Menu

Unlimited Addiction - Keeper of the knowledge

Per posar-nos en situació i conèixer millor la banda que us volem presentar deixeu-me citar la informació que el mateix grup facilita en la promo d'aquest treball. Unlimited Addiction és una formació de Hard Rock creada per Màrius Serra, Fran Garcia i Marcel Peiró en el SWEDEN ROCK FESTIVAL 2008 on els tres decideixen iniciar un projecte amb un repertori que estaria inspirat en el Hard Rock clàssic de formacions com Deep Purple, Rainbow, DIO o Whitesnake. Uns dies després y ja de retorn a Lleida es van acabar de montar les bases del grup al que es va incorporar Carles Gómez al baix.

Inicialment el grupo comptava amb un teclat com a cinquè instrumento, però després d'uns mesos d'assajos es va descartar aquesta opció incorporant a la guitarra Yussef Chaer completant així una formaciò que encara ara perdura i ha enregistrar aquest disc.

Val a dir que si ja s'ha de tenir pebrots per intentar tirar endavant una banda de rock dur en aquestes dures terres per aquest estil fer-ho de manera autoproduïda i en un estudi propi forjat per aquest fi ja és de traca. Aquest primer disc que presenten es va començar a enregistrar el 2013 i no és fins l'abril del 2015 que veu la llum pública. No espereu un mur sónic fruit d'una producció mil·limétrica perquè estem parlant de rock sense edulcorants, conservants ni colorants amb bones idees, melodies i riffs que amb millors mitjans tècnics estic segur que farien aixecar les orelles a més d'un.

Tot i això resulta un treball molt agradable d'escoltar des de la primera peça que dóna títol Keeper of knowledge on fins i tot trobem cert regust a la nwobhm. Stronger than steel ens ofereix els primers riffs a tenir en compte i unes guitarres doblades al més pur estil Maiden. Si cal buscar alguna pega otser el vocalista Màrius Serra força un pel massa, res que no es pugui millorar des d'un primer treball. Destiny repeteix els mateixos esquemes i Masters of the war passa per ser una de les millors peces del disc al meu parer amb una bona feina de guitarres.

Hammerfall segueix la línia de les dues primeres peces quan de repent una de les petites sorpreses com Walking down the street amb cert toc progressiu i recollint tot allò que hem anat escoltant fins aquest punt i segurament una de les millors interpretacions de Màrius Serra així com un bon solo en mitad del tema. Rise or Fall repeteix en excés esquemes al igual que All we want però encara queden petites joies com Smell of gasoline amb un solo introductori que et fa arrugar la cella. Unlimited Addiction i No return finalitzen deixant un molt bon gust de boca per una formació que millorant els mitjans tècnics amb els que han comptat caldrà seguir de prop ja que ens poden donar alguna alegria de la que anem faltats per aquestes contrades.

 

Accés