Logo

Un botó sense sorpresa

Bruce DickinsonSí ja sé, no es tracta d'una novetat. El material al que fem referència en aquesta ressenya ja fa mesos, i algun any, que es pot trobar al mercat. Vet aquí un dels mals del nostre temps, ho cremem tot a la velocitat de la llum. El que avui és notícia o novetat demà ja és història. No hi ha temps per assaborir els detalls, veure els matisos o reflexionar sobre res... ràpid, ràpid!! No cal ni que us ho digui, si sou amants i escoltants de música, que això és el pa nostre de cada dia. Quan encara tot just has escoltat un o dos cops un disc que et ve de gust posar-te a l'orella ja en tens a la cua dotzenes que ves a saber si arribaràs a escoltar. Fins i tot la més organitzada i dedicada de les persones que ho vulgui fer tindrà problemes.

Puc utilitzar un argument que entenc de pes per publicar en aquestes alçades una ressenya de l'autobiografia de Bruce Dickinson i és que tot el que fa referència a Iron Maiden o el seu vocalista és actualitat i notícia per qualsevol mitjà dedicat al rock dur i metall. Els britànics ja fa temps que han arribat a la categoria d'icona de la nostra escena. Ja s'han convertit en banda d'estadis arreu, fins i tot a l'estat espanyol, que ja és dir, i al final de la seva carrera estant recollint els fruits i admiració d'una trajectòria dilatada, diversa i com a referent que són. Tothom idolatra la seva era dels 80 però llavors tocaven en recintes de 3 a 5000 persones i només a finals d'aquella dècada ja es va disparar més la cosa. És ara que han traspassat barreres.

Quan un grup o els membres que l'integren arriben a aquest punt per força han de tenir coses per explicar, si així ho volen, i molts decideixen fer-ho en llibres. Al seu moment vam ressenyar el llibre de Dave Mustaine i Lita Ford en el que tenia voluntat de continuar en aquesta secció dedicada a la lectura relacionada amb la nostra escena. Diverses circumstàncies ha fet que restés en espera fins ara.

El llibre que ens ocupa, la seva autobiografia anomenada What does this button do?, es presenta a priori com un treball interessant on un personatge de classe humil es converteix en vocalista d'una de les bandes més grans de heavy metal i d'aquí a pilot d'avions, un empresari emprenedor aeronàutic, un habitual en xerrades motivacionals, cerveser, novel·lista, locutor de ràdio o escriptor de guions per cinema. Una vida prou agitada des de la que pot exposar la visió en aquestes alçades de la seva carrera musical i trajectòria vital en el que pot ser un caramel per tots els seguidors de Maiden. De ben segur que el 90% o més dels lectors de l'obra per aquesta raó l'han volgut llegir.

No es pot negar que ens exposa la seva vida de manera anàrquica, com ell mateix, des de la seva infantesa fins el càncer que el va afectar fa un temps, això sí, pren especial protagonisme el que es nota són els episodis que més el motiven i que en gran mesura tenen poc o res a veure amb Iron Maiden. Evidentment que el grup apareix en tot el relat, no pot ser d'altra manera, havent estat gràcies a la banda (tot i que no ho expressi en cap moment) la raó per la que ha pogut arribar a fer tantes i tantes coses i tenir oportunitats que no hagués tingut. I val a dir, el finançament per portar-ho a terme. És així doncs que aquell que busqui en aquest volum històries mai dites de Maiden, interioritats del grup, de les gravacions dels discos, de les expulsions de membres o detalls del retorn es sentirà decebut. Aquests aspectes segurament bàsics per un seguidor dels britànics tant sols són esmentats purament com referència temporal d'una època en molts casos o lligat amb el que realment sí vol explicar-nos Bruce. Si busques això aquest no és el teu llibre.

D'altra banda pots saber dels seus orígens humils fill d'una ballarina a li qui li van tallar el somni i un pare emprenedor en mil coses consolidant-ne cap. Es va criar amb els avis fins els cinc anys per estar de mudances constants posteriorment. Va crèixer en un entorn rural amb un període escolar prou difícil internat. És d'aquesta manera que va explicant la història de la seva vida d'una manera prou amena i en capítols curts. Certament no cansa la lectura. Es el seu contacte amb l'entorn Maiden i el seu ingrés al grup el que té més protagonisme pel que fa a la Donzella. Evidentment els episodis de ruptura i el seu retorn també es tracten però d'una manera, no diré superficial, però com quelcom que havia de passar i no es podia evitar. Fins i tot sembla deixar llegir entre línies que el retorn era el que havia de passar sí o sí. En cap moment mostra que la sortida del grup fos una decisió equivocada o poc meditada, fins i tot presumeix que al tornar va deixar clar que algunes coses havien de canviar perquè ell fos de nou membre del grup en el rígid i estricte funcionament i maneres de fer de la banda i el seu management. Sembla que li devien fer cas perquè ja fa 20 anys del retorn...

El que sí que s'esplaia és amb el seu aprenentatge i "aventures" en el món de l'aviació. Des del seu quasi casual contacte amb aquest món al seu ensinistrament i com va superant etapes en aquest sentit i obtenint titulacions i graus. La seva relació contractual com a empleat amb una aerolínia, compaginant la feina amb Maiden, i la progressiva immersió en el món dels negocis aeronàutics fins i tot mirant de rendibilitzar els interessos de la companyia on treballava, Astraeus, amb els de Maiden. Com? En la temporada baixa de la companyia el grup llogava un dels avions per fer les seves gires més còmodes i ràpides. D'aquí el naixement del Ed Force One. És en aquests episodis que s'estén i explica detalladament des de vols difícils amb situacions de risc, al procés d'aprenentatge i alguns capricis derivats de la passió per volar com la compra d'alguna rèplica d'un avió de la Primera Guerra Mundial. Episodis com l'intent dels tres tenors (Dio, Halford sent al final l'intent amb G.Tate) a la pel·lícula amb de Crowley també tenen el seu espai, el que menys els discos i gires amb Maiden que només són una excusa per parlar d'aviació.

Especialment colpidors resulten els passatges finals quan se li diagnostica càncer. El procés pel que passa una persona amb una malaltia greu com aquesta i com s'encara sempre són enriquidors per allò que significa de catarsi personal i voluntat de tirar endavant en una situació tant difícil i que requereix tant esforç. Veure-ho personificat en algú que és ídol per milions de persones no deixar de fer-lo més humà. Des d'aquest punt de vista segurament de les millors parts de tot el llibre.

Reiterar en aquest punt que si busques saber anècdotes del grup o interioritats, com tants altres músics han revelat en les seves biografies i en aquest sentit us convido a repassar la ressenya que vam publicar al seu moment de Lita Ford, no les trobaràs. Trobaràs un llibre amè de llegir d'una història vital que resulta prou interessant pels seus inicis, trajectòria i perseverança combinada amb una inquietud innata que han portat el personatge en qüestió a ser ja valorat no tant sols com una de les figures clau de l'escena del heavy metal de tots els temps si no en un home de negocis i ara motivador i coach com ha demostrat en la passada "gira" de xerrades, una de les quals a Barcelona amb l'excusa del seu llibre on repetia més o menys passatges del mateix. Això sí, a 50€ l'entrada del que se'n va sentir opinions per tots els gustos. Des de presa de pel a una estona agradable amb una estrella. En definitiva, lectura entretinguda? Sí, se'ns dubte. Imprescindible? Ni molt menys.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats