Menu

Siroll - Més llenya!!

Discogràfica: Blood&Fire&Death
Data sortida: 24-09-15

El criteri alhora de fitxar bandes per part del segell Blood, Fire&Death en aquestes alçades està fora de tot dubte. Sempre emmarcat normalment en els terrenys de les vessants més extremes ja porten temps donant a conèixer bandes que d'un altra manera i fruit dels pocs recursos no tindrien oportunitat de sortir del seu àmbit més local ajudant-se d'eines com les xarxes socials que, desemganyem-nos, ajuden i són importants avui però en pocs casos definitives alhora de moure correctament un producte d'aquest tipus.

Siroll són una de les bandes que darrerament han editat el seu treball amb el segell. No ens són uns desconeguts ja que la seva procedència geogràfica a la Catalunya central han fet que es poguessin moure arreu del territori sense descuidar les terres lleidatanes on m'atreviria a dir que ja tenen un bon nombre de seguidors, i això no és fruit de la casualitat de cap manera. Ja fa temps que intenten donar forma a composicions pròpies i el seu anterior EP Aniquilació ja mostrava més que bones maneres. Cinc temes amb les idees clares que van sorprendre i de quina manera des de la inicial i més thrasher Pobre, la versàtil La cosa, molt més death Aniquilació, No pots fer-hi res et sap a poc i el compendi de tot plegat No em sento culpable. Tot i això no era el seu primer intent ja que anteriorment ens havien presentat Predica el mal, un treball que va passar més desapercebut i amb les típiques mancances d'un primer disc.

Amb aquest precedent esperàvem amb ganes nou material de la banda i per fi ha arribat. Són tant sols poc més de 24 minuts que et saben a molt poc més desprès de comprovar el que ens proposen. La presentació de l'anterior EP ja mostrava gust per fer les coses ben fetes a nivell d'art i portada, en aquesta ocasió i tenint en compte els recursos com a mínim s'ha cuidat d'igual manera, molt ben trobat aquest punt assassí i fosc que pot tenir... la llenya!!! Destacar la feina feta als AXtudio de Barcelona ja que ens consta que les presses han hagut de presidir alguns moments de la gravació i el resultat no ho denota en cap moment. El primer tema ja et tira enrera. Més llenya al foc seria tot un hit per qualsevol banda establerta i popular en l'escena amb una tornada que se t'enganxa com una caparra i no et deixa anar en tot el dia. Contundent, bona tornada, gran riff que condueix el tema i la veu de Gou que durant tot el disc està esplendit amb diferents registres. Els temes no dónen descans i algún motiu els uneix com és el cas del foc entra la citada Més llenya al foc i Dret i Deure. Un altre tema que des del primer minut et conduirà un excel·lent doble bombo, ideal pel headbanging dels directes on llueix especialment la veu de Gou amb una part central death que no dóna un segon de respir. Molt més encarada al deathcore trobem Següent allunyant-se de cànons més clàssics del metal. Races perilloses no abandona aquest camí però la cadència i velocitat del tema a més d'una part central més "metal" i melòdica ens recorda les influències del grup. No hem fet esment a les lletres, contundents on les hagi on podríem destacar País de Merda per exemple, aquí no queda ningú de peu...

La recta final et deixa ben distret amb una peça de tant sols 38 segons, 902, que deixa ben clara l'experiència més que negativa d'algun dels membres del grup amb un servei d'atenció telefònica. La ràbia hi és més que palesa. L'escena músical catalana tampoc no se'n lliura amb Poc Rock, recuperant tot l'esperit thrasher que ens porta a la final Malvinguts, una combinació de tots els elements que ens ha mostrat la banda al llarg d'aquest breu treball amb les veus més extremes de Gou en tota la trajectòria del grup. Molt han canviat les coses des d'aquell primer Predica el mal i cada any que passa els Siroll ens sorprenen gratament.

 

Accés