Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Samael - Solar Soul

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    01·06·2007

SamaelHi ha vegades que us recomanem treballs que encara han de sortir al mercat i altres, com és l'ocasió, doncs discos que ja fa un mes que hi són com en el cas dels Samael. Hi és que no sempre tenim accés a les novetats abans que surtin i el món de la música és un món de sentiments on si ha un l'emociona un disc ho ha de dir als quatre vents encara que falti una mica per trobar-lo a les botigues. Aquest mes dos estils ben diferents com a recomanacions principals.

En primer lloc SAMAEL que tres anys després de Reign of Light tornen i de quina manera. Onze temes on trobem duresa mitjançant guitarres i bateries contundents, ambients creats per teclats estratosfèrics i val a destacar la gran feina i varietat de les veus. Samael és una d'aquestes bandes que en una llarga trajectòria, des de 1987, iniciada en el black metal han evolucionat cap a un concepte i varietat estilística inclassificable en la línia de formacions com Amorphis o Anathema.

Tot allò que busquis d'innovador i per sortir dels cànons de l'escena ho trobaràs en una banda com aquesta.

  • Escrit per Albert Perera

Ozzy Osbourne - Black Rain

Discogràfica:    Sony&BMG
Data sortida:    22·05·2007

OzzyM'he de rendir davant dels de sempre. No és que no hi hagi bones noves bandes que surtin a l'escena o les existents amb més o menys veterania tampoc no ens donin alguna satisfacció però com encertadament es diu la veterania és un grau i els grans clàssics tenen ofici, s'envolten de col·laboradors de luxe, músics notables i graven en unes condicions que no pots fer més que rendir-te. Si, a més, tenim bons temes...

Tot plegat bé a compte de les dues recomanacions principals que us fem aquest mes. Com podeu veure no són uns nouvinguts.

En primer lloc un dels pares de la criatura podríem dir, Ozzy Osbourne, per fi s'ha dignat a treure un nou disc i deixar de fer el pallasso a la televisió i de totes les maneres possibles desprès de sis anys. I la veritat que tornar a escoltar la guitarra de Zack Wilde en un disc del "madman" és tot un plaer. A més, aquest duet signen la majoria de temes a més del productor Kevin Churko i la veritat que al meu parer enganxen i de quina manera. El primer single "I don't wanna stop" n'és tota una mostra. La presentació del cd no és gens luxos, més aviat al contrari (el preu si que ho és) ja que ni una sola foto del personatge (només la portada), ni de la banda i tot just hi trobem les lletres.
Almenys és l'excusa perquè surti de gira i que aparegui prop de casa nostra ben aviat com ja sabeu. Ara falta veure si aguantarà la gira o l'haurem de recollir amb l'excavadora.

  • Escrit per Albert Perera

Paradise Lost - In Requiem

Discogràfica:    Century Media
Data sortida:    21·05·2007

Paradise Lost - In RequiemEn les darreres setmanes l'allau de discos i novetats ha estat notable. Difícilment assumible per qualsevol, però tot i així hi ha alguns dels treballs que hem rebut que mereixen ser destacats i, a més, resulten ser pilars força destacats de la nostra escena.

El disc que volem destacar és el d'uns britànics que molts ja creien perduts per "la causa" per dir-ho així, Paradise Lost. Una formació bàsica per entendre l'inici i l'evolució de l'escena gòtica més contundent i que s'havien allunyat progressivament de tot el que els ha donat nom cap a unes vessant a mig camí entre l'àmbient amb tocs de pop i altes dosis d'experimentació.

M'han sorprès i de quina manera en aquest nou disc. Recuperen el so contundent, les veus guturals i han aconseguit un balanç perfecte entre brutalitat, la empatia necessària del gothic i la melodia. Una mostra perfecta del que comento ho trobaríem en el tercer tema, The Enemy, amb veus femenines i tot, segurament una de les peces més "comercials" però que es bona mostra del que comentem. La resta de peces ens retornen bona part de la brutalitat perduda i aquell toc melangiós que sempre ha aportat la guitarra de Mackintosh. Notable disc, ara amb nova discogràfica, Century Media.

  • Escrit per Albert Perera

Jorge Salán - Chronicles of an evolution

Discogràfica:    Pagana/Dro
Data sortida:    20-02-07

Jorge SalánTercer disc en solitari del guitarrista Jorge Salán, segurament més conegut per formar part de Mago de Oz que del seu treball en solitari, on confirma les bones maneres que havia demostrat en anteriors referències. Tot un plaer pels amants de les sis cordes i, a més, amb la col·laboració de noms estelars de l'escena com Jeff Scott Soto (Journey, Talisman, Y. Malmsteen) i Danny Vaughn (Tyketto, Waysted) a les veus, Bob Daisley (Rainbow, Ozzy, Gary Moore, Kate Bush) al baix i Carlos Escobedo (Savia, Sôber) a la guitarra rítmica.

No ens enganyem, no ha descobert res nou i segurament molts diran que aquests temes et poden sonar a Joe Satriani o altres guitarristes notables. Però avui dia ja és de destacar quan un disc ens ofereix senzillament bones cançons, amb molts matisos i amb domini de l'instrument majúscul sense descuidar la varietat que ofereix abarcant molts estils i que sembla increïble que sigui obra d'un músic de 24 anys. L'únic que us puc dir és que l'escolteu.

De ben segur que en el futur Salán ens sorprendrà amb material ben divers i més enllà dels cànons estrictes del rock o el heavy metal. Un músic amb el seu talent i tècnica la sorpresa seria que no ho fes.

  • Escrit per Albert Perera

Plowshare - Here comes the plowman

Discogràfica:    Discmedi
Data sortida:    15-01-07

PlowshareEm satisfà enormement poder recomanar per segon mes consecutiu una banda catalana i, a més em permetreu que ho destaqui per infreqüent malauradament, de les comarques de Lleida. Finalment els Plowshare veuen editat el seu primer disc sota un nom prou conegut en la música catalana Discmedi cosa que no ens ha de portar a engany ja que tot i semblar que això garantitza una bona distribució sembla ser que no està sent així. Per no parlar del fet, habitual avui en dia, que el grup s'ha hagut de fer càrrec de l'enregistrament i tot el que l'ha envoltat.

Centrant-nos en l'aspecte purament musical dir-vos que ens ofereixen nou temes més una excel·lent intro acústica que satisfaran els amants del heavy metal més clàssic i sense floritures amb tocs que poden recordar bandes com Paradise Lost o Anathema en determinats passatges de temes com Anacreon Lights o el que dóna títol.

En general resulten bons temes per no parar de fer headbanging...Segurament els falta madurar l'aspecte compositiu i el treball vocal però en trets generals el resultat és més que digne. Val a dir també que utilitzen l'anglès i el català, en aquest darrer cas sense complexes i utilitzant la varietat dialectal occidental que els hi és pròpia. Caldrà estar atents als futurs passos del grup.

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?