Menu

Moonspell + Der Weg Einer Freiheit 08-12-16

Razzmatazz 2, Barcelona
Fotos: Xavi Torrent / Jordi Gou

Segurament la imatge que acompanya aquestes ratlles no és la més adient per il·lustrar d'alguna manera la crònica d'una actuació musical en directe, cap cantant posant ni guitarrista ensenyant múscul ni una panoràmica espectacular amb aquests objectius d'ull de peix que et permeten mil meravelles que molts ni els que els utilitzen saben què poden fer. Res d'això. Una foto, fins i tot desenfocada i amb mòbil, d'un paper. El set-list del concert dels Moonspell a Barcelona el 8 de desembre de 2016. Probablement la raó principal per assistir en aquest concert. Imatges dels show en podeu veure al final de la crònica.

La nit eterna va arribar a Barcelona liderada per la banda Portuguesa MOONSPELL el passat dijous 8 de desembre. En una Razzmataz 2 reduïda d’aforament vam celebrar amb la banda els 20 anys del seu icònic treball Irreligious tocant tot el disc de cap a peus. Precisament cal fer esment a l'aforament ja que si aquesta va ser la "configuració" de la sala és pel menor poder de convocatòria que ha tingut aquest cop la banda. Ni molt menys cal atribuir aquest fet a un mal moment del grup, altres factors poden explicar-ho. Els portuguesos han visitat l'estat espanyol amb força freqüència m'atreviria a dir que durant tota la seva carrera i tot i que sigui un argument recurrent l'oferta i saturació de directes en una ciutat com Barcelona resulta poc menys que impossible de seguir. Una possibilitat potser seria moure oferta a altres nuclis de població amb menys possibilitats de veure oferta com aquesta però el risc d'assistències encara més baixes al tenir menys públic potencial fa que els promotors ni s'ho plantegin la majoria de vegades.

Els alemanys Der Weg Einer Freiheit van ser la banda encarregada d'obrir, que ens presentaven el seu treball Stellar, practicant un black death amb passatges acústics, densos i tenebrosos, una formació que es presentaba sense baixista. Un bon grup de metal extrem al que caldrà seguir la pista, bàsicament perquè molts dels presents no tenien ni la més mínima noció del que esperar o quina proposta ens faria un grup que ni tant sols havien sentit anomenar, van anunciar que estaven preparant un nou treball i pot ser una bona raó per descobrir-los

Amb un show d'hora i mitja Moonspell van captivar els assistents amb un so sòlid per part de la banda i un Fernando Ribeiro brillant a la veu. Passava dos minuts de les nou del vespre quan la foscor va cobrir Razzmatazz 2 i Moonspell sortien a escena atacant un Opium corejat pels presents, amb un bon so i un Fernando esplèndid a la veu. Seguien amb Awake ,For Taste Of Eternity i Ruin & Misery temes força representatius de les intencions que portava el grup en aquesta ocasió i el que ens esperava la resta de vetllada. Fernando saluda en català i diu que ens parlarà en un idioma que coneix molt bé: el portuguès. Cal dir que durant tot el show va fer gala de simpatia i bona educació vers als fans, cosa que va fer que des del primer minut es posessin la gent a la butxaca per si ja no la tenien d'un bon començament.

A Poisoned Gift i Raven Claws es van veure reforçades amb un joc de llums excel·lent i tenebrós dins les possibilitats de la mitjana de les Razzmatazz, així s'invocava a Mephisto, seguit de Herr Spiegelmann, on amb un mirall a cada ma va enlluernant al públic. Cada cop són més les bandes que opten per tocar en directe complerts alguns dels seus treballs més notables. Moonspell han entrat en aquest club de manera discreta però amb pas ferm i contundent sense complexos davant ningú.

És hora de canviar d’àlbum i revisar el Wolfheart de 1995 amb el tema Vampiria, on es cobreix amb una capa vermella com la sang. A Ataegina fa saltar i picar de mans al ritme de la cançó a tota la sala acabant amb un grandiós Alma Matter sonant atronador. Uns minuts de descans i tornen a saltar a escena amb Breathe (until we are no more), del seu treball Extinct del que van tocar el tema que dona titol al disc demostrant que ja es un clàssic a la carrera de Moonspell. Night Eternal va sonar grandiosa i Full Moon Madness amb l’udol del llop a l'inici del tema per acomiadar-se d’una Razzmatazz 2 que va gaudir d’un gran show d’aquesta banda que s’ha guanyat a pols ser on estan, una banda que cada disc es mes grandiós i treballat, i que cada gira els porta a tots els racons del planeta. Esperant la pròxima nit eterna, grans Moonspell!

Accés