Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Theatre of Tragedy - Storm

Discogràfica:    AFM Records
Data sortida:    24·03·2006

Theatre of TragedyUn cop més resulta difícil escollir una de les novetats que ens arriben per destacar en aquesta secció, unes per qualitat, altres per significatives i algunes per marcar retorns discogràfics de bandes rellevants. Aquest darrer cas podríem dir que és el que ens ocupa.

Una de les bandes pioneres del gothic i en la combinació de veus masculines i femenines torna després d'una travessia pel desert d'uns anys tèrbols en que van fer fora la carismàtica Liv Kristine, per raons més extra-musicals que res m'atreveixo a dir, i que ha desembocat en la trobada d'una nova vocalista i un retorn a terrenys musicals més propis que els que ens oferien en els últims discos.

Aquest Storm ens ofereix una col·lecció de temes que fàcilment enganxaran de nou tots els seguidors que gaudien de Velvet Darkness i Aègis però ni de bon tros arribarà a ser un treball imprescindible com els citats. L'inicial i que dóna títol Storm mostra bones maneres de Nell, la nova vocalista, amb una tornada que fàcilment s'enganxa. A mesura que avancen els temes es veu la petjada, tot i que molt minsa, del passat electrònic del grup i dels trets que més el van fer reconegut arreu com els teclats i l'alternança de veus masculines i femenines, a més de la recuperació de guitarres més contundents que

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Liv Kristine - Enter My Religion

Discogràfica:    Roadrunner Records
Data sortida:    03·03·2006

Liv KristineNo cal presentacions per una figura dins l'escena com Liv Kristine. Va marcar tot un estil en el gothic en una de les primeres bandes a combinar veus femenines i masculines d'una manera molt personal. En els darrers temps podríem dir que s'ha establert pel seu compte amb la formació de Leave's Eyes i ara amb la represa de la seva carrera en solitari, crec que la història de les raons per això és prou coneguda i no és aquí el lloc adient per fer-hi esment.

Cal tenir present que parlem d'una artista que ha desenvolupat la seva carrera eminentment en el món del metall però que aquest segon disc en solitari (recordeu Deus Ex Machina) ens ofereix un producte que poc o res i té a veure, i no per això deixa de ser bon material. Bàsicament pop. Però no us espanteu, tots sabem les connotacions que té per un “metalhead” aquesta paraula. Crec que pocs seguidors de les radio-fórmules gaudiran d'aquest treball.

L'inici amb Over The Moon ja deixa entreveure un disc amb melodies fàcils però efectives, fet que es confirma amb el primer i baladístic single Fake The

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Jorn Lande - The Duke

Discogràfica:    AFM / Avispa
Data sortida:    24·02·2006

Jorn LandeNou capítol de la carrera en solitari del vocalista noruec Jorn Lande amb una prolífica carrera emmarcada en bandes com Vagabond, The Snakes, Millenium, Beyond Twilight, Nostradamus, Ark Yngwie Malmsteen o Masterplan. I sembla que no es vol perdre ni una temporada de respir ja que a la mínima que afluixa l'activitat amb el que sembla és la seva principal ocupació amb Masterplan deixa caure un treball en solitari.

En aquesta ocasió ens trobem davant del quart llançament com a Jorn amb una progressiu poc menys que destacable. Per l'ocasió s'ha envoltat de músics de renom en la figura de Morty Black de TNT al baix, Willy Bendiksen a la bateria, dos membres originals de Whitesnake com Micky Moody i Bernie Marsden i finalment als teclats el reconegut Don Airey. Amb aquesta formació i unes quantes bones idees en forma de temes i l'experiència que acumulen tots plegats no és estrany el resultat.

Un àlbum que es pot dir que no aporta res com a novetat però que el que ofereix ho fa de manera notable. Hard-rock melòdic de factura perfecte i amb temes que es podrien convertir en hits fàcilment com End of time molt enganxosos. El nivell compositiu de Lande sembla està en gran forma per abarcar

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

One Man Army - 21th Century Killing Machine

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    13·01·2006

One Man Army - 21st Century KillingMolt interessant la primera referència que ens arriba d'aquesta nova formació. Primer posem-nos en antecedents. A l'estiu del 2004, Johan Lindstrand (ex-The Crown) va voler escriure material de collita pròpia. Va passar un temps fins a tenir bons temes i tenir nom pel projecte però al desembre d'aquell any ja tenia sis temes que van veure la llum en un demo anomenada When hatred comes to life. Encara amb una formació precària poc a poc s' hi afegeix personatges com Valle Adzic (Impious) o Mikael Lagerblad.

És en aquest 2006 quan per fi poden mostrar al públic que han estat capaços de fer amb aquest 21st Century Killing Machine. Un disc produït per Dragan als Bohus Studios que, de fet, no ofereix res novedós a l'escena més dura però el que intenta ho fa ben fet.

Temes ràpids, veus guturals, solos assassins, canvis de ritme..., en fi si gaudeixes de bandes com els aclamats At the gates, els citats The Crown, The Haunted i similars no tens perquè deixar passar aquest treball. Un nou valor a seguir.

  • Escrit per Albert Perera

Soul Doctor - For a Fistful of Dollars

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    05·12·2005

Soul DoctorNo sé ben be per què però poques vegades ha aparegut en aquesta secció treballs de AOR o hard-rock, ara mateix només em ve a la memòria el de Place Vendome, però segurament és un factor important les preferències personals que tots tenim en cada àmbit de la vida. Malgrat tot, hi ha cops que davant una evidència no hi ha més remei que acceptar-la. I aquesta és que els Soul Doctor ho han tornat a fer.

El nou disc dels alemanys amb Tommy Heart (ex-Fair Warning) al capdavant és un pas en una carrera coherent plena de treballs d'una factura impecable. A més, continua irradiant un entusiasme que em va transmetre Tommy quan vaig tenir oportunitat d'entrevistar-lo en motiu de l'edició de l'anterior System Go Wild.

La cosa comença amb Eatin' on me on perfectament pots identificar la influència dels AC&DC i s'estén també cap al segon tema Best way to fade. Però no és només això si no que al llarg del cd pots trobar les millors essències dels grans del rock melòdic, des de Aerosmith passant per Bon Jovi. No falta evidentment la balada anomenada en aquesta ocasió Remember amb les excel·lents parts vocals de Tommy i els continus solos i riffs que

Llegeix més

Accés