Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

One Man Army - 21th Century Killing Machine

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    13·01·2006

One Man Army - 21st Century KillingMolt interessant la primera referència que ens arriba d'aquesta nova formació. Primer posem-nos en antecedents. A l'estiu del 2004, Johan Lindstrand (ex-The Crown) va voler escriure material de collita pròpia. Va passar un temps fins a tenir bons temes i tenir nom pel projecte però al desembre d'aquell any ja tenia sis temes que van veure la llum en un demo anomenada When hatred comes to life. Encara amb una formació precària poc a poc s' hi afegeix personatges com Valle Adzic (Impious) o Mikael Lagerblad.

És en aquest 2006 quan per fi poden mostrar al públic que han estat capaços de fer amb aquest 21st Century Killing Machine. Un disc produït per Dragan als Bohus Studios que, de fet, no ofereix res novedós a l'escena més dura però el que intenta ho fa ben fet.

Temes ràpids, veus guturals, solos assassins, canvis de ritme..., en fi si gaudeixes de bandes com els aclamats At the gates, els citats The Crown, The Haunted i similars no tens perquè deixar passar aquest treball. Un nou valor a seguir.

  • Escrit per Albert Perera

Soul Doctor - For a Fistful of Dollars

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    05·12·2005

Soul DoctorNo sé ben be per què però poques vegades ha aparegut en aquesta secció treballs de AOR o hard-rock, ara mateix només em ve a la memòria el de Place Vendome, però segurament és un factor important les preferències personals que tots tenim en cada àmbit de la vida. Malgrat tot, hi ha cops que davant una evidència no hi ha més remei que acceptar-la. I aquesta és que els Soul Doctor ho han tornat a fer.

El nou disc dels alemanys amb Tommy Heart (ex-Fair Warning) al capdavant és un pas en una carrera coherent plena de treballs d'una factura impecable. A més, continua irradiant un entusiasme que em va transmetre Tommy quan vaig tenir oportunitat d'entrevistar-lo en motiu de l'edició de l'anterior System Go Wild.

La cosa comença amb Eatin' on me on perfectament pots identificar la influència dels AC&DC i s'estén també cap al segon tema Best way to fade. Però no és només això si no que al llarg del cd pots trobar les millors essències dels grans del rock melòdic, des de Aerosmith passant per Bon Jovi. No falta evidentment la balada anomenada en aquesta ocasió Remember amb les excel·lents parts vocals de Tommy i els continus solos i riffs que

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Dragonlord - Black Wings of Destiny

Discogràfica:    Escapi
Data sortida:    03·10·2005

Dragonlord - Black Wings of DestinyRecuperem el fet de recomanar dos treballs simultàniament. Dos llançaments de caire molt divers, com la mateixa escena, i que demostren la seva versatilitat.

Es tracta de les andanades d'un clàssic del thrash com Eric Peterson (Testament) amb aquesta aventura extrema sota el nom de Dragonlord i d'altra banda l'exquisidesa de The Deadsoul Tribe on el talent, mestria i qualitat emanen per igual en el seu nou treball.

Dragonlord ens ofereixen doncs continuitat al que semblava ser una mena de caprici personal que molts músics tenen i al que donen sortida comercial. Molt més visceral que la seva banda de tota la vida, en el nou treball continua pel camí d'un black metal elaborat i certament atractiu amb força melodia on s'hi pot trobar certs matisos que recordaran els darrers treballs de Dimmu Borgir salvant les distàncies.

Cal comentar la incorporació recent al grup de l'ex-guitarrista de Cradle of Filth Gian Pyres que junt a Eric Peterson (guitarra i veu); Derrick Ramirez (baix); Lyle Livingston (teclats) i Jon Allen (bateria; Sadus i ex-Testament). A destacar les dues versions finals de Mercyful Fate i Thin Lizzy. Qualitat indiscutible.

  • Escrit per Albert Perera

Place Vendome - Place Vendome

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    10·10·2005

Place VendomeCom era previsible l'allau de llançaments discogràfics un cop arribat el mes de setembre ha estat considerable. En conseqüència resulta encara més difícil de l'habitual escollir-ne un per aquesta secció, més encara tenint en compte que han sortit a la llum nous treballs de bandes com Hypocrisy o Cathedral de qualitat indiscutible i segurament mereixedors de l'honor d'ocupar el nostre pedestal com a disc del mes.

Però donat que des de que vam obrir aquesta secció quasi tot han estat ressenyes de bandes tirant cap al metall extrem val la pena compensar amb un disc melòdic i amb un personatge històric en l'escena del heavy metal per molt que l'interessat en vulgui renegar.

L'escollit és doncs Place Vendome. Aquest projecte és fruit de la ment del president de la discogràfica italiana Frontiers Serafino Perugio, especialitzada en AOR, rock melòdic i progressiu. Amant d'aquests tipus de projectes amb membres de diferents bandes va proposar a Michael Kiske si es volia encarregar de les veus, aquest va acceptar.

Aquest personatge mereix un comentari apart. En la seva época amb Helloween a finals dels 80 va marcar tot un estil i una corrent en el heavy metal encara ara explotada i de cop desapareix

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Criminal - Sicario

Discogràfica:    Metal Blade
Data sortida:     05·09·2005

Criminal

Si el mes passat fèiem menció del fet que en poc temps que fa que vam obrir aquesta secció ja havia aparegut en ella Michael Amott i els seus diferents grups en dues ocasions ara, i posats a buscar casualitats, em dono compte que tots els llançaments discogràfics que han aparegut en aquesta secció fan referència a vessants extremes de l'escena, ja sigui thrash, death...etc., l'únic que potser si pot excloure és Spiritual Beggars... en fi.

En aquesta ocasió anem cap a sud-américa on a Xile trobem una de les bandes més interessant de tot el continent, Criminal. La formació va començar el seu camí l'any 1994 amb Victimized i des de llavors, amb certes irregularitats degut a problemes amb la formació i principalment a la seva estada a la multinacional BMG i el trasllat a Europa dels membres, han anat comformant una carrera coherent i amb treballs cada cop més notables.

Els dos darrers No Gods No Masters del 2004 i aquest Sicario força seguits en el temps, cosa no gaire habitual pel que hem comentat anteriorment, amb un notable progrés en tots els sentits. Des de la composició de temes, arranjaments, producció etc.

Per aquest nou treball han comptat amb la reincorporació del baixista Juan "Kato" Cueto amb el que han recuperat l'empenta dels inicis. La banda ha creat riffs més simples i pesats, veus fora de sentit i solos brillants combinat tot plegat amb la feina a la bateria de Zac O'Neil, l'únic membre anglosaxó que queda, i constants canvis de ritme.

El nou disc és una barreja de tot allò que ha anat fent que es reconegui al grup en el passat. Amb la producció d'Andy Classen queda clar que tant ara com en el futur s'han de tenir en compte.

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?