Menu

Concerts

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

DIO + ANTHRAX 21-06-05

Razzmatazz I (Barcelona)

Si parlem d'Anthrax, parlem d'una reunió més. Segurament interessada com m'atreviria a dir que totes i si no que em diguin com afrontaran la situació que es crearà quan acabi aquest tour de reunió. Han perjurat que John Bush no està fora però segons com vagi tot s'hi pot considerar, i no és just. Tampoc és que em disgusti en excés la reunió, no vaig poder gaudir de la formació "clàssica" al seu moment i, com diuen, mai és tard.

AnthraxMalgrat tot, un embús en la ronda litoral barcelonina va provocar que arribés quan pràcticament eren a la meitat del show. Entrava doncs amb N.F.L per veure que ens oferia la reunió. Cal tenir en compte que vist el posterior concert de DIO van estar força perjudicats en el so ja que no va ser massa clar ni de qualitat.

Pel que fa la grup en sí doncs Scott Ian com és costum donant-ho tot i en continu moviment, Charlie Benante un pel apagat i distant però complint a la bateria i Frank Bello, no ha estat massa fora de fet, també notable.Pel que fa las dos retornats dir que Belladonna segurament no està en la forma dels vuitanta però pel que fa a la interpretació vocal em va deixar bona impressió. Poques errades i el to adient però se'l veia un pel fatigat.

Són molts anys fora de la carretera. Dan Spitz amb un look molt de l'estil "new metal" respecte a tal com el recodàvem no va estar molt afortunat amb els solos (bona part de culpa la va tenir el mal so que citat anteriorment) i, de fet, ja era el menys espectacular en escena en els anys clàssics.

Llegeix més

  • Escrit per Octavi Espuga
  • Categoria: Concerts

MISFITS 16-06-05

Sala Oassis (Saragossa)

A vegades, et trobes a la mà una entrada d’un grup que et pensabes que no veuries mai. Aquest era el meu cas amb els The Misfits, que van aterrar a Zaragoza aquest calorós més de Juny, durant la seva última gira europea. La veritat és que no sabia molt bé l’ambient que em podria trobar en un concert com aquest. Ja que la meva afició pel “punk” ha estat des de sempre nul·la. Pero bé, tampoc podem considerar Misfits un grup purament “punk”, ja que, des de finals dels 90 fins ara hi ha hagut una transformació cap a un só més “metal.lic” (per alguns uns sacrilegi, per a altres una sort). El que si que no ha canviat ha estat aquesta passió per les pel.lícules de terror que es reflectéix a totes les seves lletres, ja que si no ho fessin, no serien ells.

MisfitsDoncs bé, a les 8:00 de la tarda estàvem a les portes de la sala oasis a on es podien veure un bon grapat de samarretes amb la mascota del grup: la calavera. També es podia observar des fans joves de 16 anys fins a trentanyers que segurament venien a recordar l'etapa gloriosa del grup durant els anys 80 amb Glen Danzing com a frontmant.

Un cop a dins i amb la sala completament plena, feia aparició damunt de l’escenari Jerry Only (Cantant i baixista actual) amb una rialla de punta a punta de la cara, saludant i xocant la mà a tots els fans de les primeres files. Seguidament apreixia com a guitarrista Dez Cardena (Ex component del grup punk “Black Flag”) i Robo (Bateria original de la primera unió The Misfits).

Un mític: One!, Two!, Three!, Four! donava pas a la primera cançó de la nit: "Earth A.D." tot un clàssic a on ja es podien veure les primeres mostres d’un públic embogit que saltava, pujava a l’escenari i es tirava al public, en definitva, una batalla campal que els segurates intentaven calmar i als que Jerry Only mirava i feia simbols de: “tranquil home, està tot controlat”. Seguien temes clàssics com "Astro Zombies", "Hollywood babylon", "Halloween" i "Blood Feast" que es barrejaven amb temes de l’última etapa com "Dig up her bones", "Walk amon us", "Helena" o una de les cançons més aclamades de la nit: "American Psycho".

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

SOUL SIRKUS 17-05-2005

Sala Bikini (Barcelona)

Una cita que a priori era imprescindible per qualsevol amant del rock amb majúscules era la vinguda d'aquesta nova banda formada per personatges de gran renom en l'escena melòdica. A saber, Jeff Scott Soto (Talisman-Yngwie...), Neal Schon (Journey), Virgil Donati (segurament el "desconegut") i Marco Mendoza (Whitesnake-Thin Lizzy). A més, en el marc de l'acollidora Bikini on els concerts sonen com un meravellós CD. La cosa prometia i no va decebre, en part.

