Menu

Carach Angren - Franckensteina Strataemontanus

Discogràfica: Season of Mist
Data sortida: 26-06-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Carach Angren - Franckensteina StrataemontanusPer fi ha arribat a les meves mans l'últim treball dels holandesos Carach Angren (mandíbula de ferro en síndarin la llengua fictícia creada per J. R. R. Tolkien per ser utilitzada al món creat per ell, la Terra Mitjana. El síndarin és una de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats Eledhrim [ˈɛlɛðrim] o Edhellim [ɛˈðɛllim] en síndarin). Franckensteina Strataemontanus és, de nou, un treball conceptual com tots els anteriors de la seva carrera.

Carach Angren són actualment Dennis "Seregor" Droomers (vocals i guitarra) Clemens "Ardek" Wijers (teclats, arranjaments i cors) i Ivo "Namtar" Wijers  (bateria i percussió) germà d'en Ardek i que fa uns mesos va deixar la banda en duet, segons ell per una sèrie de discrepàncies i motius personals, això si, després de finalitzar la gravació de l'últim treball. Franckensteina Strataemontanus es basa en Johann Conrad Dippel; metge, teòleg i alquimista i del que sembla va donar inspiració a Mary Shelly per escriure la famosa novel·la Franckenstein (encara que altres fonts diuen que no va ser així).

El treball conté 11 peces on comença amb una narració de més d'un minut per iniciar i posar-nos en context de la història. Com es marca de la casa està basat en un black simfònic ple d'orquestracions i barroquisme que fins i tot pot ser massa carregat i tot, amb una producció tant nítida i arreglada que no sembla de l'estil pròpiament esmentat. La veu d'en Seregor és com sempre plena de matisos, canvis constants així com bona quantitat de guturals, la seva guitarra plena de riffs però al meu parer molt diluïda sota tantes capes de grandiloqüents orquestracions.

Els teclats i arranjaments són cosa del mestre Ardek amb una qualitat pròpia d'un geni i que fa que tots els treballs tinguin un nivell on pocs escollits arriben. La bateria fins ara a les mans d'en Namtar descriu marcialitat i contundència a més d'una tècnica brutal on molts cops sembla una metralladora, crec sincerament que l'estil es trobarà a faltar en propers treballs, encara que ni tan sols ell descarta tornar en un futur si les coses han millorat. Un punt en contra per mi és que ja moments que la bateria sembla que estigui programada, la producció l'ha volgut perfeccionar massa i hi veig massa saturació, hauria de mostrar-se més orgànica en la mescla final.

Vull valorar el conjunt de tot el treball en comptes de fer-ho peça a peça com es fa habitualment, crec que és un treball notable en la línia dels últims, però hi trobo a faltar la contundència dels tres primers, també veig que la bogeria i demència del grup va per bon camí espero continuar rebent i degustant molts treballs dels Carach Angren.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?