Menu

Discos

Dediquem aquesta secció exclusivament als discos publicats per bandes catalanes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Sargon - Vida

Discogràfica:    Weight Recordings
Data sortida:    00·01·2009

Sargon - VidaEncara que molts cop es diu que no t'has de mirar massa el melic pel que fa a bandes de rock dur i heavy metal ho hauríem de fer més amb les bandes de casa nostra, com els Sargon, des de Santa Eulàlia de Ronçana. Sempre ens congratula poder recomanar bandes catalanes ja que com sabeu l'escena en aquest sentit és pobra, més encara si busquem que cantin en la llengua de Pompeu Fabra. En aquesta ocasió els Sargon ens ofereixen un nou disc, el segon, enterament cantat en aquesta llengua amb un nivell de sonoritat certamen que impressiona.

El grup ha sabut madurar de manera positiva barrejant estils que van des del heavy clàssic a tendències més contemporànies, interludis acústics i una present influència aràbiga poguent-se comprovar en temes com el que obre Silenci, Desgel, Memòria o Veritats inventades . Ha estat enregistrat als K-Cleta Studios de Cardedeu i masteritzat per John Cuniberti (Joe Satriani, Dead Kennedys, Tracy Chapman) a San Francisco (Califòrnia), i ha comptat amb la col·laboració de Jordi Foraster (Dragonslayer) i de Víctor Estévez (Operación triunfo). Els seguirem la pista.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Acero Negro - 20 años... y muchas noches más

Discogràfica:    Autoeditat
Data sortida:    Gener·2008

Acero NegroSegurament estarem d'acord tots els seguidors de l'escena del rock dur i el heavy lleidatans que la cosa no es que hagi tingut molt bona salut a les nostres contrades en aquest sentit al llarg dels anys. Hi ha hagut honroses excepcions que han tingut certa repercussió, bàsicament a nivell local només val a dir, però la cosa mai ha estat massa bé i els temps actuals no són una excepció.

Una d'aquestes excepcions són els Acero Negro que passen per ser la banda de rock amb una trajectòria més llarga i en actiu de casa nostra. Malauradament fins ara no havíem pogut gaudir d'un disc del grup, bona notícia. La dolenta és que se l'han hagut d'editar ells mateixos.

Ens ofereixen un recull de temes de tota la seva trajectòria amb un so i producció millorable però el fet de poder escoltar algunes peces memorables per molts per fi al nostre equip ho compensa tot. La presentació és molt bona i l'únic que queda és gaudir dels seus directes. Tot el nostre suport des d'aquí.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Foscor - The smile of the sad ones

Discogràfica:    Temple Of Darkness
Data sortida:    15·07·2007

FoscorSi habitualment la feinada és per decidir quins són els treballs que es detaquen cada mes en aquesta secció en aquesta ocasió, i la veritat espero que no passi gaire sovint, no han estat massa les novetats per escollir que hagi rebut. Serà que s'acosten els nadals i les discogràfiques es guarden els asos a la màniga per desprès dels excessos y la tonteria de les festes. Així doncs, destaquem una banda de casa a la que no havia tingut accés encara i un parell també de referències de l'estat que no apareixen gaire per aquí. De fet normalment s'ho guanyen això de no aparèixer aquí...

Aquest mes les recomanacions principals es decanten cap al metall extrem en primer terme amb Foscor, sorprenent formació de black metal que poc té a envejar al personal que habitualment ens assalta amb propostes com aquesta des del nord d'Europa. Tota l'essència del black la trobareu en el seu darrer The smile of the sad ones no sent la única referència editada en aquest 2007 ja que a l'abril el seu actual segell va re-editar material pretèrit.

A més, tenen el detall de no oblidar-se de la llengua de Fabra i alguns dels temes inclosos estan cantats en català demostrant que també pot ser vàlid pel metall i no veure's relegat a l'ostracisme en aquest sentit.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Los Guardiants del Pont-Camí d'Hiperbòria

Discogràfica: Discmedi
Data sortida: Juny 2017

Los Guardians del Pont-Camí d'HiperbòriaTercera referència de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martón Rodríguez sota el nom de Los Guardiants del Pont desprès de Rockferatu (2010) i Sancta Sanctorum (2013). Aquests veterants s'afegeixen al bon moment que crec viu la nostra escena amb multitud de bandes de tots estils que ofereixen grans treballs des de casa nostra. Centrem-nos en aquest Camí d'Hiperbòria.

El disc jo crec consolida finalment Quim Mandado com el gran vocalista que és aportant aquesta personal manera d'interpretar en una veu ben coneguda per tots nosaltres. Aquest disc consolida el grup sobre unes bases que encara no estaven del tot clares ja que Sancta Sanctorum tot i aportar bones idees encara remava en un mar una mico convuls on les influències d'anteriors bandes de cada membre tenien el seu protagonisme, i és que l'estigma de Sangtraït és llarg i sempre el tindran al darrere... En aquesta ocasió el grup es mostra molt més compacte en les composicions i un so molt més personal. Ja que esmento el so, aquest és un dels aspectes a destacar ja que les afinacions són més greus i la presència de la bateria més notable com mai. Això fa que tot i segurament ser temes no tant ràpids adquireixin major duresa. En aquest sentit dir que han enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Tape Tone de Terrassa amb Bernat Jordada i José González.

El disc s'obre amb una solemne intro que ens porta a Perseguint somnis, amb un riff enganxós que ja mostra les intencions de la banda en aquest treball, assentar unes bases contundents on destaquen bateria i baix. La bruixa del nord segurament no és de les peces més redones, a mig camí entre la balada i un mig temps que busca el protagonisme de nou del riff conductor del tema. La Llavor de la Mort és un dels millors temes del disc amb una cadència que s'enganxa i les veus de Quim Mandado en una excel·lent forma. La tornada se't queda amb un parell d'escoltes i Joan Cardoner està més que notable amb les guitarres. Una de les peces que millor pot funcionar en directe. Almogàvers segueix la bona línia, un dels temes més heavys del treball de nou amb una gran tornada que de seguida queda i un bon solo de Cardoner que es marca una de les millors peces del disc.

Llegeix més

Accés