Menu

Eclipse - Monumentum

Discogràfica: Frontiers
Data sortida: 24-3-2017

Eclipse - MonumentumMolts cops tens davant del nas coses que valen molt la pena i ni tant sols te n'adones. Et pot passar en qualsevol aspecte de la vida però si parlem del musical, més tenint en compte l'actual ritme i nombre de llançaments al mercat, no és gens estrany.

Si parlem de rock melòdic, hard-rock o com el vulguem qualificar ja fa uns anys que em van captivar els dos treballs de W.E.T, aquell projecte sorgit de membres de tres bandes, Work of Art, Eclipse i Talisman. Els discos són sublims i la veritat que, tret de la trajectòria de Jeff Scott Soto, no he acabat de prestar massa atenció a les dos primeres al llarg del temps. Va ser l'estiu passat que vaig veure Eclipse en directe i la sensació va ser la mateixa que amb W.E.T. Tampoc no és tant estrany, dos dels seus membres són d'Eclipse i van arrasar en directe.

Des d'aquell moment vaig començar a descobrir els seus discos i escoltant-los trobem aquell rock tant elegant com ben executat amb unes melodies genials i que enganxen a la primera en la millor tradició nòrdica. Bleed and Scream i Armageddonize són dos impressionants treballs que avui es perden entre tanta oferta però que quan aquest estil era rellevant en el vast món de la música hauria pogut cridar l'atenció de milers de persones. Ho tenen tot. Erik Martensson i Magnus Henriksson formen una parella perfecta que està donant moments de glòria al hard-rock i que amb l'ajuda compositiva de Miqael Persson i Johan Becker s'han tret de la màniga una obra imprescindible. Per si fos poc Erik també és responsable de bona part de la feina d'estudi ja que s'ha gravat al seu estudi d'Estocolm i també ha estat al capdavant de les mescles.

Dos anys després de la darrera referència discogràfica ara Erik Mårtensson i companyia ens ofereixen aquest Monumentum que segueix i incrementa una línia que només fa que pujar i pujar. El disc comença amb Vertigo i un intens riff que et porta a la excel·lent veu d'Erik. Melodia per totes bandes i una tornada que en els directes pot ser tota una festa. Rockera, intensa i enganxosa en el millor sentit de la paraula, un gran tema. Never look back no es queda pas enrere i segueix el mateix to ja marcant un riff igual d'intens en un tema molt similar al primer que és tota una festa de bon hard-rock, un bon tema que han escollit com a single. Killing me és una nova mostra de bon fer i que no et deixa parar de moure ni un segon, cantada a doble veu és a parts iguals contundent, melòdica i divertida. El baix pren protagonisme a The Downfall of Eden on Erik demostra, millor dit, continua demostrant, quin gran vocalista és. Ningú es dona compte que aquest tipus és un crack absolut!!!!! El tema té un cert deix celta que encara el fa més festiu. Hurt rebaixa la intensitat i ens trobem amb la primera balada on destaca la interpretació vocal, sentida i estripada alhora de nou en una gran feina, atenció al solo del tema per cert. Amb Jaded trobem un tema de hard rock clàssic trepidant des del primer moment amb un bon riff que condueix el tema, tres minuts més d'un gran tema... un més en aquesta gran col·lecció.

Poc a poc s'acaben les bones paraules i lloances per aquest disc ja que és el que hauria de fer amb Born to Lead amb una tornada ideal per corejar i molt ben estudiada pel mestre Erik. For Better Or For Worse i No Way Back segueixen la bona línia del disc marcant la línia del disc. Night Comes Crawling ens pot recordar a Rainbow de nou amb un solo marca de la casa i una tornada que de nou s'enganxa i coreja fàcilment, ideal per directes. Val a dir que en aquest treball segurament els solos estant més al servei de les cançons que mai, molt més curts i directes buscant marcar terreny i deixar empremta. La final Black Rain passa per ser un dels temes més durs que mai hagin fet i et deixa petrificat de nou.

Un disc, IMPRESCINDIBLE, per qualsevol amant del rock dur i la melodia a parts iguals amb grans parts de guitarra, veus i temes memorables. Ho tenen tot, els temps que corren potser no els van a favor però són una de les millors bandes de l'actualitat.

Accés