Aquest és un d'aquells continguts que ens sentim especialment satisfets de poder oferir. No és que parlar amb les bandes que presenten els seus nous discos no ens agradi però parlar sobre la música i l'escena del metall amb gent entesa i apassionada sense pràcticament res més que reflexionar sobre ella i veure en quin punt està i què ofereix no és quelcom que es pugui fer cada dia. La raó ha estat un treball com Metal Extremo 2, un llibre recentment publicat per l'editorial lleidatana Milenio, que ens convida a aturar-nos i pensar en tot plegat de la mà de Salva Rubio, el seu autor.

Metal Extremo 2 és la continuació d'una sèrie, iniciada amb Metal Extremo 30 años de oscuridad, que vol ressenyar per la història un moment que per l'autor és irrepetible ja que tenim el privilegi d'experimentar en primera persona el desenvolupament d'una música nova que explora sons, tècniques, textures i maneres inèdites en la història de la música popular. En la primera part es recullen els articles, conferencies i investigacions realitzades durant els darrers cinc anys.

Salva Rubio s'inicia en el metall extrem el 1992 al descobrir la música de Celtic Frost, onze anys després realitza el seu primer treball acadèmic sobre el tema pel musicòleg Luis Gracia Iberni. Després d'un altra dècada de música, investigació i documentació, el que anava a ser la seva tesi doctoral es converteix en Metal Extremo. 30 años de Oscuridad (1981-2011), llibre que actualment va per la seva cinquena edició. Salva Rubio és llicenciat en història de l'art, guionista i escriptor professional.

El que us oferim és l'entrevista tal i com va ser emesa al nostre programa d'FM amb un "bonus track" sorpresa no emès per la ràdio.

Aquesta és una d'aquestes entrevistes que ens fa especial il·lusió per diverses raons. Estem parlant d'un projecte d'aquells que no tindrà gran ressò mediàtic, malauradament, ni tant sols en els mitjans especialitzats més coneguts. Es tracta d'un projecte eclèctic i molt personal d'Oliver Amberg on ha abocat totes les seves idees i passió. Per tots aquells que no coneguin Oliver dir que és un personatge amb el seu petit racó en la història del metall suís. Va formar part de la primera encarnació de Coroner i va ser més conegut pel seu pas per Celtic Frost. Posteriorment s'ha dedicat al disseny digital i a projectes musicals com el que ens ocupa i pel camí, alguns potser ho recordeu, va col·laborar amb els lleidatans In Extremis en el disseny de l'art del seu disc, aportant un gran solo al tema Jo vull seguir somiant i fins i tot actuant en directe amb la banda a la mateixa ciutat de Lleida.

Oliver ens ha sorprès gratament amb Kissing Lucifer, un projecte eclèctic com pocs, personal i que va més enllà d'estils. Cal escoltar-lo per fer-se una idea. En aquella visita vaig poder conèixer personalment Oliver, un gran tipus, relació que a través de la xarxa s'ha mantingut i Lucified (vegeu-ne la nostra ressenya) ha estat l'excusa per tornar a parlar amb ell. Després de recordar vells temps i comentar les dificultats de tirar endavant qualsevol projecte endavant amb l'actual situació de l'escena, més encara quan Kissing Lucifer no toquen en directe i surten noves bandes a diari, ens posem amb el disc.

SM - Oliver, tu ets l'impulsor de Kissing Lucifer, comenta'ns una mica quan sorgeix i com va agafant forma.

OA - Va ser el 2014, després del projecte The Boris Karloff, volia fer alguna cosa amb menys elements i no tant orquestral, tantes veus i complicacions. Alguna cosa més encarada al stoner o hard rock que sempre m'ha agradat. Vaig pensar en un inici fer-ho tot jo mateix, fins i tot cantar, quan un amic meu, Dave que ha posat les veus a Kissing Lucifer, se'n va assabentar i em va dir que per què no fer-ho ell. Ok, vaig dir, provem-ho!. Conec en Dave des de fa 25 anys i no era conscient que podia cantar. Li vaig enviar un tema que em va retornar amb unes veus bàsiques i la reacció va ser: que coi!! no em creia que cantés d'aquella manera que casava perfectament amb la música. Va ser una decisió ràpida el fer-ho com a duo.

Llegeix més

En el marc de les entrevistes prèvies que estem realitzant en motiu del Rock Fest Barcelona i buscant una mica quina o quines de les bandes participants pot tenir més interès de veure i saber d'ells fora de noms com Iron Maiden, Slayer o tantes altres que amb certa regularitat ens visiten hem volgut contactar amb els suïssos Coroner.

