Menu

Òsserp - Sang i Sutge

Discogràfica: Blood&Fire&Death
Data sortida: 28-04-15

Ja fa temps que venim pregonant que l'escena catalana del metall està donant en els darrers anys moltes alegries. Tota mena de bandes amb diferents estils i propostes i una qualitat fora de tot dubte. Òsserp en són una nova mostra en aquesta ocasió en referència a les vessants més extremes.

La banda neix de la descomposició de Crani Sèptic, The Workers i Narcopsy quan diferents membres d'aquestes formacions decideixen aglutinar esforços per un nou grup. Desprès d'un EP que va esgotar dues tirades i un split amb Assot el 2014 és en aquest 2015 que presenten el seu debut oficial, Sang i Sutge. A més, d'una manera poc habitual i que demostra principis.

El disc només es pot trobar en format vinil gràcies a la col·laboració de diversos segells que ho han fet possible i que amb l'inestimable ajuda de Blood&Fire&Death que tant bon ull acostuma a tenir per anar engrandint el segell amb bandes extremes de qualitat, aposten decididament per deixar de banda el cd entre altres motius per la superior qualitat de so que dóna aquest format com ens explicava en l'entrevista que vam poder mantenir amb Dani, un dels seus membres i que es pot recuperar aquí. Ha estat gravat i mesclat per Aleix Archs i Jordi Mas als Bloq Estudi de Barcelona i masteritzat per Brad Boatright als Audiosiege de Portland, Oregón.

Musicalment trobem una barreja força heterodoxa de multitud d'estils extrems. La inicial Ensorrant Castells ens sembla introduir en un doom macarra i extrem que poc a poc esdevé en un thrash-death clàssic per acabar amb la violència del grind. El tema-títol ens introdueix en sons una mica més old school i, de fet, aquest és un dels atractius del treball. Saber donar aquest toc amb una producció prou acurada per satisfer tant els seguidors de la qualitat sonora i el detall de cada instrument com aquells que es deleixen pels sons bruts i sense "adulterar".

La tomba de l'ós és la tercera peça seguida que comença amb una distorsió malatissa per esdevenir de seguida en una allau death, tant sols hi ha treva per un petit interludi més doom en els escassos tres minuts que dura el tema. La següent Bèstia Cega no dóna treva, ja s'inicia a tot drap i et recordael grind dels primers Napalm Death en algun moment, fins i tot en la part central Entombed però passa per ser un dels temes més brutals i extrems del disc, aquest cop la guitarra ferida és al final.

Heretant Enemics obre noves influències deixant una mica de banda el grind pur per deixar entreveure el gust pel death suec més primigeni de la vella escola tot i que també hi ha temps pel grind més descarnat en la part central. Clot o Carner pot semblar una de les peces més "assequibles" del disc però res més  lluny de la realitat ja que com més avança el tema la brutalitat es fa present de nou. La tardor dels Màrtirs és un dels temes més extensos del treball conjuntament amb Les 67 llunes de Júpiter passant dels 5 minuts sent aquest darrer una bona mostra de tot el que trobem en aquest Sang i Sutge, grind, death, una mica de doom, i molta actitud amb un so old school però que agradarà els més puristes en l'audició del disc.

Val a dir que després de la gravació del disc, Xavi va abandonar el grup i és ara Vali (Morbid Flesh) l'encarregat de presentar aquests vuit temes a la veu, 33 minuts en total que no et deixen indiferent.

En definitiva, una proposta excel·lent de casa nostra que hauria d'estar per dret i qualitat entre les preferències de tots els amants dels sons més extrems del país. No puc esperar a poder veure'ls en directe.

Accés