Menu

Entrevistes

Jorge Salán: "Barcelona és una ciutat complicada pel rock"

Si hi ha algun músic de l'estat espanyol cal destacar en els darrers temps al nostre parer és Jorge Salán. La seva és una trajectòria de treball i anar fent passos poc a poc que l'han portat a la posició actual m'atreviria a dir de mestre de les sis cordes que lluny de voler caure en l'ego que en moltes ocasions els grans guitarristes cauen en la seva carrera i discografia compagina una carrera en solitari ben eclèctica amb posar al servei de bandes d'altres músics el seu talent i bon fer. Així doncs és com arriba a tocar amb Soto, Avalanch, Joe Lynn Turner o Robin Beck.

En els darrers temps, i si ens centrem en la seva carrera en solitari, ens mostra la seva passió pel blues-rock que va fer que s'interesses per aquest estil musical i d'aquí al hard-rock o metall si voleu. Primer va ser amb el disc d'estudi Graffire i ara que està presentant els temes que s'hi inclouen en directe aprofita i enregistra un dvd i cd en directe que mostra com en formació trio es pot sonar virtuós i poderós alhora. Live in Madrid conté temes propis i versions de Stevie Ray Vaughan, BB King, John Mayall, Freddie King, Buddy Guy o els Stones entre altres.

En el marc del nostre espai radiofònic truquem a Jorge per parlar de tot plegat, de la seva carrera en solitari, d'Avalanch, Soto, Joe Lynn Turner i ens ofereix algunes impressions interessants...

Thundermother: Estem aquí per quedar-nos!!

Dos anys i mig han passat des de l'edició d'aquell Road Fever, segon disc de la banda sueca Thundermother. Amb aquell treball el grup es posicionava com una referència a tenir en compte en l'escena del rock més clàssic en la línia de Airbourne per citar a una de les bandes actuals que més seguiment poden tenir. Les influències d'AC&DC són evidents en aquest moviment i sembla que hi ha tota una nova escena que no vol deixar en l'oblit les vessants més clàssiques.

A la primavera del 2017 el grup va patir un dels cops que més poden afectar qualsevol formació musical, canvis de formació. Però no qualsevol cosa, dràstics. Tres de les quatre membres van deixar el grup deixant com a única membre la guitarrista i fundadora Filippa Nässil. Tot i el contratemps Fillippa no es va donar per vençuda i va decidir tirar endavant, així doncs, sang nova va arribar amb Emlee Johansson a la bateria, Sara Pettersson al baix i Guernica Mancini a les veus.

Precisament amb aquesta darrera, Guernica, conversem sobre el seu nou disc anomenat com la mateixa banda en una molt entusiasta actitud. Meitat sueca i meitat veneçolana la cantant es mostra molt esperançada amb aquest nou inici on amb un força oblidat castellà respon les nostres preguntes en una accidentada conversa a través d'Skype.

Burning Witches: Som la propera generació del heavy metal!

Burning WitchesFa anys que la presència femenina en les bandes de metall poc a poc es va normalitzant i, per exemple, està a anys llum del que era als 80 o 90 pràcticament inexistent. Tot i així encara és utilitzat com a reclam el fet que alguna banda tingui alguna noia en les seves files, sobretot si és el cas de la vocalista, utilitzant de manera excessiva la seva imatge per publicitar el grup. Si ens trobem davant d'una banda totalment femenina és dels primers aspectes que se sol destacar, fins i tot en la mateixa promo del grup.

Aquest és el cas de les Burning Witches, una banda totalment femenina provinent de Suïssa que, independentment de tots els aspectes que comentàvem, sembla que té les idees clares i s'han llençat al panorama internacional amb un primer disc que està captant l'atenció dels seguidors del metall més tradicional. Com a garantia de no donar pals de cec en aquest primer intent discogràfic han comptat amb l'ajuda i producció d'Schmier dels Destruction i ara comencen a girar, fins i tot havent estat anunciades en el cartell d'algun festival important com el Bang Your Head.

Llegeix més

Billy Sheehan: Hi haurà gira de Sons of Apollo el 2018

Billy SheehanSi voleu escoltar l'àudio de l'entrevista tal i com s'emet al nostre programa de ràdio ho podeu fer al final del text amb el nostre reproductor.

Poques vegades tens oportunitat de parlar amb músics tant reputats com Billy Sheehan. En la seva carrera acredita tants mèrits que resulta quasi impossible de citar-los. Ha tocat amb primeres espases, ja siguin músics o cantants, participat en multitud de bandes i projectes, feina en solitari i segueix estant avinent a tot allò pel que pugui ser requerit amb el seu baix i sempre bon fer en directe.

Un migdia a deu dies del seu proper concert a la ciutat de Barcelona presentant un nou treball amb Mr. Big Defying Gravity truquem al sr. Sheehan que es troba a Stockholm on tenen show aquell vespre. Amable en tot moment no es mostra tampoc excessivament generós en les respostes però suposo que les trucades que sabem està rebent aquests dies d'altres espais com el nostre són nombroses i s'ha de tenir present que no és el que més desitgen els músics de les seves tasques habituals el tema promocional.

SM - Parlar durant 15 minuts amb Sheehan és un impossible, The Winery Dogs, Sons of Apollo o Mr. Big només són tres de les ocupacions més recents sobre les que conversar... i ja donen per molt més. Però anem amb Mr. Big., aquest darrer Defying Gravity és un dels millors treballs en temps del grup en la meva opinió. Bons riffs i melodies amb tots els elements que es pot esperar del grup recuperant essències dels seus discos més populars dels 90. Hi estàs d'acord?

BS - Aprecio que diguis això. Vam passar un temps genial gravant-lo i sobretot tocant-lo ara en directe, sembla que la gent està responent molt positivament a les cançons de Defying Gravity i n'estem molt satisfets, gràcies.

Llegeix més

Erik Martensson (Eclipse): "No volem fer temes avorrits"

Erik MartenssonUna de les bandes de hard-rock melòdic que més reconeixement està tenint en els darrers temps són Eclipse, per a res uns nouvinguts a l’escena però la seva tenacitat, i sobretot, discos i directes que estant captant l’atenció de tots els seguidors de l’estil fan que, per exemple, hagin tocat en les dos últimes edicions del Rock Fest (per aclamació i petició popular la segona). No és que hagi passat només en aquestes contrades, arreu s’està rebent el seu darrer Monumentum de manera molt positiva com una excel·lent col·lecció de temes superant m’atreviria a dir el ja més que notable Armageddonize.

A primera hora de la tarda  truquem a Erik que precisament tot just saber que truquem des de Catalunya pregunta i s’interessa, i de quina manera!!, per la situació que estem vivint en els darrers temps. Certament tot el que està passant sembla ser conegut arreu, fins fa res quan deies des d’on trucaves no hi havia la més mínima reacció o fins i tot havies de dir Barcelona o Espanya perquè l’interlocutor fos capaç de situar-te al mapa... ara no cal. Erik em comenta que ho ha estat seguint molt d’aprop, veient el discurs de Puigdemont del dia 9 d'octubre per exemple i, de fet, un dels seus tècnics de guitarra és de Barcelona i el té al corrent pel que ens comenta.

Si preferiu escoltar l'entrevista enlloc de llegir-la us oferim l'àudio del nostre programa de ràdio al final de la seva transcripció escrita en aquesta mateixa pàgina.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?