Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Amorphis - Silent Waters

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    31·08·2007

Amorphis - Silent watersSempre hi ha bandes en l'escena que et fan recuperar l'esperança en la creativitat, varietat i noves idees oferint quelcom que s'aparta de la majoria de llançaments i que resulten més o menys previsibles. Una d'aquestes bandes és Amorphis.

Desprès del notable reconeixement que va suposar l'anterior Eclipse amb el nou vocalista Tomi Joutsen al capdavant tornen amb dels discos més emotius que mai hagin editat. A més, han gaudit de l'ajut d'un tot terreny com està resultant ser en els darrers anys Marco Hietala (Nightwish, Tarot) que està convertint-se en tota una icona al país finès amb un lloc consolidat en Nightwish així com projectes en solitari i col·laboracions en multitud de bandes.

No m'atreviria a destacar temes ja que es pot escoltar de dalt a baix sense dubte però junt als tocs nòrdics que dominen tot el disc podem destacar Towards and against, el primer single Silent Waters i la emotiva Her Alone. Una banda que ha sabut progressar des d'uns inicis purament death cap a una sensibilitat i maduresa que molts ja voldrien per ells. I com sempre paladar de minories...

  • Escrit per Albert Perera

Dream Theater - Systematic Chaos

Discogràfica:    Roadrunner
Data sortida:    juny·2007

Dream TheaterHe tingut accés una mica tard al nou disc dels novaiorquesos Dream Theater però l'espera ha valgut la pena. Una banda que rarament falla en els seus llançaments i directes, amb els alts i baixos lògics d'una ja llarga carrera, però sempre amb un punt de qualitat.

A més, la gent de la seva discogràfica a l'estat ens ha fet arribar l'edició amd DVD afegida al disc corrent d'estudi. Anem per parts. Aquest Systematic Chaos no es decanta clarament ni per la vessant més melosa que ha mostrat més d'un cop el grup ni per la més "heavy". M'atreviria a dir que les combina de manera prou equilibrada. Això sí els passatges per satisfer els amants del progressiu no falten. Obren amb In the presence of enemies, un tema de nou minuts on trobes tots els elements citat d'entrada. El riff de Forsaken no té perdua i així fins al final. Tot i això ja comença a avorrir una mica la similitud d'algun breu passatge amb les millors i pretérites époques de Metallica.

El DVD no deixa de ser un reclam llaminer pels fans però no deixa de ser un afegit o un plus per animar a la compra del disc, tot i que a un preu encara més elevat. Impressions dels músics de l'actualitat del grup fins el moment de la gravació, comentaris sobre la composició, lletres, l'enregistrament.... i la ràbia de veure com toquen aquest personal. Ah sí!, i la mescla del disc en 5.1. Tot plegat prou suculent.

  • Escrit per Albert Perera

Samael - Solar Soul

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    01·06·2007

SamaelHi ha vegades que us recomanem treballs que encara han de sortir al mercat i altres, com és l'ocasió, doncs discos que ja fa un mes que hi són com en el cas dels Samael. Hi és que no sempre tenim accés a les novetats abans que surtin i el món de la música és un món de sentiments on si ha un l'emociona un disc ho ha de dir als quatre vents encara que falti una mica per trobar-lo a les botigues. Aquest mes dos estils ben diferents com a recomanacions principals.

En primer lloc SAMAEL que tres anys després de Reign of Light tornen i de quina manera. Onze temes on trobem duresa mitjançant guitarres i bateries contundents, ambients creats per teclats estratosfèrics i val a destacar la gran feina i varietat de les veus. Samael és una d'aquestes bandes que en una llarga trajectòria, des de 1987, iniciada en el black metal han evolucionat cap a un concepte i varietat estilística inclassificable en la línia de formacions com Amorphis o Anathema.

Tot allò que busquis d'innovador i per sortir dels cànons de l'escena ho trobaràs en una banda com aquesta.

  • Escrit per Albert Perera

Ozzy Osbourne - Black Rain

Discogràfica:    Sony&BMG
Data sortida:    22·05·2007

OzzyM'he de rendir davant dels de sempre. No és que no hi hagi bones noves bandes que surtin a l'escena o les existents amb més o menys veterania tampoc no ens donin alguna satisfacció però com encertadament es diu la veterania és un grau i els grans clàssics tenen ofici, s'envolten de col·laboradors de luxe, músics notables i graven en unes condicions que no pots fer més que rendir-te. Si, a més, tenim bons temes...

Tot plegat bé a compte de les dues recomanacions principals que us fem aquest mes. Com podeu veure no són uns nouvinguts.

En primer lloc un dels pares de la criatura podríem dir, Ozzy Osbourne, per fi s'ha dignat a treure un nou disc i deixar de fer el pallasso a la televisió i de totes les maneres possibles desprès de sis anys. I la veritat que tornar a escoltar la guitarra de Zack Wilde en un disc del "madman" és tot un plaer. A més, aquest duet signen la majoria de temes a més del productor Kevin Churko i la veritat que al meu parer enganxen i de quina manera. El primer single "I don't wanna stop" n'és tota una mostra. La presentació del cd no és gens luxos, més aviat al contrari (el preu si que ho és) ja que ni una sola foto del personatge (només la portada), ni de la banda i tot just hi trobem les lletres.
Almenys és l'excusa perquè surti de gira i que aparegui prop de casa nostra ben aviat com ja sabeu. Ara falta veure si aguantarà la gira o l'haurem de recollir amb l'excavadora.

  • Escrit per Albert Perera

Paradise Lost - In Requiem

Discogràfica:    Century Media
Data sortida:    21·05·2007

Paradise Lost - In RequiemEn les darreres setmanes l'allau de discos i novetats ha estat notable. Difícilment assumible per qualsevol, però tot i així hi ha alguns dels treballs que hem rebut que mereixen ser destacats i, a més, resulten ser pilars força destacats de la nostra escena.

El disc que volem destacar és el d'uns britànics que molts ja creien perduts per "la causa" per dir-ho així, Paradise Lost. Una formació bàsica per entendre l'inici i l'evolució de l'escena gòtica més contundent i que s'havien allunyat progressivament de tot el que els ha donat nom cap a unes vessant a mig camí entre l'àmbient amb tocs de pop i altes dosis d'experimentació.

M'han sorprès i de quina manera en aquest nou disc. Recuperen el so contundent, les veus guturals i han aconseguit un balanç perfecte entre brutalitat, la empatia necessària del gothic i la melodia. Una mostra perfecta del que comento ho trobaríem en el tercer tema, The Enemy, amb veus femenines i tot, segurament una de les peces més "comercials" però que es bona mostra del que comentem. La resta de peces ens retornen bona part de la brutalitat perduda i aquell toc melangiós que sempre ha aportat la guitarra de Mackintosh. Notable disc, ara amb nova discogràfica, Century Media.

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?