Logo

Ratpenat - 50% Glam 50% Clavagueram

Discogràfica: Kasba
Data sortida: 8-5-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 6 /10

Ratpenat - 50% Glam 50% ClavagueramQue en cosa de dos anys i escaig des que es posa en marxa una banda haver editat dos discos i tenir ja certa reputació i nom entre els uns seguidors que traspassen estils com el punk, rock, hardcore i metal té mèrit. Això és el que han aconseguit els Ratpenat que des de que el 2017 Rubén Chacón (guitarra) i Aleix Costa (baix) van decidir posar en marxa el projecte i a primers del 2018 van completar la formació amb Marcos López (bateria) i Mikki "Putu" Ven (veu).

Ja amb certa experiència en altres formacions no van tardar a rodar-se en directe i a finals del 2018 ja es van tancar a la EM Estudio de Terrassa i gravar el seu primer treball, 100% Indecent, amb sis temes propis i quatre versions. El rodatge en directe segueix i ven aviat es decideixen a enregistrar el seu segon disc i que ara ens ocupa, 50% Glam 50% Clavagueram. Onze noves peces que transiten entre diversos estils amb tot el perillós que pot arribar a ser aquest extrem.

El disc s'obre amb El guardià de la Cripta que ens posa en context i ambient i certament aquests prop de dos minuts ni no et diuen o tens alguna referència del grup et pots pensar perfectament que estem davant d'un grup de metal, sí amb certs tocs distintius però tot sona força "metàl·lic". Incombustibles ja ens posa en situació amb aquest punk rock desenfadat rascant sense descans les guitarres i lletres que ataquen als de dalt en aquest cas fent referència a la mateixa indústria musical i els estils més ben vistos i ajudats.

Mori el govern augmenta la velocitat en un tema breu que no arriba als dos minuts, hardcore, punk i tocs de metal es fusionen amb la ràbia de la lletra. Abduïts TV ens ofereix una estructura musical més treballada en tots els instruments. Més matisos, dibuixos amb el baix, riffs més elaborats i canvis que fan l'escolta més entretinguda. Pel que fa a la lletra aquest cop li toca rebre a la tv com a mitjà de comunicació i els interessos que es mouen darrere el que ofereixen.

Canvi radical amb Barcelona ha mort, en un to molt més festiu musicalment explotant el rock'n'roll més clàssics i els acords que li són més característics sense deixar la crítica en aquest cas amb el que segons ells s'ha convertit la capital de Catalunya. Molt més dins dels cànons del punk-rock podem encabir El més ric del cementiri a acords allargats que amb el matís del sempre oblidat baix en la part inicial del tema li dona certa distinció alternant amb el palm-mute, aquest cop rep la cobdícia i la voluntat acaparadora de diner. El mateix passa amb Terror, pizza i rock'n'roll, festiva i després dels missatges que ens han deixat anar a cada tema aquest cop la cosa és molt més intranscendent senzillament deixant palès els gustos del grup fílmics, culinaris i musicals.

A contracorrent torna al camí del punk-rock que ja havíem vist en altres peces i Demà pots ser tu m'ha recordat en molts moments als Toy Dolls i aquests moments tant particulars que sempre han tingut els britànics. T'arrencaré la pell mostra una de les principals virtuts del grup, jugar amb diferents estils i utilitzar-los segons el propòsit de cada tema. En aquesta ocasió amb la contundència, ràbia i els tocs musicals habituals en el metall que fan aquests quasi tres minuts del més contundent del treball musicalment parlant. La darrera peça és Folla'n'roll buscant totalment la festa, em puc imaginar el tema en directe i tothom entre el públic tornant-se boig amb la beguda a la ma. Ideal per acabar la festa i si, a més, li fem cas a la lletra doncs podem acabar amb final feliç.

Una formació amb ganes de treballar si ens fixem en el poc temps que porten junts i la quantitat de directes fets i dos discos ja al mercat. Es noten les ganes, no han inventat res però tenen l'habilitat de saber traspassar gèneres... i això tampoc és fàcil.

 

 

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats