Menu

CUT THE END - Dawn's death to dusk

Discogràfica:    Autoeditat
Data sortida:    2011 

Cut The EndEls barcelonins Cut The End van treure a l'any 2011 una petita obra mestra anomenada Dawn's death to dusk. Un disc que no ha tingut la repercussió mediàtica que es mereixia. Abans d'aquest fantàstic àlbum ens avien regalat un ep que portava per títol "The Beauty Is Inside" que data del 2008. Amb aquesta obra els barcelonins ens presenten un àlbum de post metall molt potent i madur, ple de matisos musicals que fan que el conjunt del disc sigui molt ric i dinàmic. Com és habitual en aquest tipus de treballs, els temes es van construint d'una manera molt progressiva. Viatgen de la intensitat a la tranquil·litat d'una forma natural i ens sorprenen a cada moment passant de melodies suaus a ritmes brutals sense donar-nos temps a reaccionar.

El disc està format per 5 talls en forma de cançons que viuen i respiren independentment les unes de les altres, però en totes hi ha un nexe d'unió (podent considerar d'aquesta manera al disc cóm una peça conceptual en la seva totalitat, al menys en la part instrumental). Per citar alguna de les seves influències diria que han begut molt de les bandes de death metal suec però que també ho han fet de

bandes cóm Cult of Luna, Burst, Gojira o The Ocean (les quals tenen una proposta molt més madura i influencia post en la seva música).

El treball comença amb el tema Born From the Earth. Els primers trenta segons són merament introductoris però a partir d'allà comença la guitarra a donar-nos una pista de cóm continuarà la cançó. Evoluciona tranquil·la però de forma constant. Em recorda molt als suecs Cult of Luna. La cançó posseeix pujades i baixades d'intensitat molt treballades. El final és genial.

Treason, Pleasure & Pain és la següent cançó del disc. La secció rítmica és precisa. A l'hora d'escoltar el tema em venen a la ment uns Gojira de l'àlbum From Mars to Sirius però una mica més death metal en quan a la seva extructura. Les veus sonen molt gruixudes en aquesta peça. Tota una declaració d'intensions.

El tercer tall del disc rep el nom de Les Malheurs de la Vertu. Aquest és el tema més llarg de l'àlbum (11:06) i com passa amb la cançó anterior, aquesta també està empalmada amb el segon tall del disc. En aquest tema ens tornen a demostrar que són uns grans fans de repetir els ritmes una vegada i una altra però fent que no sonin sempre iguals (crec que directa o indirectament això els hi ve per una influencia dels americans post metal·lers Pelican). Aquesta cançó posseeix parts molt thrashers i directes, molt més que les altres, però encara que sigui diferent a les altres cançons del disc, això no fa que aquest element faci perdre l'estructura global de l'àlbum. Això el que aconsegueix és, precisament, que el disc sigui més interessant i ric en matisos.

The Sound of Fallen Leafs és la cançó més directa del disc (també és la més curta). Genial, amb uns silencis molt ben ficats i una secció rítmica tremenda. Aquest és un tema pels directes i per moure el cap a tota velocitat.

L'últim tema rep el títol de Expired Shortest Distance. Repeteixen estructures i això no vol dir que sigui dolent, si no tot el contrari. La seva fórmula funciona. El final del tema és pura melancolia metàl·lica. Crec que si en les seves properes obres decideixen implantar elements doom, a la seva ja interessantíssima proposta musical, la combinació quedaria fantàstica.

Cut the End són molt grans i espero que en un futur, no molt llunyà, ens tornin a sorprendre amb un àlbum, com a mínim, tant bo com aquest que avui hem comentat. Dawn's Death to Dusk és un disc que respira sinceritat i melancolia per tots els seus porus i això s'aprecia escoltant el disc. Un àlbum fet amb el cor i que espero no sigui un adéu de l’escena metàl·lica perquè això sí que seria una veritable llàstima.

 

Accés