Menu

WACKEN OPEN AIR 2005

Reportatge realitzat per Jordi Farré Aguila (JF), Ivan Riba Màrquez (IR) i Ivan Lambea Santoja (IL)

Fotos: www.metaltix.com

Un cop més presents a Wacken en la 16ª edició el 4,5 i 6 d´agost a la localitat alemana del mateix nom, uns 70 km al nord d'Hamburg. El ja podem dir que mític i consagrat festival Wacken Open Air dins l´escena Heavy metal.

Públic Wacken 2005Que ens vam trobar aquests tres dies doncs metal i molta aigua, va ser un continu diari de pluja. Cal destacar l´excel.lent infraestructura que té l´organització de Wacken, des del seu personal, logística, recinte, tota mena de serveis (cabines de telefón, internet, caixers personals, taquilles personals, un munt de w.c i numeroses cabines de dutxa tant pel personal masculí com femení) un cosa que vaig notar molt en consideració d'edicions pasades era la quantita tant numerosa de policia (a part de l´equip propi del Wacken) que hi havia per tot arreu donant molta més seguretat a tots als assistents

Hi ha moltes coses positives i que el diferencien de la resta de festivals metàl.lics europeus, primer de tot com ja hem dit la infraestructua i l'organització realment impecable (m´imagino el caos que suposaria a Espanya un festival de la seva magnitud d´afluencia), el so dels concerts tots realment nets i potents, la il.luminació tant dels escenaris com arreu del festival i camping, el que hi hagues carpes, barres, menjar a dojo fet que no s'hagués de fer cap mena de cua per consumir-lo, les carpes per als qui volen festa després dels concerts, les activitats complementaries al festival com karaokes, partits de fútbol, el bon rotllo entre els assistents, els gots reutilitzables, les mesures de seguretat, els llocs acondicionatsque per minusvàlids, el fet que no hi haguessin cancel.lacions de bandes que tocaven (cosa molt habitual en els festivals), que fossin puntuals quasi tots els concerts i no hi hagués canvis d´última hora etc... Petits detalls que marquen molt la diferència. Una gran pantalla per veure els concerts, l´ajuda dels grangers amb els seus tractors i màquines i un munt de coses més que es per felicitar a la gent que organitza el festival.

Per contra vaig veure uns detalls que no em van agradar (era el meu sisé Wacken i feia 2 que no hi assistia però he pogut veure l'evolució d´aquest festival des de fa anys). Primer de tot els abusius preus de les begudes i el menjar (ja sabem tots que és aqui on es fa calaix!!) 4 € una cervesa amb got (encara recordo quan cobraven 3 marcs amb got inclós, més d'un 250 % de pujada. El menjar tres quarts del mateix a l´igual que el pàrquing, anys enrera eren 5 marcs ara 20 €!!! si fan números quasi 8 vegades que fa 4 o 5 anys, al igual que les dutxes que de unmarc a 2,50 euros cinc vegades més que fa 4 o 5 anys. Ja sabem que l´euro ha disparat el preu a tot arreu però senyors aquí s´aprofiten i de quina manera, han de veure que una gran part del públic assitent sol ser gent jove sense ingressos (els clients del demà) i que no es poden permetre aquests preus.

L´altra cosa que no em va agradar gens del festival és la moto que ens volen vendre com a MECA del metal com si fos un lloc de culte, si s´ha de reconèixer que Wacken és i ha estat una icona i punt referent dins l´escena mundial, per tot arreu parades amb el seu merchandising i articles de tota mena. Desde les clàssiques samarretes fins a penjolls, videos, dvds, tovalloles, guitarres, sofàs, tendes de campanya etc.. una gran indústria entorn el festival però a dia d´avui i des de fa molt temps hi ha un munt de festivals que el superen en les seves propostes musicals. Primer perquè no pequen de "puritans" com la gent de Wacken (ja sabem només metal!!) els clients del demà és la gent jove d´avui i escolten les bandes actuals les clàsiques ja queden massa lluny per ells cosa que ho haurien de veure apostar per les bandes que tenen quelcom a oferir i no per patètiques reunions que no aporten res, només viure del passat. Segon perquè no es deixen els diners en la contractació de bones bandes en tots els estils passant pel metal tradicional, Hardcore, Death, electro etc.. no veuen l´evolució del metal. Tercer perquè la majoria de bandes són sempre les mateixes que toquen any si any no, la raó es pot intuir. Discogràfiques com Nuclear Blast, Century media, Metal blade... són les que acaparen sempre amb la seva aportació al festival fet que acaba fent un line-up realment mediocre i repetitiu però bé això ja no es fa per amor a l´art si no que és un negoci i és del tot lícit. (IR)

