Menu

Oliver Amberg: La gent baixa música per guardar-la al disc dur, no per escoltar-la

Oliver AmbergAquesta és una d'aquestes entrevistes que ens fa especial il·lusió per diverses raons. Estem parlant d'un projecte d'aquells que no tindrà gran ressò mediàtic, malauradament, ni tant sols en els mitjans especialitzats més coneguts. Es tracta d'un projecte eclèctic i molt personal d'Oliver Amberg on ha abocat totes les seves idees i passió. Per tots aquells que no coneguin Oliver dir que és un personatge amb el seu petit racó en la història del metall suís. Va formar part de la primera encarnació de Coroner i va ser més conegut pel seu pas per Celtic Frost. Posteriorment s'ha dedicat al disseny digital i a projectes musicals com el que ens ocupa i pel camí, alguns potser ho recordeu, va col·laborar amb els lleidatans In Extremis en el disseny de l'art del seu disc, aportant un gran solo al tema Jo vull seguir somiant i fins i tot actuant en directe amb la banda a la mateixa ciutat de Lleida.

Oliver ens ha sorprès gratament amb Kissing Lucifer, un projecte eclèctic com pocs, personal i que va més enllà d'estils. Cal escoltar-lo per fer-se una idea. En aquella visita vaig poder conèixer personalment Oliver, un gran tipus, relació que a través de la xarxa s'ha mantingut i Lucified (vegeu-ne la nostra ressenya) ha estat l'excusa per tornar a parlar amb ell. Després de recordar vells temps i comentar les dificultats de tirar endavant qualsevol projecte endavant amb l'actual situació de l'escena, més encara quan Kissing Lucifer no toquen en directe i surten noves bandes a diari, ens posem amb el disc.

SM - Oliver, tu ets l'impulsor de Kissing Lucifer, comenta'ns una mica quan sorgeix i com va agafant forma.

OA - Va ser el 2014, després del projecte The Boris Karloff, volia fer alguna cosa amb menys elements i no tant orquestral, tantes veus i complicacions. Alguna cosa més encarada al stoner o hard rock que sempre m'ha agradat. Vaig pensar en un inici fer-ho tot jo mateix, fins i tot cantar, quan un amic meu, Dave que ha posat les veus a Kissing Lucifer, se'n va assabentar i em va dir que per què no fer-ho ell. Ok, vaig dir, provem-ho!. Conec en Dave des de fa 25 anys i no era conscient que podia cantar. Li vaig enviar un tema que em va retornar amb unes veus bàsiques i la reacció va ser: que coi!! no em creia que cantés d'aquella manera que casava perfectament amb la música. Va ser una decisió ràpida el fer-ho com a duo.

SM - Com deies molt diferent de l'anterior projecte, The Boris Karloff

OA - Molt més fàcil. És més tosc i dur però alhora si ho escoltes amb detall amb auriculars es poden notar un munt de petits sons però en general és una música molt més simple.

SM - He de dir que abans d'escoltar el disc no sabia pas què esperar però, un cop fet, he de dir que estic completament d'acord amb una frase de la informació que acompanya el disc pels mitjans que diu, Kissing Lucifer és llibertat musical.

OA - Sí, això era important per mi. Amb llibertat vull dir fer el que sento, cap frontera ni limitació. El que sento és bo per Kissing Lucifer, qualsevol cosa.

SM - Resulta evident la gran influència dels Black Sabbath però també de material més clàssic que va des del hard rock a sons dels 70.


OA - Si, un munt de sons clàssics m'han influenciat al treballar en Lucified, per suposat Sabbath n'és una però també bandes i músiques que no són tant heavys però tenen una molt bona composició. No faig distincions en els estils si realment m'agrada el que sento, no ha de ser pas heavy, tant ha de ser un bon tema.

SM - Has composat, gravat, mesclat i produït els temes. Un munt de feina...

OA - Ho és. He escrit des dels temes a les lletres i tot el que et puguis imaginar per tenir el control sobre les cançons. M'agrada tenir aquest control.

SM - De fet al teu facebook s'ha pogut seguir el procés perquè has anat penjant tota mena d'informació sobre com anava evolucionant i certament ha estat llarg.

OA - Si, i has d'estar força centrat ja que no és com un assaig amb una banda on vas escoltant poc a poc el resultat final. Sempre treballant al meu estudi a casa escrivint i enregistrant i enviant-li al Dave amb la meva veu i llavors ell feia les seves parts de veu correctament, no com jo. Llavors els temes continuaven viatjant cap a Alemanya on la Becky va gravar tots els cors i algunes de les veus principals per algunes cançons. Al final tot el treball se n'anava a Londres per en Max Saidi, el bateria, per fer les seves parts. És un gran viatge per cada peça.

SM - Ja que ens has comentat tot el procés i has mencionat Becky, he quedat ben sorprès de les seves parts. Són matadores.

OA - Ella és increïble. Jo no li donava pas cap premissa ni direcció de cap on volia que anés amb les veus, total llibertat, i ella sempre em sorprenia. Donava un plus a la música. Per mi no ha estat senzillament una veu si no fins i tot un instrument més per ella mateixa. Els temes on canta no serien el que són ara mateix sense ella.

Dave FabianSM - Tens més convidats com Jonas Wolf i Dominic Silos, què ens pots dir d'ells?

