Menu

EXCLUSIVA: No tenim exclusiva

Fa poc llegia un article reflexionant sobre com el mitjà digital, internet vaja, poc a poc s'està carregant la premsa en paper. Aquest extrem no és res nou, es pronostica aquest futur per tota publicació impresa des de fa anys i certament molts mitjans i empreses periodístiques de tot tipus ja ho han patit. La particularitat és que les reflexions al voltant d'aquest tema es feien sobre les publicacions periòdiques especialitzades en rock dur i metall.

Encara en queden, sí, però som molts els que en consumíem un bon grapat i amb els anys la immediatesa, oferta i la integració de l'audiovisual han fet que la xarxa guanyés la partida. Les revistes no poden lluitar contra això. Han d'apostar per continguts atemporals, més especialitzats si cap, o senzillament apostar per reportatges i entrevistes en profunditat lluny de la voràgine d'internet. Totalment d'acord en aquestes reflexions però, les webs s'han mirat el melic no? Tot és meravellós en aquesta jungla que és la xarxa?

Certament la proliferació de webs de tota mena dedicades a la nostra escena ha estat exponencial, com a qualsevol gènere musical o aspecte de la nostra societat en un mitjà on tothom pot ser emissor en el procés comunicatiu i arribar potencialment a milions de persones amb una inversió nul·la o ben minsa. Ara bé, hi ha coses que també ens han de fer reflexionar. Precisament aquesta "facilitat" i costos relativament baixos han fet que molts haguessin vist complert el seu somni, intentar viure de manera professional de la passió que senten per la música. La cosa pot començar bé però al final acabes en una roda on necessàriament acabes depenent d'uns ingressos publicitaris i riure les gràcies a alguns actors del negoci, cal recordar que no deixa de ser un negoci, que condicionen les teves paraules per molt que diguin que no s'acaben creant servituds o un "colegueo" perillós. Per mostra un botó, poques webs de les dites professionals mostren rarament una crònica d'un festival dolenta encara que hagi estat un desastre total. En depèn la publicitat i molts cops són "mitjans oficials" encoberts per dir-ho clarament. Tot plegat això no és nou, ja passava en les revistes arribant a extrems més que descarats i lamentables com les durant anys crítiques de discos de la Metal Hammer on tots eren meravellosos i una còpia pràcticament literal de les fulles promocionals que enviaven les companyies discogràfiques. Qui hem rebut aquestes fulles ho sabem.

Però la raó principal d'aquestes ratlles no és el comentat fins ara si no precisament allò que tant lloem d'internet, la immediatesa. I és que personalment ja n'estic una mica fart de les suposades "exclusives". Sempre buscant ser el primer, sigui o no real el que s'escriu, i marcant paquet. Allò de "esta redacción ya lo sabía" o "podemos adelantar". Pura rucada i sensacionalisme si voleu, quina importància té anunciar primer que vindran Guns'n'Roses a l'estat? Aquesta de les últimes que s'ha produït. Dóna prestigi al mitjà? Farà que les publicacions, crítiques, cròniques... etc tinguin més qualitat literària o estiguin més treballades? Diria que no, senzillament marcar paquet d'una manera ben ruc i fer notar que segurament coneixes al promotor de torn que segurament et té plena d'anuncis la web. Què té més saber-ho ara o d'aquí 24 hores? Presumiu d'exclusives quan algun músic rellevant digui o expliqui o el que no ha dit mai o cobriu algun esdeveniment que ningú més ha fet d'entre la "competència".

Un altra mostra de patetisme vaig escoltar recentment. Anava al cotxe fent zàping radiofònic i m'apareix el Mariskal, si si quina por aquest venedor de fum infatiloide!!, en aquesta emissora de la conferència episcopal que vol ser transgressora posant tot el dia Guns'n'Roses, U2 i Rolling Stones. Tenien de convidats a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i un membre de la organització del festival que tots sabeu s'hi celebra des de fa 4 anys. Vaig pensar... anunciaran alguna cosa encara que no sigui bandes sobre la ubicació, instal·lacions, millores d'accés... etc. Doncs no, l'una va dir que tant contenta que es fes el festival a Santa Coloma i el conductor preguntant mil vegades: "pero tú eres rockera no?". Res de res. Els de l'organització també es van lluir, per anar a dir que hi hauria dos escenaris igual, carpa igual i que tot igual i que més endavant dirien més bandes... es podien quedar a casa. Falten mesos, tampoc no faràs prèvia per escalfar l'ambient en aquestes alçades. Tot plegat un sense sentit que no treia cap a res, com l'emissora en sí. El trist és que sigui l'únic i trist refugi del qui vulgui escoltar alguna guitarra en tota la FM.

A nosaltres no ens paguen, no tenim amics "propers" entre els promotors i ni tant sols ens acrediten al festival de Santako després d'entrevistar a bandes participants precisament per parlar de la seva participació i tenir més de 6000 visites en una sola d'aquestes entrevistes. Això se'n diu promoció gratuïta i la fem perquè volem i si ho recolzem és perquè ens sembla important que una cita d'aquestes característiques estigui assentada a casa nostra, estant en el seu dret de rebutjar-nos quan intentem cobrir la cita però és una mostra més de com funciona el tema. Serà perquè diem el que pensem perquè ens consta que altres no poden i són mitjà oficial.

Si al final tindrà raó Frank Zappa quan deia allò que: "El periodisme musical consisteix en gent que no sap escriure entrevistant a gent que no sap parlar per a gent que no sap llegir".

Accés