Menu

Ozzy Osbourne - Ordinary Man

Discogràfica: Epic/sony
Data sortida: 21-02-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Ozzy Osbourne - Ordinary ManA aquestes alçades Ozzy Osbourne no necessita presentacions. Als seus 71 anys, i després d'una vida plena d'excessos i polèmiques, podria acabar de passar els seus anys de vida retirat en una mansió. Però Ozzy sempre ha estat diferent, i lluny d’això, el que ha estat un dels cantants més emblemàtics de la història del heavy metal prefereix continuant regalant-nos nou material, cosa que sincerament és d'agrair.

Deu anys després del seu darrer treball d'estudi Scream, l'autoanomenat Príncep de les tenebres, al qui últimament se l’ha vist en un avançat estat de Parkinson, als que cal afegir altres problemes de salut que ja arrossega de fa anys, s'ha rodejat d'excel·lents músics per acompanyar el seu inconfusible timbre de veu.

Així doncs, la banda de luxe que acompanya Ozzy en aquest disc és ni més ni menys que Chad Smith (Red Hot Chili Peppers) a la bateria, Duff McKagan (G'N'R) al baix i el productor Andrew Watt a la guitarra. Però és que a part, compta amb col·laboracions de pes com poden ser Slash, Elton John, Tom Morello i els rapers Post Malone i Travis Scott. El productor del disc és l'esmentat Andrew Watt, que ha fet un excel·lent treball dotant al disc de l'essència dels discs clàssics del ex-cantant de Black Sabbath, i que ha participat activament en la composició dels temes juntament amb McKagan i Smith.

El disc arrenca de manera magistral amb Straight to Hell, un cavall guanyador on podem trobar tots els tòpics que esperem d’un tema de Mr. Madman. Un potent riff de guitarra, les clàssiques parades on la veu d'Ozzy entra doblada amb molta energia, i una èpica tornada. Seria tot un luxe poder-la gaudir en directe algun dia! All my life és un tema molt més íntim i s'entén que autobiogràfic. El clàssic mig temps al que Ozzy ens té acostumats, amb un vers tranquil i una potent tornada que et posa els pèls de punta. Uns exquisits arranjaments orquestrals junt amb la destresa de Watt a les 6 cordes posen la cirereta a aquest excel·lent tema.

Les influències a Sabbath són notables a Goodbye, on el principi ens evoca inconfusiblement a Iron man. És un tema fosc amb un riff lent i pesat marca de la casa dels de Birmingham, que sorprèn amb una accelerada part central amb un baix que sona brutal. Una de les cançons més interessants pel que fa a composició.

I arribem al moment més emotiu del disc, Ordinary Man és una preciosa balada que compta amb la participació estel·lar al piano i també a la veu de ni més ni menys que Elton John. Ozzy i John es reparteixen els versos i comparteixen la tornada amb uns cors memorables. Per acabar d'arrodonir el tema, Slash fa la seva màgia en els compassos finals del tema. Una cançó que d'aquí uns anys serà tot un clàssic.

Under the Graveyard és una altra peça musicalment molt inspirada, amb un Ozzy explotant tots els seus registres vocals. L'èpica i la contundència és combinen a la perfecció i no et deixaran parar de moure el cap i de cantar la tornada al mateix temps. La mítica harmònica d'Ozzy seguida del baix distorsionat de McKagan ens presenten Eat me, una cançó més senzilla d’estructura, amb un riff pentatònic molt marcat però que resulta molt efectiva.

A partir d'aquí però, el disc baixa un pèl el llistó, i tant sols The Raid aconsegueix posar de nou les piles al personal. Uns foscos arpegis de guitarra ens endinsen a Today is the End, el típic tema amb una lletra agònica però que desconcerta amb una tornada quasi pop. Scary Little Green Men és un pèl eclèctica. El que semblava un dels clàssics mig temps als que ens té acostumats el Sr. Osbourne es converteix mercès a un ritme a negres molt marcat en un tema més actual amb una tornada enganxosa. Hi destaca la col·laboració de Tom Morello amb els seus clàssics efectes de guitarra.

Holy for tonight és un mig temps que passa sense pena ni glòria i que pot fins i tot sonar monòton degut a uns abusius coros en plan gospel. It's a Raid és possiblement el tema més "macarra" del disc, amb una actitud quasi punk, i que compta amb la col·laboració del raper Post Malone. El so de les sirenes amb un ritme frenètic donen al tema molta energia. El disc es tanca amb Take What You Want, una col·laboració que fa fer Ozzy pel disc dels rapers Post Malone i Travis Scott, i que s’ha inclòs també en aquest Ordinary Man, sent merament un tall anecdòtic.

En resum, aquest Ordinary Man es troba a anys llum dels millors treballs del Princep de les Tenebres, però si que ens deixa alguns temes molt dignes i el luxe de continuar escoltant una icona de la música heavy metal. Qui sap si serà el seu últim àlbum d’estudi, i si podrem veure’l de nou a sobre d’un escenari...

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?