Logo

Pallassos de la xarxa

ReaccionsNo ve d'ara. Fa molts mesos que circulen i envaeixen Youtube i a poc que t'agradi la música i segueixis a una banda de rock o metall més o menys de manera habitual segur que te n'ha aparegut algun cada cop que has entrat a la popular plataforma de vídeos en streaming. Desconec si en altres estils i moviments musicals passa igual però en el cas del rock dur i metall han proliferat de manera exponencial. Es tracta del vídeos de reaccions.

Pels que no coneixeu el fenomen o de què va la cosa deixeu que us en faci cinc cèntims. Es tracta d'una persona que senzillament es posa davant un vídeo musical de qualsevol banda mentre ell està contínuament en pantalla. Com a molt apareix en un racó de la pantalla el vídeo que està mirant. Doncs bé, es tracta de contemplar les seves reaccions a mesura que el tema musical va transcorrent. Alguns diuen ser cantants, altres "coach", molts "vocal coach", els de més enllà músics afeccionats i en molts casos senzillament personal que no acredita cap mèrit artístic, almenys aparentment, i que senzillament són molt expressius i exagerats, tenen ben present que s'estan gravant i que la gent està pendent de quina rucada diran o quina "performance" oferiran en alguna de les parts que es suposen àlgides dels temes musicals. N'hi ha que canten amb els vocalistes dels grups, altres fan cares estranyes, tots gesticulen exageradament, criden, s'aixequen, marxen de l'habitació i o ho fan amb els fills, amb la parella, la dona, l'home, sols... Al final senzillament són persones que es posen a mirar un vídeo com faig jo o tú però que es graven, fan el pallasso i ho pengen a les xarxes.

La cosa ha arribat a uns nivells que ja és quasi patètic. En aquesta societat en la que vivim ja no sabem què fer per cridar l'atenció i tenir el nostre moment de glòria i si afegim que per moltíssimes persones la idea d'aparèixer en un lloc com YouTube i començar a acumular seguidors (tela perquè algú es subscrigui a una cosa d'aquestes) amb la perspectiva de, suposo, poder arribar a un nombre substancial com per que li reporti algun benefici econòmic ha de resultar atractiva, doncs ja tenim el fenomen magnificat i elevat al ridícul. I, total, fent què? Seient a veure un vídeo. En principi fàcil, tots ho podem fer. No discuteixo que alguns tinguin formació en cant i diferents àrees musicals per poder opinar sobre el que veuen però ja s'atreveixen amb tot, des de la producció a tot allò que envolta ja sigui la gravació, el directe o el grup en qüestió. Com sempre dic, ben lliures són de fer-ho i esbombar-ho, però també jo de dir-ne la meva opinió.

Fa temps que em vaig topar amb un d'aquests vídeos. Em va cridar l'atenció i me'l vaig mirar. Déu-n'hi-do amb aquest tarat!, vaig pensar, però clar, d'una cosa que semblava anecdòtic i puntual resulta que ja sabem que l'algoritme d'aquests llocs fa la seva feina i te'n mostra més, i més, i més... deixant clar que és com una plaga. El fenomen s'ha donat més en algunes bandes concretes que s'han convertit en protagonistes de bona part d'aquests vídeos i suposo que amb tants fent això i que van acumulant seguidors ara resulta que fins i tot membres d'aquestes bandes concedeixen entrevistes a aquests canals de YouTube. Ja el que em faltava! Aquí sí que ja em cabreja més ja que de ben segur llocs web com el nostre mateix que intenta difondre l'escena i parlar amb els protagonistes li denegaran una conversa amb aquests músics i els "reaccionadors" els tenen. Com sempre el món al revés. El que prima és la rucada, només cal tenir seguidors, tant és si fent el millor tema musical de la història o tirant-te un pet, si aquest pet l'ha escoltat mitja humanitat és el que compta. Res més.

No penso posar cap exemple d'aquest vídeos ni parlar de les bandes que hi apareixen. Qui ho vulgui mirar és ben lliure, només puc aconsellar que no hi perdeu ni un minut, innocentment jo hi vaig perdre temps i res em van aportar. Si n'heu vist, sabeu de què parlo. Si no de ben segur que el primer que fareu és buscar-ho per molt que us recomani que no val la pena, som així... Però jo he avisat. Poseu-vos un bon disc i us omplirà millor l'esperit.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats