Menu

Destruction+Flotsam&Jetsam+Enforcer+Nervosa 25-09-16

Razzmatazz 2, Barcelona
Fotos: Joaquim Valls

NervosaTot i ser una citat una mica llunyana en el temps en les catacumbes de Simfonia Metàl·lica molts cops queda material que no veu la llum quan hauria, diuen que val més tard que mai i amb aquesta voluntat publiquem el que va donar de sí la darrera visita dels alemanys Destruction en un dels paquets de gira més interessants del 2016.

A priori una gira molt atractiva i bastant diversa pel que fa al metall més dur. I és que tenir junts en un paquet quatre bandes de metall és fàcil, però aquest cop cada banda tenia un estil bastant definit i alhora diferent de les altres. Per aquesta raó ja era suficient raó per a que la presència de públic metàl·lic fos indespensable, aspecte que a Barcelona va coixejar. Un altre tema és el resultat final i els gustos de cadascú, tot i que vaig a fer d'advocat del diable i donar la meva opinió sobre aquesta llarga sessió de metall que va visitar diferents ciutats de l'estat.

Per començar unes noies, Nervosa, un grup procedent de Brasil que practiquen una mena de thrash primitiu. El principal és que són noies i precisament és per això que obtenen l'atenció de molts que no veuen res més, però sincerament Nervosa, i m'ho van demostrar aquell dia, no tenen res especial. La seva música reitera de forma bastant irregular un estil que fa ja molts anys que en les seves mans no té sentit. I que se m'entengui malament, hi ha bandes avui dia que segueixen dignament fent thrash, però Nervosa no.

Enforcer, uns suecs bastant estimats ja que giren sovint per aquí. El seu heavy metall accelerat agrada i ho fan bé però no destaquen en res, això sí són resultons.

DestructionEn canvi Flotsam&Jetsam és un altre cantar, una banda maleïda de metall americà que sempre ha estat editant discos i que passen els anys i segueixen creant bona música, a molts els passa desapercebuts i això és un error. Segurament passen per ser una de les poques bandes de l'estil que innoven i els surt bé. En directe òbviament no van tenir molt temps per mostrar les seus grans dots, es van recordar d'un parell de clàssics com Hammerhead i Desecrator del seu debut, a més a més del Dreams of death del següent No Place for Disgrace, el propi tema títol o Hard on You. També van defensar un parell de nous temes del darrer disc homònim, l'inicial Seventh Seal i Life is a Mess editat a inicis del 2016. Sense cap dubte una banda a reivindicar totalment i que no hem cansaré mai de dir-ho.

Finalment els caps de cartell d'aquesta gira que va voler fer tremolar la tardor europea del 2016, els alemanys Destruction que tornaven a casa nostra després del seu pas pel Rockfest i una visita per sales anteriorment. La veritat és que amb el pas del temps poques coses canvien amb aquesta banda, els seus fans ho saben i disfruten dels temes que un dia van ser composats per la nostra satisfacció, ja sigui aquell infalible Curse the Gods o el quasi irreconeixible Mad Butcher, i dic això perquè la saturació amb que ens el van presentar era digna de ser emmarcada. I amb això vull dir que la banda segueix prou bé en la seva línia però a nivell sonor hi ha moments d'una cruesa i saturació que pot resultar avorrida. I això és greu, estem en un concert de Thrash Metal i la sonoritat ha de ser perfecta, si no és un desastre. Bandes com ells amb els anys que porten haurien de cuidar molt més aquest tipus d'errors, que en realitat només ens en donem compte uns quants perquè, sincerament, n'hi ha que tant els fa com soni el grup que faran headbanging igual.

El tema és que Destruction, o millor dit el tècnic de la banda, no va saber reconduir de forma adient la sonoritat que necessitava, i només en moments puntuals com Life Without Sense, Thrash Attack o la final Bestial Devastation el públic va reaccionar. Curiós que els temes que no poden ser considerats clàssics van passar totalment desapercebuts, cosa que sembla indicar que aquesta banda ja ha finalitzar el seu llegat musical.

 

Accés