avui dia estant complicades en el món de la música, més encara de la música extrema, intentar moure tot això des de la Catalunya central i reivindicant-ho sense embuts encara més.

L'aposta no era fàcil amb aquest nou treball. Encarar la continuïtat d'aquell gran salt que va ser Més Llenya!! era tot un repte, més amb l'afegit que des de la sortida el 2015 del treball han hagut d'afrontar canvis en la formació amb la recerca i finalment incorporació d'un nou baixista en la figura del suec Thomas així com a la guitarra Dani. Amb aquest Doble o Res ens presenten la seva quarta referència discogràfica, un cop més autoeditat i és que el món discogràfic avui dia està com està... prou fas si pots trobar una distribució i promoció decents.

De nou han confiat en els AXtudio (Crisix, Bellako...) de Barcelona on es troben a gust per enregistrar aquesta poc més de mitja hora de nova música de la banda. Sí si, una mica més de trenta minuts és la dosi que ofereixen... com de costum, directes a la feina i minutatge propi del que acostumava a ser un vinil quan eren el format predominant. De nou ens trobem navegant en les aigües del metall extrem però si hem de concretar una mica trobaríem a parts iguals crossover, death, parts thrash i heavy més clàssic... a les bandes no els agrada gaire que les etiquetin però resulta molt adient per fer-se una idea de per on van els trets certament...

Llegeix més