Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Jorge Salán - Chronicles of an evolution

Discogràfica:    Pagana/Dro
Data sortida:    20-02-07

Jorge SalánTercer disc en solitari del guitarrista Jorge Salán, segurament més conegut per formar part de Mago de Oz que del seu treball en solitari, on confirma les bones maneres que havia demostrat en anteriors referències. Tot un plaer pels amants de les sis cordes i, a més, amb la col·laboració de noms estelars de l'escena com Jeff Scott Soto (Journey, Talisman, Y. Malmsteen) i Danny Vaughn (Tyketto, Waysted) a les veus, Bob Daisley (Rainbow, Ozzy, Gary Moore, Kate Bush) al baix i Carlos Escobedo (Savia, Sôber) a la guitarra rítmica.

No ens enganyem, no ha descobert res nou i segurament molts diran que aquests temes et poden sonar a Joe Satriani o altres guitarristes notables. Però avui dia ja és de destacar quan un disc ens ofereix senzillament bones cançons, amb molts matisos i amb domini de l'instrument majúscul sense descuidar la varietat que ofereix abarcant molts estils i que sembla increïble que sigui obra d'un músic de 24 anys. L'únic que us puc dir és que l'escolteu.

De ben segur que en el futur Salán ens sorprendrà amb material ben divers i més enllà dels cànons estrictes del rock o el heavy metal. Un músic amb el seu talent i tècnica la sorpresa seria que no ho fes.

  • Escrit per Albert Perera

Plowshare - Here comes the plowman

Discogràfica:    Discmedi
Data sortida:    15-01-07

PlowshareEm satisfà enormement poder recomanar per segon mes consecutiu una banda catalana i, a més em permetreu que ho destaqui per infreqüent malauradament, de les comarques de Lleida. Finalment els Plowshare veuen editat el seu primer disc sota un nom prou conegut en la música catalana Discmedi cosa que no ens ha de portar a engany ja que tot i semblar que això garantitza una bona distribució sembla ser que no està sent així. Per no parlar del fet, habitual avui en dia, que el grup s'ha hagut de fer càrrec de l'enregistrament i tot el que l'ha envoltat.

Centrant-nos en l'aspecte purament musical dir-vos que ens ofereixen nou temes més una excel·lent intro acústica que satisfaran els amants del heavy metal més clàssic i sense floritures amb tocs que poden recordar bandes com Paradise Lost o Anathema en determinats passatges de temes com Anacreon Lights o el que dóna títol.

En general resulten bons temes per no parar de fer headbanging...Segurament els falta madurar l'aspecte compositiu i el treball vocal però en trets generals el resultat és més que digne. Val a dir també que utilitzen l'anglès i el català, en aquest darrer cas sense complexes i utilitzant la varietat dialectal occidental que els hi és pròpia. Caldrà estar atents als futurs passos del grup.

  • Escrit per Albert Perera

Noisedrome - December's in bloom

Discogràfica:    Autoeditat
Data sortida:    Desembre·2006

NoisedromeSi en la recomanació del mes passat ens congratulàvem de poder ressenyar del bon disc d'una banda de casa nostra ara continuem la ratxa, en aquesta ocasió amb una banda ben propera a l'àmbit del Simfonia... i ho dic literalment.

Es tracta d'una banda de terres lleidatanes, concretament de Mollerussa i entendreu doncs allò de pròxima, que amb tota l'empenta del món s'han enfrontat al repte d'assumir les despeses d'una gravació plantejada a nivell professional en tots els sentits. Des del so passant per aspectes més tècnics com la mescla i masterització fins als detalls més evidents com és el disseny de portada i la presentació en general.

El resultat és un disc que ofereix nou peces que recorden a parts iguals les influències de bandes de l'escena death nòrdica i els estils anomenats “moderns” en l'escena del heavy metal provinents dels EEUU. I sincerament crec que el conjunt del treball pot satisfer per igual tant als amants del death com de l'anomenat nu metal. S'ha de comentar també el fet que la mescla hagi corregut a càrrec d'un gran conegut en l'escena com Fredrik Nordström i

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Vidres a la Sang - Endins

Discogràfica:    Xtreem Music
Data sortida:    01·09·2006

Vidres a la SangNo sabeu com m'agrada poder fer una ressenya en aquesta secció, com a un dels discos dels mes, d'un treball de casa nostra i cantat en la llengua de Fabra. No us penseu pas però que l'únic mèrit de la banda i del disc és que estigui cantat en català o que sigui una banda catalana. Res d'això, el que ens interessa, la música, val la pena.

Segon treball d'aquesta banda, Vidres a la Sang, que va sorprendre amb el primer disc i que en aquest segon repeteixen esquemes en part però amb bons resultats. Una tercera entrega en aquesta línia al meu parer si que no aniria a favor de la progressió del grup. La durada del disc torna a ser curta, escassament uns 35 minuts però tots sabem que això no és problema per fer un bon disc... recordeu Raining Blood per exemple? En total vuit temes on en aquesta ocasió sí que les lletres i la música són del grup. Només en la cinquena peça Torna al teu cos tornen a utilitzar l'obra de Martí Pol com ja van fer en el primer disc. Musicalment segueixen apostant per un black-death de factura contundent tot i que en aquesta ocasió podem copsar més melodia i solos al llarg dels temes. I com podeu comprovar per la foto de portada la imatge de la banda continua dominada pel vermell.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

My Dying Bridge - A Line Of Deathless Kings

Discogràfica:    Peaceville
Data sortida:    09·10·2006

My Dying BrideEl que l'any 1992 va ser l'aparició d'una banda peculiar i estranya on les hagués amb aquell As the flowers withers s'ha convertit amb els anys en un imprescindible nom de l'escena doom i m'atreviria a dir que de l'extrema en general.

Un nou capítol en la seva història és aquest A line of deathless kings on un cop més no deceben. Recuperant la inspiració d'aquell memorable The Light at the End of the World aconsegueixen crear de nou un treball on la melangia, foscor, ràbia, tristesa... i tants altres adjectius com vulgueu emanen de cada tema. Fins i tot alguns episodis de temes extensos com L'amour detruit recorden anteriors etapes però sense autocopiar-se. La presència de guitarres acústiques és més present que en anteriors ocasions per accentuar determinats moments, així com alguns efectes interessants que aporten els teclats. Si deixen enrera alguns passatges purament death de recents entregues discogràfiques però sense perdre ni un toc de força.

A line of deathless kings ha estat enregistrat als Academy Studios de Yorkshire, mesclat als Chapel i masteritzat als renombrats Abbey Road per aconseguir un dels sons més clars, esfereidors i contundents que recordem del grup.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?