Menu

Demons & Wizards: III

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 21-2-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Demons & WizardsDesprés de 15 anys del famós Touched by the Crimson King, Demons & Wizards anunciava per a 2020 un nou disc. Ha passat molt de temps fins que Hansi Kürsch (cantant de Blind Guardian) i Jon Schaffer (guitarra d’Iced Earth) han decidit tornar a treballar junts per compondre de nou, i es que amb més de tres dècades d’amistat era d’esperar que ben aviat acabarien publicant novament.

Fins fa ben poc, no es sabia res de Demons & Wizards ni de si tenien plantejat tornar a publicar algun treball. No va ser fins el passat hivern que, de sobte, van tornar a gravar els seus antics discs, que vam tornar a rebre notícies d’ells. A partir d’aquestes noves gravacions, les quals recomano molt escoltar, van començar a confirmar en alguns festivals com ara el Wacken Open Air (Alemanya), el HellFest (França), el Sweden Rock (SE), el GMM (BE), el Metaldays (SI) o el Rock Fest de Barcelona. Fins i tot van arribar a tocar a Moscow i a Londres per primera vegada.

El passat 21 de febrer publicaven aquest disc anomenat “III” el qual podem trobar amb diferents versions de color a la portada: blau, verd, vermell i en blanc i negre. Respecte això Schaffer ha declarat: “Vaig sentir que seria divertit per als col·leccionistes oferir diferents color per a la mateixa portada. El fet de ser col·leccionista de vinils i còmics, jo mateix crec que això ho fa més emocionant. Sé que sempre m’agrada obtenir la versió súper limitada de les meves historietes preferides, així que vaig pensar que seria una cosa divertida de provar amb el món de la música. Fa anys que m’ho estic pensant i estic content que ho haguem fet amb “III””. Respecte a la publicació del nou disc Schaffer també comenta: “Estic emocionat d’estrenar un altre disc amb Demons & Wizards després de tots aquests anys. Sento que em fet algo realment especial, i estic desitjant escoltar l’opinió dels fans respecte d’aquest. Estic orgullós d’aquest àlbum. Certament em crescut musicalment, i això es pot trobar des de la primera escolta. Escoltaràs influències del rock clàssic i progressiu i algun ambient alternatiu en molts casos. Definitivament es una viatja de proporcions èpiques.” Al que Kürsch afegeix: “2019 ha estat un any extremadament emocionant per a Demons & Wizards en general. Hem aconseguit molt, molt! Aquest tercer àlbum és la cima de la nostra carrera, segur. Marqueu aquestes paraules, perquè estimareu aquest disc!”. Però anem amb el que ens ofereix aquest nou treball.

Diabolic
Aquest viatge de proporcions èpiques comença amb Diabolic, una cançó de 8 minuts la qual el mateix Schaffer ha comentat que és una seqüela de Heaven Denies. La cançó comença amb una melodia tranquil·la la qual va agafant forma fins a trencar amb un potent riff de guitarra ara ja amb distorsió, acompanyada d’una segona guitarra amb palm-mute i d’una tercera harmonitzant. Durant la cançó podem trobar veus netes i a la vegada veus trencades, una demostració de l’evolució que ha tingut Kürsch durant tants anys amb Blind Guardian. L’estructura recorda molt a Heaven Denies. D’aquesta cançó han publicat un videoclip, el qual recomano molt veure, ja que en ell es veuen molt clares les temàtiques de colors que han triat per a les diferents portades del disc.

Invincible
Aquesta cançó ja no es tant llarga com la primera, 4’35’’, i si la comparem amb l’anterior té un estil diferent. És una composició més senzilla, amb unes guitarres que recorden molt al rock clàssic (com ja deia  Schaffer), les quals acompanyen les veus de Hansi que s’apoderen de la temàtica principal de la cançó. Hansi aquest cop ha gravat multitud de veus que s’harmonitzen les unes amb les altres. Respecte el treball de Schaffer trobem un solo curt, cosa que la fa més fàcil d’escoltar, uns coros variats i molt hipnòtics, com solem trobar a la seva banda principal, Iced Earth.

Wolves in Winter
Un dels temes més curts del àlbum, que comparada amb la durada de Diabolic és gairebé la meitat, 4’18’’. Es tracte d’un tema bàsicament rítmic, les úniques melodies que hi podem trobar son les veus de Hansi, recorda molt al estil instrumental de Blind Guardian. La lletra parla d’un home llop que amb la lluna plena de l’hivern no pot aguantar més i s’acaba transformant arribant així a ser lliure.