Soul SirkusM'agradaria comentar el fet que la banda es presentés sense teloners, no sé si perquè han decidit encarar la gira aixó, perquè no han trobat un paquet interessant o pel promotor però em decanto cap a la primera opció i això deixa entreveure una banda molt segura de les seves possibilitats. Pocs ho fan, que recordi ara mateix Dream Theater.

Amb una mica de retard i després d'una intro pujava el grup a l'escenari d'una manera immillorable. Bon so força i els mateixos dos temes que obren el seu CD World Play,Highest Ground i New Position seguida de Friends to lovers.

En aquests primers compassos hem va donar la sensació que Jeff no estaba tant xerraire i bromista com de costum però només va ser un miratge. La cosa es va relaxar una mica amb Periled Divide on Neal Schon es va començar a lluir.

Continua el concert amb My Sanctuary i el que podríem anomenar com la primera sorpresa, Stand Up, inclosa en la banda sonora de la pel·lícula Rock Star i que va sonar excel·lentment. Fins aquest tema tot havien estat peces del seu primer i únic treball però això canviaria força. I per corroborar el que dic ataquen Voodoo Child de Hendrix amb Neal a la veu agafant protagonisme. Cosa que deu també agradar a Marco Mendoza perquè es va afegir a la festa cantant Hey Baby de Ted Nugent.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

JUDAS PRIEST + BARÓN ROJO 16-04-05

Plaça de braus (Saragossa)

Com si d'un deja-vu es tractés de nou ens trobàvem amb un cartell conformat per dos veterans incombustibles com Baron Rojo i Judas Priest, en diferents circumstàncies això sí, menys d'un any després de la seva visita en la gira de reunió. Aquest cop defensant un nou treball que l'únic pel que ha servit és per donar peu a aquesta gira, els madrilenys ni això però tampoc és novetat en ells.

Baron RojoMolt s’ha comentat en aquesta gira que a l’estat espanyol és l’únic lloc d’Europa on cauen del cartell bandes com In Flames o Scorpions però ja se sap que aquí passen sempre coses molt estranyes. No cal fer-se’n més sang, hi ha el que hi ha. En aquesta ocasió, i per no tenir encara més una sensació que pogués deixar el meu cervell pitjor del que està, vaig decidir canviar de lloc ja que no canvien els grups, i la ciutat escollida fou Saragossa i la seva plaça de braus.

Era el primer cop que assistia a un concert en un recinte com aquest, a més cobert totalment per evitar inclemències meteorològiques, i definitivament crec que és millor utilizar-lo per això que per la seva activitat habitual. Poc a poc es va anar omplint fins arribar quasi al màxim per comprovar que a l’hora anunciada, tres quarts de nou, saltaven Barón Rojo a l’escenari.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

QUEEN 02-04-05

Palau Sant Jordi (Barcelona)

Ho he comentat en més d'una ocasió. El tema dels retorns de bandes sigui amb les formacions que més reconeixement van obtenir Queen i Paul Rodgerso amb surrealistes line-ups intentant recuperar velles virtuts ja està arribant a uns nivells que són difícils de qualificar. Ja no pel fet dels retorns, que celebro ja que és la única possibilitat que molts tinguem ocasió de veure bandes mítiques que ens va resultar impossible en el seu moment, si no perquè ja sembla una moda més a explotar, o potser la falta de creativitat i engrescament per part de les noves bandes que no arriben al nivell de repercussió, vendes i seguiment que els grans noms de sempre. Cal tenir en compte que els temps són diferents i les circumstàncies també.

Tot i que parlar de Queen sense Freddie Mercury és poc menys que un atemptat la comunió de la banda britànica amb un vocalista de la trajectòria de Paul Rodgers em despertava curiositat i bones vibracions a parts iguals i amb aquest esperit encarava la cita al Sant Jordi. Cal dir, però, que el baixista de tota la vida de la Reina John Deacon no en va voler saber res de l'invent, per alguna cosa serà.

Molta expectació, molta revenda, molta cua i molt retard en l'obertura de portes és el que trobem a l'arribar a la muntanya de Montjuïc. Un cop s'inicia el concert comprovem que la cosa no pinta tant memorable com a priori es podria pensar i no pels primers temes que ben reconeguts són, a saber: Tie your mother down, I can't get enough de la Bad Company i I want to break free.

Llegeix més

Accés