Menu

Rock Fest 2017, salt endavant

Rock Fest Barcelona 2017En plena època estival els festivals es van succeint. En tota Europa, per limitar-ho al que ens és més proper, està plena de cites més o menys massives i amb millors cartells, ubicació o instal·lacions. N'hi per triar i cadascú tindrà els seus gustos. Si parlem de l'estat espanyol crec que tots podem estar més o menys d'acord que els tres grans festivals de rock dur i metall que ara mateix estant en la ment de tots els seguidors del gènere són el Resurrection, Leyendas del Rock i Rock Fest. No m'atreviria a dir quin és millor o pitjor, primer perquè encara no he tingut l'oportunitat d'assistir als tres i segon, perquè, sobre quins factors cal valorar-ho? El cartell? Ubicació? Serveis? Comoditat? Els criteri sobre un anàlisi com aquest pot ser divers i llavors ja entrem en els gustos personals de cadascú. N'hi ha que primaran estar en zona urbana, altres una bona acampada, quasi tots el cartell, preus assequibles... en fi, no acabaríem.

Com deia no he pogut assistir als tres, és més, només al Rock Fest, però em sento lliure per dir el que en penso. Res m'impedeix fer-ho ni he riure les gràcies a ningú esperant que caigui la publicitat de torn... altres no sé si poden. Un cop celebrada l'edició del 2017 crec que el festival ha fet un pas endavant gran. Finalment, i des de fa quatre anys, la ubicació fixa, en aquest cas a Santa Coloma de Gramenet, ha fet que tothom ja tinguem el referent d'on anar i ens anem coneixent millor l'indret, els accessos i la ciutat. Alhora l'organització ha pogut anar millorant aspectes edició rere edició que ha detectat no funcionaven i reubicar espais o obrir-ne de nou. En aquest punt per fi sembla que s'ha acomplert allò que tants dèiem que no es consolidaria un festival com aquest fins que no fixés residència. Lluny queden tots aquells intents de mal record ja siguin anomenats Metalway, Metalmania o Monsters of Rock.

Ja que deia sobre les millores any rere any, aquest 2017 han estat evidents. Pel que fa als escenaris principals pràcticament cap però el fet d'habilitar més espais com una zona de gespa natural prenen un espai més al parc de Can Zam, col·locar el mercadet a fora del recinte o sobretot la col·locació de gespa artificial quasi a tot el recinte de concerts han estat encerts notables. Especialment la gespa que feia ben còmode seure a terra i que no hi hagués la pols tant molesta que molts cops hem patit. Un altre aspecte sobre el que alegrar-se podria ser la Rock Tent on teníem un altre escenari on van tocar bon nombre de bandes. Bé per una banda però la ubicació no massa llunyana dels grans escenaris i en la mateixa direcció feia que el so dels principals es mengés el de la carpa. El darrer dia van sembla adonar-se'n els tècnics i van pujar el volum fins a límits fins i tot molestos. Senyors que volem conservar l'oïda i serem heavys però no rucs.

Ja que parlem del so. He llegit aquests dies valoracions sobre que ha estat molt bo durant tot el festival. Home, no diré que hagi estat un desastre però tampoc bo. Per norma general els greus han predominat de manera notòria, desconec si per la feina dels tècnics o una premissa a seguir o que els grups ja per norma general afinen els seus instruments en tons molt greus uns cops per adaptar-se a vocalistes minvats de facultats o per semblar més durs i contundents que ningú. Crec que un exemple pot ser Alter Bridge el diumenge.

Ha resultat evident també aquest any com la presència de públic europeu, i fins i tot d'altres parts del món, ha estat més evident. El cartell hi pot haver fet però el potencial turístic d'una ciutat com Barcelona i la perspectiva de passar-hi uns dies amb el festival enmig també ha ajudat a que s'hagin incrementat les visites forànies. Ja que parlem de l'aspecte internacional, és evident que Rock'n'Rock busca des de fa molts anys, els festival citats anteriorment en són la prova, tenir un festival a l'estat que sigui un referent del calendari estival de l'escena. Els múltiples intents ho demostren i el fet de veure'n el seu màxim responsable assistint a festivals arreu d'europa ho demostra. Jo mateix el vaig veure al backstage de Wacken fa una pila d'anys per nombrar només un exemple. Un altra mostra és que en una de les darreres visites que vaig fer al festival alemany en la roda de premsa que fan els màxims responsables, un d'ells Thomas Jensen, em va respondre a la pregunta sobre els seus plans d'expansió d'activitats per europa en aquells temps i en concret si Espanya i seria. En la seva resposta va citar explícitament que si fessin alguna cosa a Espanya el seu partner seria Rock'n'Rock, vet-ho aquí.

