Menu

Kreator - Gods of Violence

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 27-01-2017

Kreator-Gods of ViolencePoques bandes poden presumir d'una carrera tant brillant, coherent (amb els seus alts i baixos evidents en més de 30 anys de carrera) i alhora amb notable reconeixement de públic i premsa especialitzada dins el metall extrem com Kreator. El thrash metal quasi sempre ha vingut i tingut els seus treballs i bandes més preponderants des dels EEUU però a Europa crec que no exagero si dic que els alemanys en són el màxim exponent i referent. Una carrera que arrenca la primera meitat dels 80 dona per molt, com tota banda ha tingut la seva època "fosca", i amb això no vull dir de menys qualitat..., senzillament eren uns temps on no era el que preferia el seguidor de sons extrems i al variar notablement el seu estil primigeni no despertava tant interès. No descobreixo res al dir que discos com Endorama, Renewal o Cause for Conflict eren diferent a tot i fins i tot entre ells però grans treballs. El període, que encara dura, que va començar amb Violent Revolution els ha portat a les millors cotes de popularitat que mai han tingut a base en bona part a repetir una fórmula que saben fer com ningú. Thrash metal de la vella escola sense concessions, melodia amb la característica veu de Mille i una destresa instrumental que no ha parat de millor. Menció a part mereix Mille al meu criteri, l'autèntica ànima del grup a tots nivells que s'ha mantingut contra tot i que ha estabilitzat una formació des de fa anys que res té a envejar a la dels 80 que molts crèiem era irrepetible. Ningú clamarà per algun tipus de "reunió", més encara quan Ventor ja fa uns anys que torna a ser darrere la bateria.

Ja que parlem de Mille i el nou disc, anem al gra. No ha de ser molt complicat trobar inspiració per escriure lletres o punyents riffs si com aquest cop estàs una mica atent a l'actualitat. La porqueria que ens rodeja pot resultar inspiradora com aquest cop han estat els atemptats de París de novembre de 2015. Aquest va ser el tret inicial que continua mostrant com al llarg de totes les eres l'ésser humà pot ser malèfic i destructiu. Tot plegat  barrejat amb històries de la mitologia grega, d'aquí el nom de Gods of Violence, tenint doncs la religió un paper preeminent més actualment quan és una de les raons de grans calamitats i desastres a nivell mundial.

Només cal escoltar la intro Apocalypticon que et fa començar a bullir la sang amb una esfereïdora guitarra que acompanya una pseudo marxa militar (absolutament ideal per obrir els directes) que enllaça amb World War Now, un tema en la línia del grup. Thrash ràpid on mostren les característiques que han marcat la trajectòria del grup en els darrers discos amb una part central més melòdica i on Mille ja mostra una cruesa vocal total. La següent Satan is Real té tota la pinta de convertir-se en un nou clàssic del grup en directe. Entrada magnificent i el toc just de melodia, rapidesa i un riff enganxós. La tornada resulta ideal per corejar i en el darrer sospir del tema parts orquestrals que li donen més dramatisme al tema. Saben el que tenen entre mans i ja n'han fet un vídeo.

Totalitarian Terror és un tema marca de la casa amb una tornada més melòdica per fer-lo una mica més fàcil d'empassar però que tot just deixa aquest espai de treva. En aquest punt un ja queda captivat per la destresa que mostren, un cop més, a les guitarres la parella Petrozza - Sami Yli-Sirniö. Aquest darrer fa temps que s'ha convertit en un gran valor del grup i un bon complement a Petrozza. El tema-títol del disc és tota una obra mestra on combina tots els elements esmentats i un toc progressiu que ja fa alguns discos sembla que el grup intenta incorporar però força subtil. Potser seria una via a explorar en futures entregues. La tornada serà un altre moment a tenir en compte en directe, per melodia i la previsible participació del públic. De fet, aquest disc té molts moments i temes que crec seran imprescindibles en futures gires. Quasi sis minuts de riffs, doble bombo, melodia i grans solos...ni un sol moment d'avorriment.

Army os Storms m'ha recordat poderosament alguns moments de Coma of Souls en un inici sorprenent però que desencadena en un bon tema de thrash metal però que no és del millor del disc. Sí que es pot destacar la tasca de Ventor... com li dóna aquest home després de tants anys!! Hail to Hordes segurament és la peça menys thrash del àlbum, inici amb una melodia de guitarres doblades que se't queda gravat i protagonisme de Ventor amb un bombo que porta bona part del pes en el que és el tema més variat estilísticament i sorpresa cap als tres minuts que es va repetint fins al final del tema... ho deixo aquí.

Lion With Eagle Wings manté l'element sorpresa. Comença com una cançó de bressol, tal com us dic!, en una peça que tant les melodies com el tractament em recorda poderosament el heavy metal més clàssic però accelerat com és característic del grup i un cop més amb una tasca de guitarres descomunal al meu parer. Tot el comentat s'adequa perfectament a Fallen Brother on amb un tempo més pausat opten per la cruesa i rebaixar velocitat. Un mig temps amb bones melodies de guitarra que van acompanyant els frasejats cruents de Mille.

Side by side torna a posar les coses a lloc per dir-ho d'alguna manera. Quatre minuts d'un tema rapidíssim que ja s'havia oblidat des dels primers amb l'habitual tornada per corejar si s'escau i un solo remarcable a meitat del tema. I és que un cop més el tractament i execució de les guitarres m'ha semblat de 10. En aquest mateix tema inclouen unes acústiques que contrasten perfectament amb la duresa del tema.

La traca final amb Death Becomes my Light tampoc no deixa indiferent. Un compendi de tot el comentat i valgui que per qui cregui que aquest disc no aporta res de nou res més lluny de la realitat. Algunes lletres en alemany, la inesperada col·laboració de l'artista indie pop Dagobert així com la dels italians Fleshgod Apocalypse donant un cop de mà en les parts orquestrals de quatre temes i l'harpa de  Tekla-Li Wadensten un noi de 12 anys. Una joia es miri com es miri. Si els directes són iguals pot ser d'escàndol... aviat ho comprovarem.

 

 

 

Accés