Menu

Sons of Apollo - MMXX

Discogràfica: Inside Out Music
Data sortida: 17-01-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,75 /10

Sons of Apollo - MMXXUn dels gran al·licients d’aquesta banda és sens dubte veure tocar junts de nou després de la seva etapa a Dream Theater a dos genis com són Mike Portnoy (bateria) i Derek Sherinian (teclats), referents mundials dins l’escena del metal progressiu. Al baix trobem a l’omnipresent Billy Sheenan pel qui sembla que no passen mai els anys ni les ganes de tocar; i a la guitarra al menys conegut però no per això menys important Ron “Bumblefoot” Thal (ex Guns’n’Roses), que dota al grup d’un potent i personal so de guitarra.

Però sens dubte la cirereta del pastís i gran encert del grup va ser la incorporació a la veu del polifacètic Jeff Scott Soto, un clàssic de l’escena hard rockera al qui sempre havíem vist en projectes més melòdics com amb l’excèntric Yngwie Malmsteen o els fantàstics W.E.T entre molts d’altres. Quedava doncs el dubte de saber com empastava la seva veu en composicions més progressives i amb més canvis a nivell vocal.

Entrant ja de ple en el disc, MMXX ens ofereix 8 temes de metal progressiu amb una gran dosi de Hard Rock, combinació que en facilita l’escolta a un públic més heterogeni i que sens dubte és un dels motius del seu èxit. El disc arrenca amb el single Goodbye Divinity, on una serpentejant introducció acaba convertint-se en un tema realment excel·lent, contundent i amb una tornada èpica on destaca la veu de Soto, i que sens dubte farà les delícies del públic als seus directes. Wither to Black arrenca amb un potent break de Portnoy a la bateria i continua amb una estructura i un riff 100% Hard Rock, terreny en el que Soto es mou com peix a l’aigua, per acabar desembocant en una part més progressiva adornada per un magnífic duel de solos de Sherinian i “Bumblefoot”.

La tercera peça del disc és Asphixiation, que arrenca amb un riff endiabladament tallat que podria recordar-nos tranquil·lament a  Symphony X. El tema està envoltat d’una curiosa atmosfera creada pel teclat de Sherinian amb uns paranoics efectes vocals en la part central. Els tocs més progressius són presents també en les parts instrumentals.

El moment més emotiu arriba amb Desolate July, cançó dedicada al ex-baixista de Adrenaline Mob David Z, mort en accident de trànsit en plena gira. Les campanes inicials seguides d’una magnifica introducció de teclat ens deixen entreveure un magnífic tema que va in crescendo amb una fantàstica tornada, i una part central amb certes reminiscències a Deep Purple.

La següent en caure és King of Desilusion, un dels temes més llargs del disc, que comença amb una extensa progressió de teclat que ens porta a una part que recorda moltíssim al tema “Perry Mason” de Ozzy Osbourne. (coincidència?) Es tracta d’una de les composicions més complexes amb diferents passatges musicals que combinen parts més instrumentals més calmades amb d’altres de més melòdiques i contundents. Fall to Ascend arrenca amb un riff demolidor i una sonoritat molt actual. Una poderosa i melòdica tornada fan que es converteixi en un dels temes més durs de “MMXX”, al que no li falta tampoc la seva dosi de virtuosisme. Sens dubte un dels temes més complerts del disc. Després és el torn de Resurrection Day on apareixen de nou les influències a Purple o fins i tot a Rainbow, en part degut a l’ús d’escales amb connotacions orientals. Es converteix en un tema realment hipnòtic que acaba atrapant a l’oient tot i la seva complexitat.

I per tancar el disc ens trobem amb New world Today, un tema de més de 15 minuts, que podrien haver firmat tranquil·lament uns primerencs Dream Theater. Una composició extensa, potser un pèl llarga en quan a duració, on trobem absolutament de tot, des de parts exquisidament tranquil·les i delicades, a d’altres vocalment melòdiques, passant per riffs ultrapesats i virtuosisme pels 4 costats.

En resum, aquest segon treball dels “Fills d’Apollo” marca unes senyes d’identitat pròpies amb una producció molt ben cuidada, que fa que tinguem al davant  un molt bon disc que satisfarà tant al públic més hard rocker com als fans del metal progressiu. Faltarà saber si aquest projecte s’assenta com una prioritat per aquests cinc talents musicals o es converteix en un passatemps temporal més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?