Menu

Grand Magnus - Sword Songs

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 13-05-16

Grand Magnus-Sword SongsDes de quan fa que l'escena i gran part dels seus seguidors es lamenten per la no renovació de la mateixa i que sempre són els mateixos noms els que atrauen l'atenció? Ja he perdut la memòria de quan va ser que vaig escoltar aquest discurs i el primer cop que també el vaig utilitzar. No deixa de ser cert però en bona mesura la culpa és nostra,dels seguidors, que no veiem més enllà i sempre ens quedem amb el que ja coneixem apel·lant a la falta de talent o vés a saber quina excusa. Perquè dic tot això? Doncs per que molts cops tenim les coses davant del nas i ni ens n'adonem.

Tot i tenir els seus inicis el 1996 és amb els seus dos darrers treballs que Grans Magnus estant aconseguint el reconeixement de bona part del món metàl·lic. Especialment amb aquest Sword Songs. I han calgut 20 anys per treure el cap enmig de l'escena internacional? Podria ser degut a uns inicis molt més encarats a vessants extremes com el doom que sempre atrauen menys personal i al fet que poc a poc han polint un estil més que personal que dóna aire fresc a un panorama que necessita treure's la pols de sobre.

Fent una mica de retrospectiva cal fer esment als dos primers discos del grup Monument i Wolf's Return on tot i ser presents encara les arrels doom van anar incloent més influències heavy metal. Iron Will del 2008 ja els va fer treure el cap en gires de grans tòtems com Motörhead o Doro conquerint fins i tot algun reconeixement de la premsa alemanya. Triumph and power del 2014 va ser un primer pas cap a l'status actual on Sword Songs els està consolidant com una dels propostes més sòlides del panorama.

Es tracta d'un disc molt més agressiu que Triumph and Power i fins i tot els membres de la banda afirmen que és el més dur que han fet mai. El cas és que la barreja de tocs de Black Sabbath amb el heavy metal més clàssic dels 80 i un bon gust per la melodia fan que se t'enganxi cada tema. Des de l'obertura amb Freja's Choice i un riff matador, un gutural "ugh" a l'estil Celtic Frost i una bateria cavalcant sense descans passant per la que fàcilment pot ser un himne als seus directes, Varangian, són un inici de traca.

Crowned in Steel segueix pel mateix camí amb la novetat d'una tendra melodia acústica d'entrada. Born for battle em recorda poderosament a Manowar, des de la música fins la lletra, un tema fàcilment corejable als directes. Master of the Land deixarà satisfets als seguidors que busquin aquell toc de duresa i velocitat més heavy, ideal pel headbanging. En aquest punt no puc deixar de comentar la veu de Jan JB Christoffersson que si ja fa una bona tasca a les guitarres la feina vocal és de traca sent un dels valors més notables i peculiars del grup. Veurem si tanta responsabilitat la pot seguir portant, sobretot en directe...

Last one to Fall la podrien signar els mateixos Judas Priest i per no faltar fins i tot trobem una instrumental marca de la casa, Hugr, i la final Every day there's a battle to fight on la vena més doom ressucita però amb una tornada d'allò més encisadora i èpica.

Com deia si és que cal buscar culpables mirem-nos al melic. Una banda que porta 20 anys de carrera i que ara començar a despuntar pel gran ventall de públic és per llogar-hi cadires tot i que tal com ha esdevingut la indústria i l'allau d'estímuls que patim a diari només sobre la nostra música fa que molts cops resulti més fàcil desconnectar i quedar-nos amb les bandes de la nostra adolescència que intentar anar una mica més enllà i trobar autèntiques joies. Tot i que per trobar alguna cosa que brilli s'hagi de remenar entre tanta i tanta porqueria.

Accés