Menu

Obsidian Kingdom - Meat Machine

Discogràfica: Season of Mist
Data sortida: 25-9-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Obsidian Kingdom-Meat MachineEl talent de casa nostra segueix fluint. Nova referència dels barcelonins que un cop més fan gala del seu eclecticisme. Un eclecticisme que com acostuma a ser habitual, i per desgràcia, només en podrà i sabrà gaudir un públic reduït majoritàriament amant del rock dur i metall i obert de ment que no tingui prejudicis. Una llàstima per una banda que podria agafar un públic potencial molt més gran i que tampoc no tindrà suport a gran escala per part de mitjans que podrien ajudar.

El treball s'ha enregistrat i mesclat als Ax Studios i Cal Pau Recordings de Barcelona durant l'estiu 2019 amb la producció de Jorge Mur i co-produït per Mr Ax i els mateixos Obsidian Kingdom. La mescla també ha estat al càrrec de Jorge Mur i el master Magnus Lindberg als Redmont Studios a Stockholm.

Ens trobem amb deu peces que s'inicien amb la enèrgica The Edge, amb tota la potència de la que és capaç la banda tot i que, com no podia ser d'un altra manera, un inquietant passatge lent amb veu femenina dona un punt d'ansietat i dramatisme. The Pump té un inici quasi a l'estil Rammstein i un cop més aquest dramatisme tant del grup. També topem amb uns acords i rascades molt més rockeres així com elements molt típics de noms com Nine Inch Nails emmarcat en un estil pràcticament sludge. També hi trobem les primeres veus netes d'Edgar Merigó.

MR Pan aprofundeix en les influències dels 90 i se'ns fa més presents les parts electròniques en el que és una peça més de prog-rock que s'endureix en la part final que cap altra cosa. Les parts vocals prenen protagonisme i donen un to molt característic. L'allau instrumental del tema és de traca amb wha-whas i unes parts de guitarra boges. Naked Politics ens acosta més a un pop enfadat i un to més positiu de bandes referents del brit-pop. Com no podia ser d'un altra manera trobem el punt furibund però sempre sobre la base inicial.

Canvi total de paradigma per anar a terrenys més ocults i foscos amb Flesh World, sintetitzadors i la veu de Irene Talló, per cert que poques dates abans de la sortida del disc la guitarrista va deixar la formació quan ja estava totalment fet, ens transporta experimentant amb diferents registres. És el tema més llarg del disc i, segurament com a conseqüència, el que podem considerar més progressiu tot i que flirteja amb altres estils, cap sorpresa tractant-se d'una banda com aquesta. Meat Star va ser el primer tema que es va donar a conèixer del disc. Aquí no anem amb embuts, directe, pesat i amb una contundència basat en aquesta cadència pesada amb uns acords a l'uníson. El material de la banda acostuma a ser d'aquells que costa d'entrar segurament en una primera audició però aquest tema t'atrapa des del primer moment.

Spanker m'ha deixat una mica perdut però en el bon sentit ja que el meu enteniment quasi no arriba a creure que es pugui posar tantes influències i estils en una sola peça. Són moltes les bandes que em venen al cap de diferents estils però un cop més l'estil progressiu i atmosfèric es fa present més tenint en compte aquests teclats que donen aquest ambient eteri a mig tema. Un cop més les parts vocals d'Irene que com més les escolto més crec que la trobaran a faltar per futures edicions. Quin ambient que dona a tot plegat. Vogue és complex i d'aquells temes que necessiten escoltes. Molts elements presents que necessiten atenció, des d'electrònica a crits, les rascades contundents a les sis cordes però també una tornada mínimament enganxosa.

Traca final amb Womb of Wire un dels temes més difícils del disc i que no agradarà potser a tothom. D'aquells per molt iniciats en el món Obsidian Kingdom i on es barreja tot plegat. Des dels teclats apocalíptics, a les veus d'Irene (passada per autotune) passant per les millors línies de baix, aquest gran instrument sempre tant amagat. Acabem amb A Foe, un tema amb una extrema melangia on els teclats prenen protagonisme conjuntament amb la veu d'Irene i només a la part final les guitarres donen aquest punt dramàtic en un caos controlat.

Definitivament Obsidian Kingdom s'allunyen dels terrenys on se'ls va veure créixer però no es negar que la riquesa i els matisos que han adquirit són immensos. No agradarà a tothom, és més, molts seguidors del rock, metall, heavy o com li vulguem dir no entendran aquest material ni el voldran entendre però és més que evident que tanta riquesa musical costa de veure en un disc. Qui el sàpiga gaudir tindrà moltes escoltes de plaer descobrint nous mons musicals.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?