Menu

Harem Scarem - Change the World

Discogràfica: Frontiers Records
Data sortida: 06-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Harem Scarem-Change the worldFeia molt temps que no escoltava res de nou dels Harem Scarem. Pels qui no coneixeu la banda dir-vos que es tracta d’una veterana formació canadenca que es mou entre el Hard Rock Melòdic i el AOR clàssic. Ho sigui que si ets amant del metal més extrem, potser millor deixa de llegir i aprofita el temps d’una altra manera. Si per contra vols descobrir una banda extraordinària i deixar-te seduir per un gran disc  ple de matisos interessants i molta qualitat musical continua sense por. Seguint amb la presentació de la banda dir que porten en actiu des de ni més ni menys que 1987, i aquest vindria a ser el seu 16è disc d’estudi. Tot i la longevitat de la banda, sempre han tingut una formació molt estable encapçalada per la inconfusible veu de Harry Hess i la magnífica guitarra de Pete Lesperance.

Després d’un kit kat en la seva carrera entre els anys 2009 i 2013, van reunir-se de nou i des d’aleshores es troben plenament en actiu oferint-nos material cada tres o quatre anys. Completen la banda el baixista Mike Vassos, el bateria Creighton Doane, i reforçant els coros molt importants en aquest estil de música, Darren Smith.

El primer tema que ens trobem és precisament el que dóna títol al disc Change the World. Un riff de guitarra amb un ritme encavalcat molt típic del A.O.R. ens porta un tema molt melòdic amb una èpica tornada reforçada amb uns excel·lents cors amb segones veus i un Hess cantant en plena forma. Aftershock, és un mig temps de caire una mica més dur, amb unes guitarres amb molt protagonisme i una tornada molt potent. Cal destacar l’excel·lent solo de guitarra de Lesperance, no sol en aquest tema, sinó en la majoria de temes del disc combinant parts més melòdiques amb d’altres de més de virtuosisme.

Si una cosa destaca en Harem Scarem són aquelles tornades que es queden clavades al teu cap una bona estona,  i una prova més és Searching for Meaning, una excel·lent composició interpretada de manera impecable. The Death of me ha estat el single escollit per la banda per presentar el disc. Un tema dinàmic i alegre a la vegada amb una sonoritat molt actual i amb unes guitarres omnipresents i uns arranjaments de teclat que li acaben de donar l’atmosfera adequada.

La peça més emotiva del disc és Mother of Invention, la típica balada que arrenca amb piano i veu i va pujant d’intensitat a mesura que avança el tema. Acaba sent força convincent amb unes melodies molt cuidades, una tornada molt enganxosa i una bona base instrumental que flirteja en ocasions amb el rock progressiu.

Amb No man’s land intenten canviar cap a noves sonoritats amb un riff inicial que ens pot evocar a uns Europe més hard rockers. El tema no deixar de sonar pesat i melancòlic, però que de cop canvia de xip amb un pont i una tornada realment èpics i una melodia de teclats, tocats pel mateix Hess, molt encertada.

L’A.O.R. més clàssic el tornem a trobar a Into the Unknown. Uns teclats omnipresents, un palm mute de guitarra suau que va in crescendo, fins a portar-nos a una tornada on  instruments i veu aconsegueixen crear una atmosfera realment commovedora. Amb Riot in my Head posen l’accelerador per regalar-nos un tema molt directe i dinàmic amb una tornada enèrgica i enganxosa. Sens dubte un dels talls més rockers del disc que et farà moure el cap i corejar la tornada sense parar i de ben segur  es converteixi en un hit als seus directes.

El tema més acaramel·lat del àlbum és No me without you. Tot i la destresa de Lesperance a les sis cordes per intentar pujar una mica la intensitat a la tornada , la peça no aconsegueix en la meva opinió  sonar del tot convincent. L’única pega potser del disc. Fire Gasoline arrenca de manera potent amb una compacta base rítmica, i sap combinar de manera encertada velocitat, duresa i harmonia. Una formidable cançó plena de força i vitalitat. El disc es tanca amb Swallowed By The Machine, un melòdic mig temps amb un riff i unes guitarres molt ben treballades que porten el pes de la cançó. Una excel·lent manera de tancar el disc i una de les preferides del disc.

Com hem dit al principi serà un disc que pot ser no entrarà a la primera a tots els fans del metal , però no hi ha dubte que estem davant d’un treball exquisit i fet amb  molta classe, i es que Harem Scarem ha sabut evolucionar i adaptar-se als nous temps amb un so molt actual sense perdre l’essència  que els va convertir en un grup de culte a mitjans/finals dels 90.  Molt recomanable.

 

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?