- Escrit per Oscar Camarasa
- Categoria: Discos
Hwaeder - Of murk skies and withering mountains
Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 18-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5/10
Primer treball dels blackers barcelonins Hwaeder, un treball amb un estil propi que s'allunyen del black més purista nòrdic. Aquest nom prové d'un terme en anglès antic que voldria dir alguna cosa com "qualsevol lloc". La seva proposta va des de l'atmospheric black o post black, com ells s'anomenen també, als ingredients folk allunyant-se a través de les seves lletres de temàtiques satàniques, guerra i violència més típiques del gènere. S’inspiren en la natura i exploren el complicat i intrínsec interior d’un mateix, de l'home nodrint-se de la influència pagana. Aquests set temes han estat composats en un paréntesi a Virium el grup principal fins el moment del seu creador, Dagon V Schaten, per crear aquest primer i homònim Hwaeder.
Of A Murk Skies And Witering Moutains, està format per set temes, pràcticament a parts iguals en català i en anglès a més d'una peça instrumental. Es tracta de peces intimistes amb una atmòsfera que en algun cas recorda als Burzum i on el paganisme i les tècniques adivinatories del tarot i la cartomància que practica Dagon VS fa que i hagi aquest toc personal, que sembla un viatge a l’interior dels seus dos integrants. Dagon VS -guitarra, baix, veus netes, lletres i programació de la bateria i Uruk- veus principals i lletres. Compten també amb la col·laboració de Crypt dels Cauldron al baix de Tardor Eterna.
Dotze anys han passat ja des que els barcelonins Icestorm es van decidir a tirar endavant el que es pot qualificar de bogeria, entès en el sentit de mirar de tirar endavant un projecte amb el metall com a protagonista en aquest cap com a banda, i és que s'ha de tenir moltes ganes i saber a què t'enfrontes per defensar aquest tipus d'iniciativa en els temps que corren. Fa més d'una dècada cantar metall en català era tota una excentricitat, encara ho és ara... però menys, i ells van ser una de les primeres bandes a deixar-se de complexos i fer-ho sense embuts. Ens presenten el que és el seu tercer treball després de força canvis dins el grup que han afectat la seva evolució m'atreveixo a dir que en positiu.
Un cou cop de puny damunt la taula de l'escena de casa nostra. Els barcelonins Stained Blood després d'un bon treball com va ser Hadal i presentar-lo per l'estat i Europa van patir allò que vulguis que no sempre resulta un petit, o gran, trasbals en una banda, els canvis de formació. El vocalista Rou i el guitarrista Borja van deixar la formació i el recanvi ha estat Narcís Boter a la veu i David Rodríguez a les sis cordes. Amb tot plegat han estat quatre anys en aquest procés entre els canvis i tot el treball que ha comportat aquest nou Nyctosphere. M'atreveixo a dir que eleven fins a uns nivells poc vistos a casa nostra el nivell de cruesa i agressió mostrant un eclecticisme dins l'escena extrema que costa de veure i que conforma una oferta més que atractiva. Pam a pam.
Victorius Satan és la primera referència que ens presenten els tarragonins Morknatt després del força interessant ep Witchcraft Of Damnation, un treball de Black de la vella escola nòrdica, tot i que com deia provenen de la costa daurada.
Amb el mallorquins Helevorn estem davant d'un d'aquells casos on tota l'espera que val la pena per cada edició i és que una banda amb 20 anys de carrera tot just acredita 4 llarga durades i una demo queda clar que no és prodiga molt en oferir noves composicions. Això sí, quan s'hi posen són autèntiques obres de culte. Anem a pams.