Menu

Prou!!!

Concert de Metallica el 1996Ja n'hi ha prou. No en vull saber res més. Cada cop que torni a anunciar-se algun gran macro-concert de l'estil Metallica, AC&DC (aquests cada cop més complicat) o qualsevol dels grans noms de l'escena del rock dur i metall que no m'hi busquin per comprar entrades, o almenys no vull entrar en la aquesta cursa sense sentit que s'han convertit avui dia. Ja no vull tenir més la sensació que juguen amb mi i amb tants seguidors de la música que l'únic que volen és escoltar els temes que han format part de la seva vida d'una manera o altra amb les bandes amb les que han crescut. Perquè de fet és aquesta una de les principals raons de la desmesurada bogeria que es provoca cada cop que s'anuncia concerts d'aquest tipus. Sigui de la nostra escena els U2, Rolling Stones, Bruce Springsteen o tants altres. Prou!!

Una cosa és que algú estigui disposat a fer cua davant qualsevol establiment les hores que calgui i llavors obté el "premi" de l'entrada com passava temps enrere, avui ni això ja que fins i tot els establiments estant sotmesos a la dictadura de la venda online. Aquest entremat que totes les promotores han tingut a bé engrandir i concentrar en un únic venedor i que resulta nefast. Poca visió han demostrat quan no han volgut fer la inversió, una inversió a llarg termini que acabaria sent rendible, d'apostar per la seva pròpia plataforma i model, deixant-ho a empreses externes que, naturalment, se n'aprofiten. Us sonen conceptes com "despeses de distribució"? Segur que era més costos imprimir i fer arribar els llibrets de les entrades tradicionals de fa 15 anys com la que il·lustra aquestes ratlles.

El darrer exemple, Metallica. Resulta evident que, per molt potents que siguin els servidors, davant l'allau de milers de connexions alhora cedeixin i és d'il·lusos creure que no hi pot haver un terme mig per no provocar la pèrdua de temps de milers de persones. Només els interessos lucratius fan que no existeixi un model on puguin conviure les entrades de sempre amb la venda online. Estem sota la dictadura de la venda online, el que hauria de ser una comoditat és un suplici.

Els mateixos Metallica se n'han fet ressò, però, què hi poden fer? La gran maquinària que els envolta els ha engolit en aquestes qüestions. I d'altra banda ja els està bé. Durant anys les bandes tenien molt poc retorn de les seves gravacions, les discogràfiques i distribuïdores han sotmès als grups a contractes que la majoria de cops ni es miraven i que hipotecaven la seva salut econòmica. Al final les companyies han patit la seva medecina i els grups que han pogut, no parlo del grup de sales que cada any es treballa la carretera, i saben del seu poder de convocatòria han elevat les seves demandes econòmiques pels concerts i com que ho poden fer (qui li discuteix davant de plens assegurats el preu a Metallica, Guns and Roses o AC&DC) les promotores es veuen obligats a pujar preus dels tickets, a més dels intermediaris i les seves "despeses". Qui ho acaba patint? El de sempre, el "fan". Com es fan rendibles si no "caches" al voltant de tres milions? A més, cal sumar tots els costos de producció com el lloguer del recinte, escenaris, equips, personal... que fàcilment acaba sent un altre milió. Això ha de sortir de les entrades i ja se sap al preu que acaben sortint a la venda. Tant se val, sempre hi haurà qui ho pagarà, i no és una crítica, cadascú es gasta els diners en el que vol. És decidir si es vol jugar o no. Un altre dia podem parlar d'aquests paquets VIP i el que ofereixen... d'aquests si que en queda.

Pel que fa a la vinguda de Metallica no la vam encertar gaire quan especulàvem sobre la possible vinguda, vegeu l'article. Estava clar que vindrien però l'únic festival on podrien tenir cabuda pels requeriments que té el grup és el Download i l'anunci que es celebrés a Espanya feia pensar que en seria l'atractiu més gran. Finalment ha quedat un cartell descafeïnat i Metallica poden fer la guerra per la seva banda que no tenen problemes per omplir el que sigui amb la clàssica promotora que s'encarrega d'aquests macro-shows. Fa poc llegia com en la vinguda a Barcelona en la gira de Master of Puppets, el primer cop que venien a l'estat, amb Metal Church per cert, no van convocar ni 2000 persones i fins i tot cròniques de l'època no els veien futur..., quins visionaris.

Accés