OA - Amb en Jonas Wolf no fa pas tant que ens coneixem. Vam tocar junts fa menys d'un any en un homenatge a Lemmy pocs dies abans que morís amb un munt de músics suïssos. Allà ens vam conèixer i després vam coincidir quan tocava en una banda que era clienta meva. Amb el temps hem anat parlant i li vaig explicar en què estava treballant i li vaig proposar de tocar en un dels temes. Em va dir que per suposat. Actualment està tocant a Eluveitie, fins i tot aquest any van tocar a Wacken i tocar la guitarra com un dimoni.
Dominic Silos és  amic meu des de fa molt temps, el seu pare és un músic de jazz força famós. Ell té el seu propi grup i treballa en una botiga de discos. Sabia que podia tocar el piano, i li vaig comentar si volia tocar algunes parts en un tema com Steam Punk Angel. Així és com han acabant participant en tot plegat.

SM - Segurament molts que et coneguin per la teva vessant musical no coneixeran la teva feina com a il·lustrador i dissenyador digital. És per això que dono per fet que tot l'art del disc és obra teva.

OA - Ho és i n'estic molt orgullós. És curiós com sobre el que més es posa nerviosa la gent és sobre el nom de la banda. Fins i tot alguns m'han preguntat si era res satànic i em feia gràcia, au vinga només és un nom!!. Creiem en la pasta i la salsa de tomàquet però en satanàs i aquestes coses... no sé...
Fins i tot gent cristiana li han dit a en Dave que no els agradava el que feia pel nom, no fotem, és només un nom graciós. Al final és com un hobby per mi tot plegat, des de la il·lustració al nom, m'ho passo bé al final.

SM - Tothom que estigui interessant fent una senzilla recerca per internet pot trobar la teva feina, fins i tot el disseny que va il·lustrar el disc dels lleidatans In Extremis ja fa uns anys. Abans fèiem esment al fet que volies tenir control total sobre tot, fins al punt de l'edició.

OA - Exacte, ho he editat en el meu propi segell TBKS, The Boris Karloff Project. És curiós com les revistes i altres actors del negoci ho reben millor si al darrera dius que hi ha un segell o senzillament veuen que ho edita una discogràfica sigui quina sigui i tal com està tot molts cops millor editar-ho tu. No volia un segell extern. No tenia sentit per mi, potser per la distribució i estem treballant precisament en això ara mateix que ja estem amb el segon disc però d'altra banda costa diners i no venem molts discos com pots imaginar i l'edició que hem fet és petita amb 500 còpies. Per tant ho distribuïm des d'aquí fent la comanda a través de la nostra web i es pot rebre personalment ja que tot ho faig jo.

SM - Ja que estem, fes publicitat per tots aquells interessats, no te n'estiguis.

OA - És clar, només cal anar a kissinglucifer.com, és fàcil de trobar, hi ha una botiga a la web i pots fer la comanda del disc o l'EP. També en format digital a amazon i els llocs habituals.

SM - No voldria deixar de preguntar-te sobre un aspecte del teu passat molt vinculat al present, Coroner. La banda està d'actualitat per un llançament prou esperat aquesta tardor, de fet, no fa massa vam parlar amb Tommy Veterli que ens va explicar breument però on tu has tingut també un paper.

OA - Ara que ja és oficial et diré que és un document amb 3 bluray on hi ha una pel·lícula sobre Coroner i molt material en directe, videoclips, un vinil, postals, poster un llibre i moltes més coses. Marky el bateria em va preguntar si voldria fer el disseny per tot plegat, això va ser l’any passat i per suposat li vaig dir que si. He estat completament involucrat en l’art d’aquest llançament que ha sortit a finals de setembre. És un fantàstic material i limitat a 3000 unitats, signat per tots els membres. Estic esperant la meva còpia.

SM - En aquest punt és bo recordar que Oliver també va ser membre dels Coroner, en la més primigènia formació de la qual només queda en Marky fent una música molt diferent. Seguim, tot just al cap d’unes setmanes de sortir el disc ja va aparèixer en portals de descàrregues il·legals. Se’t va veure molt enfadat amb el tema a les xarxes socials. Suposo que volent tenir tot el control i amb tota la feina que t’ha portat deu ser frustrant...

OA - Absolutament. Vaig quedar molt decebut ja que era molt poca gent que tenia el disc o va tenir-hi accés abans que sortís i ja en aquelles dates prèvies a la sortida oficial ja es podia trobar a internet. Va ser frustrant, evidentment no era aquesta la idea. La gent no consumeix música, la baixa però molts cops no pas amb la intenció d’escoltar-la si no com a col·lecció. Poder dir: la tinc! És tot.

SM - Abans ho has esmentat però ja en aquestes alçades estàs treballant en nou material?

OA - Si, ara mateix tinc escrites vuit noves cançons i tinc previst que el nou disc surti la propera primavera del 2017.

SM - I com veus poder tocar en directe com a Kissing Lucifer?

OA - No voldria dir rotundament que no. Ara mateix és probablement un no i més encara tenint en compte que en aquest moment Becky no pot estar al grup. Podríem tenir un altre bateria per exemple però Dave i Becky haurien d’estar amb nosaltres a l’escenari. I, evidentment, necessitaria un segon guitarra i un baixista. Pot ser, veurem com va. No vull ser taxant i potser canvien les circumstàncies i toquem en directe. M’agradaria fer-ho però per ser realistes no ho veig ara mateix.

Un projecte que no passarà de moure’s en uns cercles força reduïts però que aquells que el descobreixin en gaudiran d’allò més, n’estem convençuts.

Accés