- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Discos
Blindpoint - Through the ashes of life
Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10
Hi havia ganes d'escoltar aquesta posada de llarg discogràficament dels lleidatans Blindpoint ja que el grup es va formar ja fa uns anys i sabíem de la seva feina a l'ombra donant forma a composicions pròpies. Finalment en Pep (bateria), Jota (guitarra), Albert "Berto" (guitarra), Javi (veus) i Txema (baix), tots veterans de l'escena lleidatana havent estat en formacions com per antics membres Acero Negro, Plowshare o Noisedrome es van acostar als ja quasi llegendaris Nomad Studios per donar forma a aquestes set peces que ens ofereixen.
Per posar en antecedents als que desconeixen el grup, Blindpoint es va formar al 2014 a Lleida i no és fins a finals de 2018 que entren a l'estudi de gravació per presentar el juliol de 2019 el seu primer àlbum: Through The Ashes Of Life que conté 7 temes nous que, com deia, s’han enregistrat a Nomad Studios de Lleida i masteritzat a Hansen Studios de Dinamarca a mans de Jacob Hansen. La presentació en directe es preveu per la tardor de 2019. Pel que fa a l'estil que practiquen el fàcil seria posar-los en el sac de l'anomenat "metall modern" però aporten tocs de les arrels més clàssiques que fan una barreja interessant.
Voldria fer esment al so i la producció del treball. Impecable, res a dir... des del punt de vista en que avui dia es treballa en l'estil. És a dir, totes les bandes, productors, responsables de mastering... etc volen que les seves gravacions sonin més poderoses que ningú, aconseguir que amb només la primera nota et tiri enrere, precisament al meu criteri aquest continua sent el problema (si es pot qualificar així). En parlàvem fa un temps en aquest article fent referència a la guerra del volum que ja no tinc clar si ha acabat o ja ha passat a un nivell desconegut. Portar tots els volums tant al límit i aquest ús de les compressions no sé on acabarà.
Nova mostra del que casa nostra està donant a l'escena del rock dur i metall. En aquest cas l'escena extrema és la protagonista amb el disc de debut de Inert. El grup va fer els primers passos com un projecte d'estudi de dos persones, Gustavo García a les veus i Xavier Aguilar a les guitarres a mitjans del 2015 amb un hándicap, la distància. Un es trobava a Stockholm i l'altre a Barcelona.
Primer treball dels blackers barcelonins Hwaeder, un treball amb un estil propi que s'allunyen del black més purista nòrdic. Aquest nom prové d'un terme en anglès antic que voldria dir alguna cosa com "qualsevol lloc". La seva proposta va des de l'atmospheric black o post black, com ells s'anomenen també, als ingredients folk allunyant-se a través de les seves lletres de temàtiques satàniques, guerra i violència més típiques del gènere. S’inspiren en la natura i exploren el complicat i intrínsec interior d’un mateix, de l'home nodrint-se de la influència pagana. Aquests set temes han estat composats en un paréntesi a Virium el grup principal fins el moment del seu creador, Dagon V Schaten, per crear aquest primer i homònim Hwaeder.
Dotze anys han passat ja des que els barcelonins Icestorm es van decidir a tirar endavant el que es pot qualificar de bogeria, entès en el sentit de mirar de tirar endavant un projecte amb el metall com a protagonista en aquest cap com a banda, i és que s'ha de tenir moltes ganes i saber a què t'enfrontes per defensar aquest tipus d'iniciativa en els temps que corren. Fa més d'una dècada cantar metall en català era tota una excentricitat, encara ho és ara... però menys, i ells van ser una de les primeres bandes a deixar-se de complexos i fer-ho sense embuts. Ens presenten el que és el seu tercer treball després de força canvis dins el grup que han afectat la seva evolució m'atreveixo a dir que en positiu.
Un cou cop de puny damunt la taula de l'escena de casa nostra. Els barcelonins Stained Blood després d'un bon treball com va ser Hadal i presentar-lo per l'estat i Europa van patir allò que vulguis que no sempre resulta un petit, o gran, trasbals en una banda, els canvis de formació. El vocalista Rou i el guitarrista Borja van deixar la formació i el recanvi ha estat Narcís Boter a la veu i David Rodríguez a les sis cordes. Amb tot plegat han estat quatre anys en aquest procés entre els canvis i tot el treball que ha comportat aquest nou Nyctosphere. M'atreveixo a dir que eleven fins a uns nivells poc vistos a casa nostra el nivell de cruesa i agressió mostrant un eclecticisme dins l'escena extrema que costa de veure i que conforma una oferta més que atractiva. Pam a pam.