Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Arch Enemy - Doomsday Machine

Discogràfica:  Century Media
Data sortida:   22·08·2005

Tampoc fa tant que vam inaugurar aquesta secció dins la nostra pàgina web i el senyor Michael Amott ja ha aparegut en diferents ocasions degut a la seva feina en diferents treballs. No tornará ara a descobrir les virtuts d'aquest personatge ja que segurament coneixeu part o tota de la seva trajectòria amb Carcass (i altres bandes) anteriorment i ara amb Spiritual Beggars i Arch Enemy.

La carrera de la banda ha seguit una coherència que molts voldrien primer amb Joohan Liva a les veus i posteriorment amb Angela Gossow qui ja, comptant aquest, porta tres discos en la formació completament afiançada al lloc de vocalista. És indiscutible que la seva condició de dona amb un atractiu evident ha ajudat al grup a obtenir un status destacat en l'escena però això sense uns discos i unes gires, tot i que en aquest aspecte al meu gust Angela no està del tot bé contràriament als seus companys, notables no hauria valgut de res. Si a això sumem uns excel·lents companys de viatge com el germà del geni Christopher, Sharlee D'angelo i Daniel Erlandsson doncs la cosa no pot fallar. La banda no ha parat de girar però ens ofereix un treball que si bé en una primera escolta agrada però potser no convenç en posteriors escoltes vas descobrint un munt de matisos.

Els nous temes tenen de tot, i al dir de tot vull dir això mateix. Des de la inicial instrumental Enter the machine trobem melodia, agresivitat, complicats arranjaments, mig temps, velocitat... Els que afirmaven que Daniel era el membre pitjor situat instrumentalment en el grup quedarant de pedra quan escoltint el seu treball i especialment la omnipresent del doble bombo en tots els temes però sense fer-se pesat ni innecessari, no estem parlant de power metal senyors... Les parts vocals d'Angela al meu parer no difereixen molt de anteriors treballs tot i que en les primeres entrevistes promocionals s'afirma que ha treballat en donar-hi molts matisos... no sé, jo no els veig però jo no sóc un professional de la música.

En definitiva, si prou difícil és mantenir el nivell veient la trajectòria que té el grup, ho han aconseguit de nou i nosaltres que ens alegrem. Comencen a ser un valor segur.

  • Escrit per Albert Perera

Obituary - Frozen in Time

Discogràfica:  Roadrunner Records
Data sortida:  19·07·2005

Obituary - Frozen in Time

 No he pogut. No m'he pogut decidir per un sol dels treballs que optaven a la candidatura de disc del mes entre aquests dos nous cds d'Obituary i Nevermore i, perquè no compartir l'honor?

En el cas del de Florida Obituary pel retorn d'un dels sons més aconseguits del death metal, i pel que fa als de Seattle per una trajectòria plena de treballs notables i que continua la línia amb aquest This Godless Endeavor.

Anem per parts. En primer lloc amb Obituary. Després d'una aturada que durava des de 1997 finalment tornen com no podia ser d'un altra manera amb John Tardy al capdavant, Trevor Peres, Allen West, Frank Watkins i Donald Tardy. És a principis de 2004 que decideixen rependre el grup. No trobarem coses ni idees excessivament noves però el que ens presenten no està exempt de qualitat. Basant-se en una cadència molt contundent i un so de guitarres com ningú aconsegueix per un estil com el death. Temes no excessivament ràpids però si molt pesats ratllant la frontera del doom en alguns casos.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Spiritual Beggars - Demons

Discogràfica:    Inside Out
Data sortida:    20·06·2005

Spiritual Beggars

Bandes com Spiritual Beggars completen el cercle virtuós que formen grups com Carcass, Carnage, Arch Enemy i algunes altres i que tenen com a punt en comú la figura d'un músic en majúscules com Michael Amott. No deixa de sorprendre la capacitat de creació i el talent de personatges com aquest.

Alternant diferents bandes com les citades abans, encara que alguna despareguda, també ens ha demostrat el germà gran dels Amott que l'obertura musical i la varietat estilística són una virtud manifesta. En aquest marc Spiritual Beggars han recollit la tradició dels clàssics com Black Sabbath, Deep Purple o Dio en una música que en el rock dur podríem anomenar "intemporal".

Un disc amb un so contundent i net alhora on es noten les hores al local treient tot el que inclou el treball i que recorda de manera evident als 70s. A més, amb una formació com aquesta només es pot esperar bon material.

El grup va començar el 1992 però no va ser fins la sortida de Ad Astra (1999) que van obtenir el reconeixement de l'escena internacional. Això es va

Llegeix més

  • Escrit per Ivan Parra

Talisman - Five Men Live

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    21·03·2005

Talisman Five man liveSón moltes les referències que arriben a les nostres mans i, tot i que totes poden tenir cert atractiu, algunes fan que t'aparegui un ampli somriure de satisfacció en una escena molts cops repetitiva.

En aquests darrers temps la cosa de les reunions i demés està prenent un caire quasi de moda. Ja ens preguntem a diari qui serà el proper. I el més greu per al rock i el heavy metal és que molts cops aporten bastant més que les noves bandes. Preocupant.

En el cas dels Talisman no m'atreviria a parlar d'una reunió ja que alguns dels membres de la banda com Marcel Jacob o Jeff Scott Soto són un cul inquiet, aquest darrer no para d'actuar en directe en solitari, llançar referències al mercat, participar en homenatges a Queen, Talisman... etc, i alguns dels músics de la banda l'acompanyen en aquests periples arreu on va i tenen el precedent d'un relativament recent disc d'estudi.

Talisman sempre ha estat en els seus quinze anys d'existència segell de qualitat com es pot confirmar en aquest doble CD en directe, que no primer

Llegeix més

  • Escrit per Ivan Parra

Candlemass - +Candlemass+

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    02·05·2005

Candlemass

Un cop més són els clàssics els que ens han d'ensenyar com es fan les coses. Encara que reconec que els he descobert des de la seva tornada al 2002 tot i tenir material seu als vuitanta al que no hi vaig prestar suficient atenció. Poc a poc i recuperant aquells discos m'ha anat enganxant el doom majestuós dels suecs. Des d'aquell directe de tornada fins a aquest nou treball, passant pels clàssics. I val a dir que cal tenir-los en compte.

Produït pel baixista del grup Leif Elding el so és més contundent que mai. Amb unes guitarres pesants i alhora vigoroses i clares, Marcoli a bon nivell i uns temes que recuperen des de l'essència del doom més dogmàtic fins la rapidesa i melodia d'una evolució ben encaminada.

Si fem un petit recorregut pels temes trobem des de els mig temps maxacants Black Dwarf i Witches amb força melodia fins a la bellesa de Seven Silver Keys. A més de clares referències al passat que podem trobar a Assassin Of The Light i Copernicus, conformant el que cada cop costa més de trobar, una obra que es pugui escoltar de manera global sencera.

Sempre n'hi que donen per morts el thrash, el doom o qualsevol dels gèneres que integren l'escena del heavy metal però jo ja no hem crec res. Tant sols vull gaudir de bons treballs siguin de l'estil que siguin, i aquest ho és sense discussió. Si gaudeixes de la fosca bellesa dels treballs de My Dying Bride o la contundència dels Cathedral aquests van ser els seus mestres. No t'ho deixis perdre.

Tant sols espero poder-ho veure en directe. Memorable.

Accés