Queda doncs demostrat que es vol jugar fort i estar al nivell dels millors, però senyors, encara falta. Rock Fest juga a primera divisió i en les millors posicions però pel que fa a Europa no arriba a la Champions, es queda a la Europa League. Queda lluny de l'enorme "parc temàtic" heavy que pugui ser Sweden, Wacken, Hellfest o Graspop on les activitats paral·leles són desenes i les instal·lacions mastodòntiques. També es pensa des de fa molts més anys en la comoditat dels assistents tenint-ho en aquestes alçades ben consolidat quan tot just ara s'hi dona importància aquí. La Champions queda lluny. Cert és que per atraure públic cal un gran cartell i en aquest aspecte no ens podem queixar massa, bona suma de diners se'n va en aquest aspecte però apostar per fer un festival així en entorn urbà i alhora voler oferir "acampada" amb tot el que comporta no és massa compatible. La solució? Ben lluny, a Montmeló i si no a pagar les xifres astronòmiques dels allotjaments a Barcelona. Un altra cosa també serà que si volen crèixer a nivell de públic el recinte de Can Zam no pot encabir més de 30.000 persones més o menys. En aquestes xifres es pot suportar, el recinte no crec que doni per més tot i que estar per veure si un festival de heavy metal tant tradicional com aquest pot reunir a l'estat espanyol més de 30.000 persones en una sola jornada. No voldria donar la impressió que vull denostar el festival, ni molt menys, tant de bo tingui llarga vida i poguem continuar assistint a concerts com els viscuts enguany durant décades.

Pel que fa als concerts no tinc cap voluntat de fer una crònica de l'allí vist. Un any més els organitzadors han decidit no acreditar-nos. Si ho fa Bang Your Head o Wacken per citar dos exemples però Rock Fest no. Anys enrere ho havia fet, ara no s'entén perquè ja que continuem publicant entrevistes amb els artistes participant i fent-ne cobertura. La cua el primer dia per recollir acreditacions era ben llarga i dins el festival es veia molt acreditat forani. Res a dir, estant en el seu dret de decidir però s'aposta primer pel que s'aposta que no pels que sempre han donat suport. Com deia, no faré cap crónica però no puc deixar de dir que el vist en concerts com el d'Avantasia va ser memorable, aquest projecte mereix tots els elogis i reconeixements a tots nivells. Running Wild prou bé tot i que no tant espectaculars com ens han fet voler veure, correctes però molt secs i a complir amb el paper. Alice Cooper absolutament genial, per ell no passen els anys amb una banda potentíssima on destaca Nita Strauss sobremanera... un altre dia us explicaré alguna cosa sobre el seu entorn més directe. Deep Purple molt dignes però abusant excessivament dels temes més contemporanis quan en un festival això acaba matant al personal. Europe correctes sense més tot i que diria que ni poguessin no tocarien ni tant sols un tema dels èxits dels 80 i Aerosmith notables si tenim en compte les limitacions que poden presentar en aquestes alçades. Poden utilitzar samplers, cors gravats o equivocar-se però encara tenen una presència escénica que pots poden acreditar.

Per la resta destacar de nou Eclipse que continuen en un estat de forma increïble, Carcass que fins i tot van comparar certa passivitat dels assistens amb el públic alemany o per ser fans de ... Mago de Oz!! Sepultura encara tenen tirada i quan sonen vells temes la gent es torna boja o la passivitat que desperten en aquestes contrades bandes com Emperor o Abbath, aquest darrer s'ho va guanyar a pols per això. Tres representants de casa nostra aquest any com 77, Imperial Jade o Crisix que van fer enormes concerts tot i la seva ubicació horària o a l'escenari de la carpa però que demostren el bon moment de les bandes catalanes. Ens veiem el 2018.

Accés