Menu

Entrevistes

Dani Pérez (Saratoga): Hay medios en los que ni pagando entras

Dani PérezSaratoga mereixen de totes totes tenir un racó prou destacat en la història del heavy metal a l'estat. Són ja més de 25 anys de trajectòria que avalen a la formació. Formació que al llarg de tot aquest temps ha tingut tants canvis de formació que fins i tot resulta complicat recordar-los tots. L'únic que ha restat impassible als canvis i estirant del carro ha estat el baixista Niko del Hierro que davant de qualsevol adversitat ha tirat endavant amb nous membres i sense defallir. Fins i tot quan semblava que els millors temps havien passat pel grup sorgia amb una nova tanda de músics que sabien complir perfectament el seu paper i donar als seguidors el que esperaven del grup.

Ni els canvis de vocalista, fins a 5 si es compta el predecessor del considerat popularment com el primer Fortu, aspecte que sempre és un dels més fatals per qualsevol grup ja que la veu d'una banda té un paper més que rellevant tant en la imatge com en directe, ni de músics han pogut minvar el grau d'acceptació del grup que disc rere disc han sabut conservar un bon nombre de seguidors.

Quan en els darrers temps semblava que el grup tocaria fons i passaria a millor vida ha ressorgit recuperant una de les seves formacions més populars mantenint el darrer vocalista Tete Novoa. La mateixa banda ha confessat que no va ser res premeditat si no que gràcies a uns quants concerts de reunió per celebrar l'aniversari es van ajuntar de nou i els esdeveniments s'han precipitat.

Ara editen un nou treball Morir en el bien, vivir en el mal i inicien gira que ja en la seva segona data passa per la ciutat de Lleida després d'haver iniciat les actuacions a Tarragona. Més dates arreu s'aniran anunciant i per saber del moment actual del grup, les impressions sobre aquest nou disc i que ens ofereix aquesta formació en directe ens vam posar en contacte amb el bateria Dani Pérez que tot i estar involucrat en multitud de bandes i projectes (Khael, Stravaganzza...) no va dubtar ni un moment a l'oferiment de tornar a formar part de la banda madrilenya.

Us oferim les seves paraules en àudio a través de la conversa que vam mantenir en el nostre programa de ràdio.

Leo Jiménez: "No m'he de justificar de res"

Leo Jiménez ja acredita una llarga trajectòria dins l'escena del rock dur i heavy metal a l'estat espanyol. Indiscutiblement tothom el recordarà pel seu pas per Saratoga, una de les formacions més populars dels darrers quinze anys, però com ell mateix comenta ja havia participat anteriorment en força projectes i després del seu pas pel grup no vol que només se'l recordi per això. De fet, bona part de la seva carrera l'ha dedicat a sons molt més extrems que el metall clàssic del grup madrileny. Projectes com Stravaganzza en són un exemple. Estimat i admirat de igual forma que criticat i odiat, un terreny on sembla trobar-se còmode i que m'atreviria a dir que fins i tot busca en moltes ocasions per treure'n profit.

Aquests dies presenta el seu nou disc La Factoría del Contraste on ha donat una volta al seu so i contactem amb ell perquè ens expliqui els detalls del disc i el moment de la banda en aquesta xerrada emesa al nostre programa de ràdio.

Jeff Scott Soto: "Són temps horribles per ser artista"

SotoJeff Scott Soto és sense cap mena de dubte un del vocalistes de rock dur i metall menys valorats de l'escena. Havent participat en incontables bandes, projectes i col·laboracions que es fa pràcticament impossible nombrar-les, sempre mantenint un excel·lent nivell i amb un vigor i energia en directe del que pocs poden presumir, ha donat un tomb a la seva carrera.

Ara s'ha embarcat en una banda, Soto, que pren el seu nom com en el seu moment va fer Dio, de fet utilitza aquest exemple sovint, recalcant a cada moment el caràcter de banda i no de projecte en solitari. Ens presenta un segon treball, Divak, amb material divers i força dur alhora, marcant territori respecte a la referència que en puguin tenir molts dels seus fans i tot just sortir el disc una nova gira de presentació que comença precisament a Barcelona.

Llegeix més

Tobias Sammet: La propera gira serà única i irrepetible

Tobias Sammet, l’ànima i principal responsable d’aquest projecte que tants bons moments està donant als seguidors del rock dur, ens aten enmig de la voràgine promocional en un fred dia de primers de desembre encara a unes setmanes de l’edició del disc. Ell mateix reconeix que no és el que l’apassioni més haver de fer entrevistes però admet que forma part del que cal fer i per donar a conèixer el nou treball. De fet, en tot moment es mostra més que amable i certament il·lusionat amb el nou treball, la gira i tot el que ha de venir en els propers mesos tot i les 300 entrevistes que té concertades en unes 8 setmanes especialment en aquest cas quan ell és l’únic responsable i qui les ha de fer totes, al contrari que per exemple amb Edguy que se les poden repartir.

Us traslladem les seves paraules i si voleu escoltar, i no llegir la entrevista, trobareu l'àudio al final d'aquestes ratlles.

Però, amb tot el que està aconseguint Avantasia i les ganes que sembla hi ha de nou material i gires… suposo que ha de ser complicat seure i posar-se a escriure noves cançons. Deu fer por!

No crec que sigui difícil, com a músic no crec que ho hagi de considerar com si fossin uns jocs olímpics on has de competir amb tothom i tu mateix, jo no ho faig. Fer i tocar música és com un do, és quelcom que no ha existit abans i si t’ho mires d’aquesta manera és un regal. Estic realment feliç de considerar això no només la meva feina si no el meu hobby, passió, el meu cel creatiu.

Llegeix més

My Dying Bride: No podria fer 100 concerts a l'any, em mataria

My Dying BrideMy Dying Bride són poc menys que una banda de culte. Aliens a qualsevol moda i idea preestablerta porten més de 25 anys fidels a una proposta de la que han esdevingut referència, no importa quina tendència es porta en l'escena del metall o la durada que tingui un tema. Parlem amb el vocalista i alma mater de la banda, Aaron, setmanes després que hagi sortit a la venda el seu darrer disc Feel The Misery.

Si voleu escoltar l'entrevista en àudio tal i com es va emetre al nostre programa de ràdio ho podeu fer a baix de tot d'aquesta pàgina.

La conversa amb Aaron ens porta en els primers moments a recordar la seva actuació a Barcelona el 1995 telonejant a Iron Maiden quan tot just la banda es donava a conèixer i el fet que molt del públic d’aquella gira en renegava al ser tant radicalment diferent la proposta a una banda tradicional com Maiden però segurament també en van obtenir molts fans d’aquell tour, una banda que, actualment, és prou complicat veure en directe.

Si, quan Steve Harris ens va trucar ràpid vam dir que sí. Es tractava d’una banda que tots havíem escoltat i significava una gran oportunitat i donar-nos opcions amb un nou tipus de públic tot i saber que els fans de Maiden són molt obstinats i dedicats al grup. A més la posició de teloner d’una banda així ja sabíem que ens portaria molt rebuig per part d’una part de gent però també em recordava jo mateix veient el grup temps enrere i m’era igual qui fos el teloner, l’odiava igual!!! Total que senzillament fer-ho era ser rebutjat però també fer nous fans i visitar noves ciutats i països. Ho vam fer i va ser de les millors coses que hem fet.

Llegeix més

Accés