La banda va formar part d'una onada de grups que a finals dels 80 i primers 90 van tenir bon ressó per Europa de la mà d'un segell potent en aquells temps com Noise (Helloween, Running Wild, Kreator, Rage...) gaudint d'una reputació notable oferint un thrash metal elegant i innovador. Després de separar-se l'any 1993 van tornar el 2011 d'una forma discreta. Discreta perquè des de llavors cada any fan uns quants concerts sense fer massa soroll i en dates seleccionades.

Per saber més del moment del grup, parlar del passat, del present i sobretot del futur parlem amb un enfeinat Tommy Vetterli, el seu guitarrista, a qui trobem al seu estudi enmig d'una mescla en la que confessa és una setmana de bojos fent fins a 12 hores de treball a l'estudi.

SM - Això no treu que es mostri tot just començar la conversa i esmentar el festival amb ganes de tocar i fins i tot confessa que hi ha algunes bandes que té interès en veure. Però en primer terme tinc curiositat amb la perspectiva dels anys com veus la vostra separació al 93 i què va passar per arribar a aturar l'activitat?

TV - No va haver-hi cap raó en particular. Encara érem bons amics però ja eren 12 anys junts i tocant pràcticament a diari i també hi havia ganes de provar coses noves, fer música amb altra gent. Especialment jo que volia tocar o treballar amb un cantant que fos capaç de cantar melodies però al final vaig acabar a Kreator que era si fa o no fa el mateix.

SM - Però per exemple a la vostra web esmenteu problemes amb la discogràfica en aquells temps NOISE.

TV - Sí..., ho vam escriure... ara és fàcil donar les culpes als mànagers o la discogràfica. Per suposat que si haguéssim tingut un èxit com Metallica la història hagués estat diferent... ara amb un munt d'anys en el negoci a l'esquena no culparia del tot la companyia.

SM - Tal com has mencionat el següent i més rellevant pels fans potser va ser el pas per Kreator en el que són els anys menys apreciats pels fans amb grans discos com Endorama o Outcast. Quins són els teus records i memòries d'aquest període.

TV - Tinc molt bons records. Va ser la vessant més experimental de Mille, ho va voler fer amb material més gothic, més melodies cantant de forma més melòdica. Entenc que els fans més radicals de tota la vida de Kreator no els agradin els discos però pels amants de sons més heavys els encanten aquests discos. Molta gent diu que és cosa meva, que aquests discos van tenir molt a veure amb la meva influència però jo només li vaig donar suport, va ser cosa seva.

SM - Resulta difícil d'entendre que siguin discos tant poc valorats quan actualment no m'atreviria a dir que són mals discos el que fan però si que repeteixen esquemes contínuament.

TV - A tú et van arribar però ara per ells els funciona molt bé el que fan i tenen molt èxit. Hem tocat en alguns festivals amb ells els darrers tres anys i tenen una gran resposta, són força grans. El fet és que els funciona.

Llegeix més

Walter Giardino és tota una institució a Amèrica del sud pel que fa a guitarristes de rock dur. Fundador i líder de la banda més popular que mai hagi donat Argentina a l'escena, Rata Blanca, i considerat per molts com un dels guitarristes més influents de parla hispana. Ha compartit escena amb músics com Glenn Hughes, Tarja Turunen, Doogie White, Graham Bonet o Joe Lynn Turner.

Rata Blanca es troben en un punt delicat de la seva carrera. El seu darrer treball edita el 2015 Tormenta Eléctrica editat el 2015 no ha estat pràcticament promocionat a Europa. És més, el mateix Walter explica que molts fans de la banda no poden trobar el disc.

Precisament aquest moment delicat fa esment a aquest aspecte, el negoci. Creativament i musicalment confessa no tenir dubtes sobre la solvència del grup però ara mateix sembla que les persones que han envoltat el grup no tenen la confiança del seu fundador.

Tot plegat implica canvis no molt agradables de fer per un músic i que poc o res tenen a veure amb l'important, la música, però que cal fer perquè els creatius, els músics, puguin concentrar-se en allò que és important i deixar que persones de la seva confiança garanteixin que tot allò que podem anomenar el negoci funciona i els discos es puguin trobar arreu, aspecte més que important per recolzar el que avui més donar de menjar als músics, tocar en directe.

Fa temps que Rata Blanca no visita casa nostra, Rock Fest representa una bona oportunitat per veure el moment actual del grup. Amb aquesta entrevista encetem un seguit que vol acostar-vos a les bandes participants en l'esdeveniment.

Us oferim l'àudio de la conversa mantinguda i emesa al nostre espai radiofònic.