Final Warning
Aquest tema si que és el més curt de l’album, 3’46’’. Comença amb una melodia molt tranquil·la, al principi podríem pensar que es tracta d’una balada, fins que Schaffer trenca amb un riff molt contundent. De la manera en com toca Schaffer pot recordar bastant als Maiden.
Hansi, en aquest tema, grava varies veus i s’autoarmonitza en algunes parts, cosa que recorda als primers albums de Demons & Wizards.

Timeless Spirit
Es tracte d’un tema llarg, amb més de nou minuts, durada que ajuda a que la cançó tingui moltes parts diferents i la faci més diversa. Comença amb una guitarra acústica que acompanya la veu tranquil·la de Hansi fins que entra una guitarra elèctrica i la veu de Hansi demostra la potencia que pot arribar a tenir. Després d’aquesta entrada de guitarra tornem amb l’acústica i així alterna. En aquest tema si que destaquen les guitarres solistes en algunes parts, no com a les cançons anteriors que tenien solos curts tot i ser molt contundents.
La lletra ens parla del temps i com els esperits i els morts perduren en ell.
Al ser un tema tant divers es pot dir que té de tot, tanmateix és bastant dens així que cales algunes reproduccions de més per a apreciar tots els matisos que hi ha.

Dark Side of Her Majesty
Un dels temes més èpics, degut als cors tant harmoniosos i potents que donen cos a la composició, acompanyats d’una base rítmica molt potent i contundent. És un tema molt clàssic i dels més heavys del disc, que pot recordar molt a Blind Guardian. Totes les parts de la cançó estan meticulosament ordenades, com un puzle que va encaixant a mesura que la vas escoltant, això fa que no sigui molt densa d’escoltar.

Midas Disease
Ens trobem amb un tema molt diferent a la resta, puc entendre que no sigui un tema molt agradat pels fans de Demons & Wizards degut a que és molt clàssic i recorda molt a W.A.S.P, sobretot la veu de Hansi que en algunes parts s’assembla molt a la de Blackie Lawless. I es que llegint algunes entrevistes podem trobar que es van inspirar molt en W.A.S.P i AC/DC degut a que buscaven tenir un tema d’un HardRock molt clàssic.

New Dawn
Un dels temes més foscos del disc, amb una durada de 4’22’’. Ens donen la benvinguda unes guitarres sense distorsió seguida de la bateria i la entrada de la veu. Es tracte d’un tema de caràcter trist i bastant fosc, podem veure com tant Hansi com Schaffer han madurat molt musicalment.

Universal Truth
En aquest tema predominen les guitarres elèctriques tot i que hi ha moltes parts melòdiques amb guitarres elèctriques també però sense distorsió. Podríem dir que és un estil semblant al de Iced Earth degut a que es molt melòdic i bastant alternatiu. Altre cop Hansi demostra la potència de veu que té i com aquesta ha madurat després de tants anys cantant.

Split
Continuem amb un dels meus temes preferits, amb una durada de 6 minuts. Comencem des del primer instant amb un inici molt contundent i uns riffs molt rítmics acompanyats perfectament amb la bateria. Podem dir que és el tema més PowerMetal del disc degut a les velocitats que agafa Schaffer amb la guitarra. Ens trobem amb un solo d’allò més épic, que encara ser bastant curtet compleix amb la seva feina. La lletra parla d’un triomf del mal, de com tancats vivim feliços, de que realment no tenim importància individual respecte a la societat, i de com la gent s’està tornant cega, cosa que por ser una crítica a la societat actual.

Children of Cain
Finalment ens trobem amb l’ultima cançó de l’àlbum, la qual és la més llarga, amb una durada de poc més de 10 minuts. Altre cop ens trobem a un inici acústic i la versàtil veu de Hansi, demostrant que encara tenir una veu potent també és capaç de cantar fragments lents. Aquest cop i gràcies a la llarga durada de la cançó ens trobem amb un solo extens i molt heavy amb unes melodies lentes, acompanyat en algunes ocasions per cors que li donen cos a la composició. Finalment acaba amb unes melodies amb acústic també acompanyades per Hansi, podem veure que al llarg del CD han anat alternant molt amb acústic i distorsió.

Acabem l’escolta del disc amb molt bon gust de boca, personalment opino que han fet molt bona feina i sense cap dubte aquest àlbum estarà entre els meus preferits del 2020.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?