Dijous 04 d'Agost

Els noruecs Tristania van ser la banda encarregada d'obrir el festival. Segurament l´horari no és els més adient per una banda de les seves caracteristíques, però bé anem a lo que ens va donar la banda d'una de les dives de l'escena gótica Vibeke Stene. Doncs péssim concert, per començar no van tenir un bon so i encara que van repartir el seu repertori entre tos els seus treballs en els escassos 45 minuts que van tocar (Widows weed, Beyond the veil, World of glasses, Ashes...) realment es nota el que han estat i el que són. Tristania era Morten Veland (Sirenia) i sense ell no són res. Fins i tot vam poder veure que el teclista Einar Moen si no recordo malament tampoc era a l´escenari no sabem el perquè, peró l´única que es pot salvar del concert és la cantant Vibeke. Reitero que Tristania sense Morten Veland no són res, es va demostrar en els temes que van tocar. Els que van fer animar més als assistents eren els temes vells, com se sol dir "apaga y vamonos".

A continuació vam fer temps dins el backstage fins el començament de Candlemass. Mai he seguit aquesta banda sueca pel que poc puc dir, però van tenir un bon so,la gent se la veia molt animada i majoritàriament era gent més gran els que copsaven les primeres files, el seu líder Messiah Marcolin vestit com de costum i defensant el darrer disc de retorn de mateix nom que el grup.

Els propers a tocar van ser Ommph! un altre grup que per desgràcia al meu parer està decadència (ni punt de comparació amb el que eren als 90 no tant reconeguts però molt més innovadors i de qualitat les seves propostes musicals) concert fluix encara que molt bon so centrant-se en el seu descafeinat darrer treball Plastik encara que no van faltar els himnes del seu millor disc Unrein.

NightwishA continuació els finesos Nightwish un dels caps de cartell del festival cosa que es veia sens dubte per les nombroses samarretes que es veien per tot arreu. Que dir d´aquesta banda que no sapiguem ja, van oferir un repertori variat des del seu primer disc Angels fall first amb temes com The carpenter, passant per l'aclamat Oceanborn, Wishmaster, Nemo etc...el so va ser contundent i net.

La veu de Tarja expecional, es nota que ja són uns avantatjats per no dir la banda més consagrada del "metal europeu" per damunt de noms tant il·lustres com Blind Guardian, Gamma Ray etc..per nombrar-ne alguns.

Tenen moltes taules a l´escenari i això es nota en la forma en que es mouen el seus membres, amb soltura i domini, em van agradar molt més que la última vegada que els vaig veure també al mateix escenari del Wacken 2002.

Divendres 05 d'Agost

El divendres vam haver de matinar de bona hora per asistir al concerts dels suecs de Umëa Nagflar, que van ser els primers a aparèixer a l'escenari Black Stage. Van oferir un bon concert presentant el seu últim treball Sheal del que van tocar la majoria del seu contingut, encara que van tenir temps per recordar el seu primer disc Vittra i el segon Diabolical, veritables obres mestres, amb el seu típic black/death ens van obrir boca pel que ens esperava durant el dia.

Illdisposed, una banda ja veterana però que encara no havia tingut la oportunitat de veure, no hem van decebre. Amb un death metal, amb una mica d'old-school, pesat però a la vegada també ràpid, ens van encantar oferint-nos temes del seu últim treball 1.800 Vindication i també repasant-ne de vells com Kokaiinum.

A continuació vam assistir al concert de Metal Church, la banda americana encara en actiu va fer ben contents als més veterans del festival amb els seus temes de tota la vida. Sembla que el thrash torna a tenir vigència...

Torn de Bloodbath, aquest projecte es una joia!!!! Si amb el seu primer disc Resurrection Through Carnage ja van triomfar amb el segon Nightmares Made Flesh s'han superat. Banda formada pels guitarres Anders Nyström (Katatonia, Bewitched...) i Dan Swanö (Night in Gales, Second sky, Edge of sanity...), al baix Jonas Renke (Katatonia, October tide...) i el bateria Martin Axenrot (Witchery, NCO...). En aquest segon disc va grabar la veu Peter Tägtgren (Hypocrisy, Pain...) encara que ell no va tocar, només va ficar les veus al disc i va col.laborar en fer alguna canço. Ens van oferir el seu primer i ÚNIC concert (una veritable llàstima). Al principi el so va ser fluix, pero a mesura que anaven tocant es va millorar i van acabar fent un concert impresionant. Com ja he dit, llàstima que no els veurem mai més.

El següent grup que vam presenciar fou Obituary. Qué podem dir d'aquesta formació de Florida? Després d'uns anys separats tornen amb un disc sota el braç Frozen in Time i amb ganes de tornar als escenaris després de 6 anys separats. Van començar amb la abrasiva instrumental Redneck Stomp del seu últim disc i van continuar amb temes vells com Dying, Cause of Death, Don`t Care, Threaking Skies, Inside i Blindsided també del seu darrer treball i per acabar Slowly We Rot nom que donava títol al seu primer treball d'estudi l'any 1.989 (grabació que van fer amb un pressupost de tant sols 500 dólars). En fi, un concert impressionant, a la vella escola, que tot estar plovent tota l'actuació, ningú es va moure del Black Stage per disfrutar d'aquests pares del death metal. Del millor aquest any.

Eisregen, uns altres que van enlluernar. És un grup que tot i que porten molts anys tocant són molt poc coneguts fora d'Alemanya ( cosa que es notava en el públic que majoritària i lògicament eren alemanys). Bé doncs, una hora de black-thrash barrejat amb festa on vaig veure més gent rodant per sobre del públic que a cap altre concert. Molt entregats i amb les mateixes ganes de pasar-ho bé que la gent que els miraba. M. Roth i els seus em van posar la pell de gallina, molt bé.

Whitin TemptationA continuació tocaven una de les bandes destacades en el cartell els holandesos Within Temptation grup que en qüestió de 3-4 anys ha conquerit literalment les llistes de venda de tots el països europeus sobretot els centre-europeus, a Alemanya són autèntiques estrelles, de fet, ja sabem que està de moda les guitarres metàl.liques i una bona veu femenina amb cert regust ghotic. La pregunta és: fins ara no s'han fixat en ells els promotors del WOA?.

Però anem al seu concert que va tenir un set-list molt centrat en els seus dos últims cds (cosa que em va desagradar per què jo sóc dels fans del seu material antic) un bon so i molt públic presenciant el seu concert. La llastima és que no haguessin tocat en anteriors edicions, tot i que no arrosseguessin tanta gent.

Catararct em van alegrar l'estona, gran actuació la que van realitzar aquest grup de metalcore, va ser tota una sorpresa per mi descobrir i presenciar aquesta banda de la qual només en coneixia el nom. Doncs bé, es pot dir que van destrossar el Wet stage. Moments abans de començar em trovaba a primera fila però poc i vaig durar... només sonar la primera nota la gent es va tornar boja, jo que no he vist gairebé mai grups d´aquest tipus no m´ho esperava, em vaig enretirar fins al final per poder-ho contemplar des d'una altra perspectiva... em van convencer i molt si senyor, un grup a seguir.

Machine HeadA la mateixa hora tocaven els americans de Oakland Machine Head. Un concert memorable, inoblidable. Van estar tocant a l'escenari True Metal durant una hora i mitja temes com Old, Davidian, The Burning Red... Però la sorpresa va ser que durant mitja hora es van dedicar a tocar versions amb les quals la gent es va tonar boja. Van començar amb Creeping Death de Metallica, The Number of the Beast de Iron Maiden, una de Pantera, recordant el recentment desaparegut Dimebag Darrell i altres. Cal recalcar el impressionant so que van tenir, el millor del festival, per mi.

Uns altres que han tardat a aparèixer en aquests escenaris, però no deien que eren el festival de heavy metal més gran del món?. Hi ha coses que no s'entenen de cap de les maneres.

Ja entrada la nit em disposava a veure els Gorefest al Party Stage. Mai els havia pogut veure i no les tenia totes després del disc Chapter 13 de 1998, de fet, els havia perdut la pista. Però vaig poder comprovar que han tornat a les arrels, i van fer-nos oblidar de tot amb un concert grandiós. Van començar amb False i tot seguit Low, impressionant. Van continuar repasant els seus vells discs com Erase i van presentar-nos dos dels nous temes que entraran al seu nou disc que han acabat de grabar i que sortirà aviat. Un concert per treure's el barret.

ApocalypticaMalauradament només vam poder assistir a la meitat del concert dels finesos Apocalyptica al coincidir amb el magnífic show que havien ofert els holandesos Gorefest. Que hi farem!!, aquestes coses acostumen a passar als festivals però no deixa de ser un llàstima. El que vàrem veure ens va deixar com de costum flipant amb aquesta gent, s´ha de reconèixer que un grup com Apocalyptica traspassa les barreres metàl.liques i qualsevol persona pot reconèixer les seves qualitats musicals fora de les fronteres del metal.

Van tocar temes de Metallica com no i l'únic qualificatiu aplicable és Impressionant!!!. La sensació que et poden transmetre encara que no siguin temes seus és difícilment explicable.

No van faltar composicions pròpies dels seus dos darrers discos però la gent va gaudir molt més amb les versions dels grups ja consagrats. Acostuma a passar... .

En acabar Apocalytpica tocaven Corvus Corax amb orquestra (per als qui no sapiguin qui són, és d´imaginar al no ser una formació metalera, és un grup de musica medieval al que vaig poder veure l´any 2000 en un festival gótic alemany. Per això ja sabia que em trobaria. Van fer una versio del Carmina Burana de Carl Off i van sonar molt bé però la falta d´energia de l'espectacle va fer que la gent s´apagués i es podia notar en l´ambient. Crec que aquest concert l´editaran en Dvd a finals d´any.

A continuació i per tancar la jornada els suïssos Samael, la banda del germans Vorph i Xyes van centrar gairebé en el seu darrer llançament Reign of light encara que van tocar temes antics del Passage eternal i el seu himne Baphomet´s throne van tenir un so fluix al començament i una mica descafeïnat fins al segon o tercer tema a partir del qual van sonar millor i van posar-hi moltes més ganes en termes generals un bon concert per acomiadar el divendres.

Dissabte 06 d'Agost

El dissabte vam començar ben d´hora amb el concert de Zyklon banda del ex-guitarra dels ja desapareguts Emperor, i a continuació era el torn dels Suffocation. Una altra banda de la vella escola, que l'any passat ja vam poder veure de gira presentant el seu últim disc Souls of Denity. Van esta realment bé, repassant aquest treball i els anteriors com Effegy of the Forgatten, Human Huaste... No cal dir massa cosa d'ells, un bon concert, amb un so immillorable amb el que la gent va poder disfrutar i gaudir d'una bona sessió de death-metal..., i despertar-se.

Sabina Classen és... una deesa!!!!!. Quin concertàs de Holy Moses defensant el seu últim disc Strengh, power, will passion, amb una Sabina entregada 100 %, tot i la seva ja extensa carrera sembla que la seva veu millori amb el temps. La gent va estar entregada fins al final. Van acabar el concert amb un convidat de luxe damunt l'escenari, el senyor Tom Angelripper!! (bé i d'altres amics res d'extrany en aquesta tropa...), allò va ser una festa tant a l'escenari com al públic assitent, nombrós pèr cert. Un concert memorable, inoblidable, tota una festa a la qual tampoc van faltar les birres (las veritat no ens hen van faltar durant tot el festival).

Dissection, que grans... tenia moltes ganes de tornar a veure aquest grup en directe i no estava del tot segur de que poguessin repetir un concert com al que vam assistir al desembre a Barcelona, però va ser tot un espectacle. Van fer un repàs a les seves cançons més conegudes del gran Storm of the light's bane i alguna del anterior Somberlain... la sorpresa és que ens van adelantar dos temes del seu nou disc que pel que sembla van ser bastant ben acceptats per tots els assistents, que més dir? Un gran so una bateria atronadora i la poc acertada nota final del frontman Jon nodtveidt destrossant la guitarra i llençant-la al públic.

Axel Rudi PellA continuació al True metal stage tocava Axel Rudi Pell i que dir del concert, el poc que vam veure avorrit, desganat i ensopit el mateix que tota la seva trajectòria musical, 20 discos sense massa variació en cap sentit imitant al seu ídol Richie Blackmoore, realment res a oferir. Tot i això sembla que continua tenint acceptació a Alemanya però és curiós que només sabem d'actuacions seves en directe als festivals d'estiu. Per alguna cosa serà. Caldrà donar-li alguna altra nova oportunitat de demostrar quelcom més en directe, però ja són masses senyor Axel...

Desprès de refrescar-nos ens vam acostar al concert dels suecs Marduk en general va ser un bon concert, un bon so, molta energia dalt l´escenari i la gent amb moltes ganes de veure l'únic grup de black metal del festival, peró personalment crec que és molt difícil disfrutar d´un grup del que només queda el guitarra i líder Morgan Steinmeyer... Que no es que tingui res en contra dels altres components ja que tant el bateria Emil com el cantant Mortuus són uns musics genials, però evidentment no es pot disfrutar de la mateixa manera que amb la formació original. Tot i això no crec que ningú es pugui queixar.

Fintroll, aquests trolls "fiesteros" que tantes ganes tenia de veure no em van acabar de convencer com m´esperava. Si que van tocar les cançons que a més m´agraden com Jaktens tid, Slaget vid blodsalv, Trollhammaren, etc. però no em van transmetre la mateixa energia ni diversió que quan els escolto amb cd... encara que la gent que i va asistir s'ho van pasar d´allò més bé saltant, uns sobre els altres tirant cervesa enlaire i disfrutant com jo esperava fer'ho... esperarem a tornar-los a veure en una altra ocasió.

Kreator... no caldria dir res més sobre una actuació d´aquests genis del thrash metal, impressionants com sempre, repasant gairebé tots els seus himnes i diversos temes del seu últim cd Enemy of god, la llàstima va ser la durada... uns escassos 45 minuts amb els que igualment ens van fer treure el cansament que portavem arrosegant durant tots els dies i "desfassar" com no ho varem fer en tot el festival...

AcceptAccept eren sense cap mena de dubte un dels reclams més destacats de l'edició d'aquest any o, de fet, els caps indiscutibles del festival!!!! Van oferir-nos durant una hora i tres quarts els seus clàssics del heavy metal (mai millor dit), repassant totes les millors cançons que acrediten que no són poques, com Metal Heart, Dogs on Leats, Balls to the World, Breaker , I'm a rebel, Fast as Shark...

Un concert inoblidable en que cal destacar que Udo tot i la seva edat, encara li queda corda per anys. Esperem disfrutar d'Accept en directe en alguna altra ocasió ja després de la gira d'estiu ho deixen estar...

Sentenced van ser els següents en tocar després del gran concert d´Accept, era una mena de comiat del públic alemany per què com segurament sabeu després de Funeral album i la conseqüent gira ho deixen com a grup. Per estar de comiat els i va faltar ganes, moltes ganes. Semblava un concert de compromís. Desganats i molt apatics, centrant-se en el seus últims treballs. Un grup que des de fa set o vuit anys no han ofert res de bo des del canvi que els va portar cap al seu estil actual. El seu cantant fa les delícies del public femení però el canvi des de la seva entrada ha estat notable i això molts no ho perdonen.

ONKEL TOM W.OA. FIREFIGHTERS com es de costum és l´última actuació del festival. Que dir d´aquest mite i llegenda del trash metal el senyor Tom Angelripper (més conegut per la seva banda Sodom) i els seus companys que amb el seu "trash-german-party-alcoholic-metal" van fer un concert realment molt bo i divertit per acomiadar tots als assitents que erem presents. Van tocar les típiques cançons que toquen sempre principalment del seu primer disc del 96, no em feu dir el nom per què és amb alemany i amb el títol tant llarg que ocuparia mitja crónica jeje doncs això, una bona manera per acabar el festival (encara que ja és tradició a Wacken acabar-ho amb aquest senyor!!!jeje).

L´única nota negativa del festival va ser el tràgic succés que va passar la primera nit al poble on un grup de "metalheads" totalment borratxos van atropellar a un home d´edat avançada el qual va morir l´endemà a l´hospital d'Itzehoe. Des d'auí el nostre condol.

A veure si podem tornar a la propera edició i passar-ho tant bé com aquesta però sense tanta aigua.

METAL MARKET

Com sempre un dels aspectes destacats del festival. Habilitat a l´exterior del recinte de concerts, ben aprop de les zones d´acampada, cosa que resultava molt pràctica per què la gent pogués anar a descarregar el material, i envoltada de parades amb tot tipus de merchandising i roba continua sent la perdició de qualsevol amant del heavy metal. Vinils, pictures, CD, DVD, VHS... res de nou però si no i fos es trobaria a faltar.

Accés