Menu

Blaze Bayley + Inversus 23-03-17

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Blaze Bayley a LleidaBlaze Bayley forma part d'aquest gremi "d'estrelles caigudes" que un dia van jugar la Champions i, de sobte, es van veure jugant a Segona B de nou. El cop és dur però certament Blaze va estar poc temps a Iron Maiden com per que se li oblidés el que és la realitat de l'escena musical metàl·lica fora dels comptats noms que tots tenim al cap. Picar molta pedra, suar cada concert i ser constant més que cap altra cosa. Blaze ho ha fet i, tot i així, molts com jo mateix arriba un punt que li perdem la pista per multitud de factors i, per fortuna, sempre acaba arribant algun moment que de nou es creua en el teu camí.

Aquesta era l'ocasió, enmig d'una gira que el porta per multitud de països arreu del globus i en el cas de l'estat espanyol en ciutats poc habituals a més de les de sempre. A casa nostra dos dates, Barcelona i Lleida. En el cas que ens afecta una nova possibilitat de veure un artista internacional gràcies a la tenacitat de Aos Producciones. Mai agrairem prou la seva tasca per remoure l'activitat musical en viu a Ponent. I la veritat que costa, en aquestes ocasions sempre acaba sorgint aquell comentari de "que ens esperàvem" o "això és Lleida"... D'acord, l'assistència no és massiva però no ens enganyem, si repassem els recintes on ha tocat a l'estat i les assistències la cosa no és tant estranya, ciutats com Barcelona es tocava en una sala de menor capacitat que la lleidatana i no hi havia pas massa més gent tot i el potencial de públic assistent en una urbs com el cap i casal. Que sigui laborable tampoc ajuda però les gires internacionals ja se sap com van.

Amb un quart d'hora de retard sobre l'horari anunciat saltaven a escena els locals Inversus amb tot just 25 persones presents. L'ambient era fred i d'això se'n va ressentir la seva actuació quasi fins al finalitzar. Obrien amb Como Lágrimas que van enllaçar amb Diablo amb un so una mica confós i excessiu volum per distingir massa cada instrument. Hijos del Caos va ser la següent i els ànims no s'aixecaven tot i els intents de la banda a la que poc cal reprotxar. Vam tenir oportunitat d'escoltar una peces noves com Éxodo de luz que segueixen la línia del grup a mig camí entre el metall extrem i el clàssic. Adversarios, Escuadron 731, Réquiem Pandemia o la final Dios Cuervo van anar sonant en una actuació que es va veure retallada en un quart del previst inicialment.

InversusJa amb unes 150 persones sent generós va aparèixer Blaze a escena a tot drap amb el tema-títol que obre el segon treball de la seva actual trilogia, Endure and Survive, tal com ens explicava en una recent entrevista, enllaçant amb Escape Velocity i la primera que va sonar de Maiden, Futureal, davant la sorpresa del personal encara adormit i que no va acabar de despertar les reaccions que es podria esperar. Inici ràpid i sense respir que ens va agafar una mica de sorpresa però on quedava clar que Blaze i la banda que l'acompanya no estant de romanços.

Per cert, els músics que l'acompanyen no tenen pèrdua. Es tracta d'un trio britànic que, de fet, tenen una banda, Absolva, amb tres discos editats fins al moment el darrer dels quals el 2015 que van demostrar actitud, gran execució i ser una gran banda que ens va deixar més que sorpresos. Em costaria destacar a algun dels músics però Chris Appleton a la guitarra va donar tota una lliçó de saber fer i de cors acompanyant Blaze. Posteriorment parlant amb ell em va confessar que és qui canta a Absolva i la veritat que vaig acabar fent-me amb el disc i val molt la pena.

No van donar massa treva seguint amb Blood, Kill & Destroy i Alive i el personal que s'anava escalfant poc a poc, és que el què podíem veure en escena t'hi portava. Blaze posseït en el seu paper, i en una representació de la que havia d'arribar el millor, i la banda que continuava maltractant els seus instruments d'una manera superba. Cada cop que s'aturava la descàrrega perquè Blaze se'ns dirigís ho feia amb discursos sobre l'escena, que tant agraden als seguidors metàl·lics o per continuar escalfant el concert i oblidar tot allò que passés fora d'allà i tots els nostres maldecaps. Night Sky i 1000 Years van ser les següents on ja quedava clar després de 8 temes la bona forma vocal de Blaze.

Chris Appleton dels AbsolvaAquest és un tema que des dels temps de Maiden sempre ha hagut de patir el vocalista. Crec que tots podem estar d'acord que no ha tingut mai un gran poder vocal però si poses les seves capacitats en l'entorn adient la cosa canvia. Sap com fer-ho pel seu material, es mostra capaç i competent en tot moment sense patir en excés mesurant-se i sabent quan pot anar més enllà o no. Això sí, dues curiositats. Durant el concert tenia a peu de monitor una mena de llibreta amb totes les lletres dels temes i a mesura que anaven passant ell també canviava fulles i la veritat que tenia una pose molt estudiada per anar llegint en els frasejats més complicats i que es notés poc... Val a dir que en aquesta trilogia hi ha parts complicades i amb força text. D'altra banda al finalitzar el concert es va estar al lloc del merchandising signant i fent-se fotos amb tothom que va voler però no vaig ser capaç de veure que obrís la boca ni parlés amb ningú en tota l'estona. Semblava voler guardar i protegir la veu a tota costa. Home, pot ser comprensible i tenint actuació a diari és un desgast notable, però tampoc no sembla massa de rebut no voler obrir la boca sota cap concepte.

El següent trio de temes va ser Eating lies, la ferotge Human i un dels temes més antics de la seva carrera en solitari Silicon Messiah. Pausa i a partir d'aquí la cosa es va escalfar fins a punts inimaginables tot i començar amb un tema lent com Calling you Home. Stare at the Sun va tornar a aixecar el personal i la celebradíssima Clansman ens va fer a tots corejar allò de Freedoooom! I la bogeria, va anunciar una propera reunió de Wolsfbane i Manhunt va sonar per aquest motiu on va començar un numeret entre ell i els seus músics on aquests aparentaven una rebel·lió en tota regla no fent cas al "cap" i tocant solos, improvisant i fent-lo fora d'escena. Blaze seguia la comèdia amb tota mena de gestos i desaprovacions. La veritat que va resultar molt divertit i els Absolva van tenir la seva estona de glòria demostrant ser una immensa banda.

De nou Maiden apareix amb Man on the Edge i tothom entregat, poc més a dir. Posteriorment només va haver temps per un bis que va ser descafeïnat després de recórrer a la dama de ferro per acabar el set complert.

Com havia anunciat Blaze durant el concert i havíem comentat anteriorment el vocalista es va passar una bona estona atenent el personal signant tota mena de material, des de entrades a cds, vinils o pòsters de la seva carrera o Maiden. Això sí, ben mut i sense obrir boca. Un cop més m'agradaria destacar la tasca dels Absolva que estaven per allà amb la ignorància de la majoria dels presents de l'existència d'una banda pròpia amb fins i tot el disc a la venda i que va demostrar que té moltes coses a dir... al igual que Blaze al que haurem de seguir d'aprop, per sorpresa de molts.

 

Accés