Menu

Nightwish - Vehicle of Spirit

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 16-12-2016

No acostumem a aturar-nos en productes audiovisuals en les nostres ressenyes i la veritat que la cosa haurà de començar a canviar perquè avui dia que les bandes giren més que mai, ja se sap com està el negoci, aprofiten per a què aquestes actuacions quedin immortalitzades en tots els formats possibles. Així doncs, tenim cada mes un reguitzell de novetats editades en format DVD o Blu-Ray en mil edicions i formats que molts cops s'acompanyen de l'àudio del concert en format cd, fins i tot vinil i altres extres d'allò més variat. Ben segur que d'aquí en endavant caurà per aquí alguna ressenya d'aquestes edicions que ens fan estar una bona estona davant la tv. A més, fa temps que tenia a la recambra parlar d'aquesta edició i tot i que ha passat uns mesos no me'n vull estar, es tracta de Nightwish.

No vull amagar la meva predilecció pel grup. Es va parlar en aquest humil racó de la xarxa del darrer disc d'estudi Endless Forms Must Beautiful. Des que els vaig veure per primer cop en una atapeïda sala Mephisto, ara Bòveda, en la gira de Wishmaster no han parat de créixer i després de veure'ls en cada gira posterior mai m'han decebut. Només les limitacions d'Anette Olzon per interpretar tots els temes de l'era Tarja van empobrir els directes tot i fer molt bona tasca en el seu material a Dark Passion Play i Imaginareum.

Pels finesos ha estat el moment ideal. Ara que aturen la seva activitat com a mínim tot el 2017, més encara tenint en compte l'embaràs de Floor Jansen, què millor que editar un directe representatiu del tour de Endless Forms Must Beautiful? Així ho han fet en aquest Vehicle of Spirit que, com deia, ha sortit en tots els formats possibles. Caixa amb dvd,Blu-ray, vinil i cd, només dvd, només Bluray... en fi, el que comentarem aquí correspon a l'edició regular en doble Blu-ray en una curiosa caixa rectangular força espectacular amb multitud de fotografies però molt incòmoda de guardar ja que és un tamany molt poc estàndard per dir-ho així. El primer BD conté el concert al Wembley Arena del 2015 i el segon al seu país natal, a Tampere en concret. En aquest darrer també trobem els extres.

A pams. El primer disc immortalitza el primer sold-out d'una banda finesa en un arena a Londres que no és poc. Resulta digne de gravar i editar tot i que no amb aquest resultat. M'explico. La banda està bé, se la veu confortable, bona execució, el so és impecable però la veritat que han faltat recursos per enregistrar aquest concert. Poques càmeres algunes de les quals m'atreviria a dir que no arriben al FullHD i s'ha re-escalat. Així doncs tenim una limitació de plans notables que fan que en tot el concert no veiem cap pla curt de Tuomas i les seves mans sobre els teclats per exemple, les preses de la bateria es limiten pràcticament a una càmera o el que crec més greu, la no presència d'una grua que pugui fer plans en moviment i proporcionar panoràmiques espectaculars d'un recinte com aquest ple vibrant amb el concert. Pobre, molt pobre. El grup està bé però la direcció i els recursos emprats són molt pobres per una banda del nivell de Nightwish. Un altra cosa és la lamentable posada en escena dels primers minuts de The Greatest Show on Earth on les parts bombàstiques orquestrals que es produeixen no es destaquen amb res. Res de res, un feix de llum directe i fixe a Tuomas tota l'estona. Molt trist.

El segon disc és el bo. El show de Tampere és a l'aire lliure davant 20.000 persones amb més recursos escènics i sobretot tècnics. Més càmeres, grua, diferents posicions (aquí si veiem a Tuomas tocant) amb una direcció més acurada que sap copsar millor el concert. Tot i això no entendré mai com no s'aprofita més un instrument com la bateria que només fent alguns plans del doble bombo tant habitual al metall guanyaria molt. Una presa zenital del mateix instrument estaria bé també per exemple. Tot i això està molt més ben filmat pel total de 17 temes, els dos discos tenen el mateix nombre, que varien sensiblement d'un show a l'altre. Aquí el grup es mostra molt més dinàmic, obert, juganer i participatiu. La passarel·la enfront de l'escenari també dóna molt joc i per fi algú entén els efectes, en aquest cas focs d'artifici al cel de Tampere, que requereix la final The Greatest Show on Earth. Els extres són diferents temes, fins a 10, enregistrats arreu del món que donen idea de la magnitud i durada de la gira en aforaments notables i una entrevista a Richard Dawkins, etòleg, zoòleg, biòleg evolutiu i divulgador científic britànic que apareix a la fi del concert de Londres en escena, compromès amb la lluita pel medi ambient com el mateix Tuomas que ha confessat ser una de les seves passions. En aquest punt es troba a faltar entrevistes amb el grup o fins i tot material que sempre trobo a faltar sobre el muntatge, qüestions tècniques d'escena que no es tenen en compte. I, si us plau, que algú pensi d'una vegada a incloure subtítols dels temes en aquestes edicions. Seria genial poder seguir la lletra de les cançons en subtítols i no es fa pràcticament mai.

Malgrat tot un bon testimoni que segueix amb la progressió sense fi d'aquesta banda cap a no se sap on. Tardarem a saber cap on ens portarà ara el geni Holopainen.

Accés