Menu

Sobre la invisibilitat

Fa pocs dies que s'ha celebrat el RockFest Barcelona. Ha estat la segona edició amb un cartell força interessant tant de bandes estatals com internacionals que segurament ha estat la cita més important pel que fa a festivals a l'aire lliure en tot l'estat aquest 2015.

A ningú escapa que des de fa força anys hi ha intents per mirar de consolidar un festival a l'estat que esdevingui una cita anual com cada país europeu pot presumir de tenir. S'ha intentat per activa i per passiva en diferents indrets de l'estat fins i tot celebrant-se més d'una edició d'aquests "intents" en un mateix indret que no han cuallat. En aquest punt entraríem en les raons perquè no ha funcionat i aquesta pot ser una discussió molt llarga amb tants punts de vista com persones opinin. La dificultat i esforços per portar a terme un festival d'estiu d'aquestes magnituds són considerables i cal superar molts contratemps i patir d'allò més. Malgrat tot, tothom podria estar d'acord que un dels aspectes bàsics és tractar el millor que puguis el teu client, en aquest cas els assistents, ja sigui en la zona d'acampada o el recinte de concerts. Certament no en totes les ocasions ha estat així.

RockFest ha celebrat la segona edició amb un notable salt, la ubicació sembla prou bona amb tota la oferta d'allotjament i lúdica que ofereix una gran ciutat, ben comunicada i un recinte prou ampli. Les bandes han estat algunes de les grans clàssiques i, per tant, amb força poder de convocatòria i s'han millorat les instal·lacions. L'assistència també ha acompanyat amb unes xifres que ronden les 25.000 persones fent números rodons. Tothom està d'acord a dir que aquesta podria ser la bona. Des de Simfonia Metàl·lica ens n'alegrem sense paliatius. Fa anys que tenim unes ganes boges d'un gran festival establert i anual i si és a Catalunya molt millor.

 

També es comenta aquests dies la important xifra aconseguida d'assistents que segueixen fidels a una cita com aquesta sense que sigui publicitada en els grans mitjans de comunicació però la presència i mínima consideració d'aquests mitjans de comunicació cap a la nostra escena musical segueix sent pràcticament nul·la. Així es reitera que el heavy metal continua sent invisible com a moviment cultural pels mass media. Res nou, des de sempre la nostra escena ha funcionat a base del boca orella i el sentiment de comunitat unida, durant el segle passat va haver alguns anys on podíem trobar algun programa de tv on es tenia en compte, els més afortunats, i quan molts ni sabíem el que era una antena parabòlica, et embogien d'alegria amb una tal MTV que dedicava un programa de 4 setmanals al heavy metal amb tota mena de continguts. Les revistes mensuals feien la resta conjuntament amb alguns programes de ràdio de gran abast. La ràdio mereixeria un capítol apart ja que si pocs intents han reeixit en grans mitjans a nivell més local els programes sempre han tingut i tenen gran importància ja que han existit i existeixen espais que han difòs la nostra música mundialment. Bona part del recolzament a les bandes, promotors i escena en general bé d'aquí.

Doncs bé, tot i l'època "daurada" que van significar els 80, podríem estar majoritàriament d'acord que el boca orella i els petits mitjans han estat la base on trobar continguts en referència al heavy metal. Avui dia internet ha estat el refugi perfecte ja que no hi ha límit a la xarxa per continguts de cap mena. Les pàgines especialitzades han proliferat i se'n pot trobar de tota mena, com és lògic algunes han aconseguit professionalitzar-se i segurament són les més visitades molts cops a base de vendre (no en tots els casos) el seu criteri i rigor a costa d'obtenir ingressos publicitaris dels anunciant naturals d'aquest tipus de pàgines ja siguin discogràfiques, promotors o actors similars. Continua havent una gran base de mitjans, en aquest ca s webs i programes de ràdio, més petits a nivell semi-professional o fins i tot amateur que ofereixen continguts de qualitat i poden donar millor suport a nous valors sense complexos. També és cert que en força ocasions els és vetat o molt difícil  l'accés a les grans bandes i definitivament fan una feina ingent per ajudar a renovar l'escena. Ni Maiden ni Priest ni Sabbath per citar tres exemples tenen ja molts anys de recorregut, altres com Motorhead estant a les últimes i grans ítems com Dio ja ens han deixat.

Des d'aquesta posició no es deixa de recolzar qualsevol manifestació de la nostra cultura especialment els directes i festivals quan arriba el període estival i, com no pot ser d'un altra manera, un festival de la magnitud de RockFest hi ha tingut àmplia presència. És evident que bona part de la difusió i recolzament que ha obtingut el festival bé d'aquests tipus d'espais, la feina que hem fet per recolzar la cita ha estat tota la possible en la mesura de les nostres possibilitats ja que si no obtenim la col·laboració dels actors interessants alhora d'obtenir entrevistes i continguts en aquest sentit la cosa es posa difícil. Tot i així la difusió no s'ha aturat. Des de ressenyes dels darrers treballs de les bandes participants a banners publicitaris sense cobrar ni un € o entrevistes a bandes participants com LGP, les internacionals ha estat impossible tot i les reiterades peticions sabent que n'estaven concedint.

La llàstima és que un cop arribada la cita i desprès de recolzarla contínuament es denegui la possibilitat de poder accedir-hi per poder traslladar als nostres oients-lectors el que allà hagi passat. Sí, totes aquestes reflexions venen a tomb pel fet que després d'haver fet una feina prèvia des de Simfonia Metàl·lica no puguem rematar-ho amb la cobertura del festival. I no hem estat els únics. Des de l'organització s'ha preferit donar accés per exemple a TV3 que tot just va treure un minut adreçant-se a un públic que en un 99.9% dels casos poc o res estarà interessat en el festival a mitjans especialitzats com el nostre. Compte!, no dic que no s'hagi de donar accés a TV3, senzillament que no és de rebut que no ho puguin fer ambdós. També sóc ben conscient que la organització és ben lliure de donar accés als mitjans que consideri, ho respectem, senzillament creiem que si vol consolidar la cita, fer-la gran i difondre les seves virtuds i defectes per ajudar a millorar-la seria millor fer-ho entre tots. És així que cites com Wacken s'han fet massives, enormes i ben considerades arreu del planeta.

Així doncs, no trobareu crónica del RockFest en aquesta web. No n'hem tingut possibilitat. No podem il·lusionar els nostres lectors amb una edició el 2016 perquè no hem tingut la possibilitat de saber que ha donat de sí la del 2015.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?