Menu

Arrels...

Sepultura - RootsL'escena metall acredita ja prou història a les seves esquenes com perquè a diari es commemori qualsevol mena d'efemèride, des de la sortida d'un disc, un festival mític o aniversaris del traspàs d'alguns personatges referents de la nostra història. En aquesta voràgine, que cada dia un pot consultar principalment a les xarxes socials, una n'ha passat una mica per alt el passat mes de febrer però que una gira aquesta tardor farà rememorar i de quina manera.

El 20 de febrer de 1996 es va editar Roots, el sisè disc d'estudi dels brasilers Sepultura. Una de les bandes de metall amb més relleu dels 90 i que van arribar a ser molt i molt grans en aquella època a nivell de popularitat i creativitat. Els germans Cavalera, Paulo Jr. i Andreas Kisser ho tenien pràcticament tot. En uns anys on el metall havia perdut el seu poder de convocatòria en favor de l'escena rock més alternativa (Nirvana, Alice in Chains, Pearl Jam, Soundgarden...) mantenien la bandera, sense proposar-s'ho segurament, ben alta amb l'afegit de combinar elements tradicionals amb noves aportacions mai vistes fins llavors gràcies a la seva provinença d'un país poc habitual però no estrany en donar noms al heavy. Roots va sorprendre i trencar motlles, però no va estar exempt de certa decepció.

En qualsevol biografia dels brasilers, si un té curiositat en saber més de la banda, veurà els seus inicis més que humils amb dificultats per fins i tot obtenir instruments. Uns primers intents discogràfics que deixaven molt que desitjar pel que fa a la producció i gravació amb unes maneres que mostren un thrash molt influenciat per l'herència dels 80 i poca cosa més. No és fins el 1989 que editant Beneath the Remains que van donar el cop damunt la taula i van saltar al reconeixement internacional, encara de manera underground, amb un disc ple de bons temes i una gravació ja de nivell als prestigiosos, en aquell temps, Morrisound Studios. L'impacte va ser enorme. Personalment quan vaig escoltar aquell treball, sent ja seguidor del thrash metal, hem va semblar un exercici meravellós de l'estil. Passarien a ser una referència imprescindible no ja dels amants del thrash si no del metall en general.

L'edició el 1991 d'Arise no va fer més que engrandir la popularitat de la banda. De nou enregistrat als Morrisound el grup mostrava unes composicions més treballades fugint una mica de la velocitat present arreu de Beneath the Remains amb mitjos temps pesats, melodies i una inspiració en la composició que els va portar a girar arreu del món encapçalant cartell, bones posicions a festivals i filmant el seu concert a Barcelona a la Zeleste en un show que ha passat a la posteritat. Em confesso un malalt del grup en aquells dies, al meu plat no parava de girar Arise i la influència de les seves aparicions a la MTV, quan era una cadena musical amb un espai de referència dedicat al metall com Headbangers Ball i no la tv porqueria que és avui, no va fer més que incrementar les ganes de Sepultura a tot hora.

Amb Chaos AD van donar un pas més en tots sentits. Abandonaven una mica més les arrels més thrash introduint elements industrials i aprofundint encara més en les arrels brasileres. Ben recordat per tothom és un tema com Kaiowas encara avui en dia molt ben rebut en directe i que obria tot un nou món de possibilitats a explorar pel grup. Seguien les gires mundials i les aparicions a festivals com Donington, en aquell moment el referent pel que fa al rock dur i metall a nivell mundial. La cobertura que en va fer la MTV va ser monstruosa sent una de les bandes amb més aparicions i entrevistats.

Roots va ser un punt i apart en positiu i negatiu, i és que de tot va haver. Si us he de ser sincer vaig anar a comprar el disc quan va sortir amb moltíssimes ganes de veure que oferirien i el resultat va ser una decepció enorme. Almenys a mi és el que em van provocar les primeres audicions. No sabia que esperar perquè havien sorprès en cada disc... però no allò. Tant aprofundiment en les arrels de la cultura brasilera amb un estil de metall certament innovador molt allunyat del thrash que havien ofert fins llavors va ser un sotrac. Amb el temps he après a valorar un disc com Roots, la seva innovació i reconeixent que el pas dels anys ha fet que les meves orelles l'acceptessin com el que és, un gran disc, influència i referència de tota una generació que va més enllà de només els seguidors del heavy metal. Des de punks a heavys passant per seguidors del thrash, hardcore o el metall tradicional, pocs afirmaran que mai no hagin mogut el cap al ritme de Roots Bloody Roots o Attitude. Malgrat tot sempre he tingut l'agulla clavada d'aquella primer impressió. Per molts el millor disc de Sepultura, no pas per mi. La música és això, els sentiments que provoca.

Han passat els anys i el nom Sepultura ha seguit actiu tot i que després de la sortida de Roots es va desfer la formació considerada clàssica. La banda ha viscut des de llavors de la seva llegenda ja que cap dels treballs editats ha tingut la brillantor d'aquells inicis a més dels continus canvis de formació. Ja fa temps que s'alimenten els rumors d'una reunió que totes les parts s'han apressat a desmentir i que segur voldrien més els fans i la indústria del directe que és un avui dia els mouen els diners en la música. Encara no ha passat però el temps dirà si la oferta és prou sucosa... De moment i després de reconciliar-se d'uns anys enemistats els germans Cavalera fa un temps que tornen a remar plegats amb un projecte anomenat Cavalera Conspiracy que recupera en certa manera l'estil que va fer gran Sepultura en els inicis. Ara fins i tot per celebrar els 20 de l'edició de Roots fan una gira per commemorar-ho. Potser és una primera pedra per la reunió, només espero que també caigui algun tema d'Arise. Es podrà comprova el 8 de novembre a Barcelona.

Accés